“El nostre model d’immersió lingüística té moltes mancances, però és el millor entre tots els que tenim a l’estat espanyol i la resta d’Europa”, sosté el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila, entrevistat per l’ACN. Pocs dies després de la primera reunió del Pacte Nacional per la Llengua i en ple debat sobre el seu retrocés Vila defensa el model vigent sense tancar-se a “modificacions” davant dels canvis produïts en el marc social, sobretot els últims vint anys. Cal també incrementar el coneixement de la llengua entre la població nouvinguda, avisa. En tot cas Vila reitera la seva impressió que el català no està “en procés d’extinció” sinó que afronta una situació “complexa i delicada” però “reversible”.
Francesc Xavier Vila insisteix en la idea que el català no es troba en una situació límit. El responsable de la política lingüística del Govern admet que pot haver-hi hagut “relaxació” envers la qüestió els darrers anys, però fuig del victimisme. Al seu parer, i en la línia del que va indicar l’informe lingüístic encarregat pel Govern com a base de treball pel Pacte Nacional per la Llengua, la transformació sociodemogràfica de Catalunya des del tombant de segle és un dels factors –juntament amb el paper de l’Estat- que expliquen el retrocés del català.
“No ho estem fent prou bé”, assumeix sobre el procés de transmissió del català. En aquest sentit, Vila commina els catalanoparlants a no canviar de llengua per prejudicis –a vegades ètnics, a vegades de classe, apunta- envers el receptor a qui es dirigeixin. El secretari alerta del risc que la llengua catalana es vagi fent “prescindible” per totes aquelles noves generacions de catalans que no es vegin convidats a emprar-la. “Així sí que estem abocant la nostra llengua a un procés més preocupant”, avisa. El consell de Vila és de tornada, i insta també a aquells que arriben al país a “entendre que també tenen un deure moral de col·laborar en la preservació de la llengua”.
Immersió: competències abans que drets
El secretari de política lingüística defensa la vigència i les virtuts del sistema català d’immersió lingüística i diu que malgrat les “moltes mancances” que se li puguin trobar, és el millor de tots els altres models bilingues o trilingües de l’Estat i, també, diu, de tota Europa. “S’ha demostrat infinitament millor que altres exemples bilingues (castellà-anglès) en territoris no gaire llunyans; pocs sistemes doten de competències en dues o tres llengües que es puguin comparar al nostre”.
Vila diu que el català ha de seguir sent la llengua central de l’escola, sense detriment del castellà i d’una tercera llengua. Demana, en aquest sentit, ser conscients que avui els alumnes conviuen amb aquestes altres llengües sovint quan es tracta de fer recerca digital i consultes per fer treballs. “Hi ha un règim plurilingüe, amb el català com a llengua central; aquest és el secret del nostre èxit”, rebla.
El que demana Vila, per sobre de tot, és “moure el nucli del debat” obert els últims anys a les escoles a propòsit de les denúncies de famílies esgrimint el dret dels seus fills a escolaritzar-se en castellà. Pel secretari, cal centrar-se en les “competències” que s’adquireixen a l’escola, i no en els “presumptes drets individuals” sobre la llengua en què s’imparteixen les assignatures. Vila reitera que l’escola catalana ha demostrat la seva capacitat de dotar de competències amb aquest model lingüístic.
En síntesi, i en línia amb l’esperit participatiu que s’ha donat al Pacte Nacional per la Llengua, Vila opina que és “el conjunt de la societat catalana” i no només el Govern qui està mirant de “revertir” la situació complicada del català. Com? “En base a la conscienciació, a major inversió per facilitar-ne l’aprenentatge i a replantejar la posició del català en molts àmbits: amb la complicitat de les empreses perquè tornin a ser eines d’integració lingüística, a les escoles, a la justícia, els aparells de seguretat… Per què la llengua catalana torni a tenir dinàmiques positives que la facin avançar cap a la normalització”.
