Foment del Treball ha proposat aquest dilluns allargar la tercera pista fins a 840 metres elevant-la uns dos metres per sobre l’espai protegit de La Ricarda, tot i que ha advertit que caldria arribar a una entesa amb el Port de Barcelona. És una de les 11 propostes que la Comissió per a l’ampliació de l’aeroport de la patronal ha presentat, entre les quals també hi ha tornar al sistema de pistes independents, malgrat que admet el cost social i polític tindria aquesta mesura. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat que la presentació d’aquestes propostes suposa un “dia històric” i ha fet una crida a arribar a un acord per a l’ampliació de l’aeroport. “És ara o mai”, ha sentenciat.
Actualment, la pista es troba en una cota 3,26 metres i l’opció d’allargar-la per sobre La Ricarda l’elevaria fins a la cota 6 metres, deixant un espai lliure sobre la làmina d’aigua d’entre 1,6 metres i 2,5 metres. Aquesta proposta -que preveu l’extensió cap a l’est en una longitud d’entre 300 i fins a 840 metres- planteja la construcció d’unes pilones, com la presentada fa uns mesos de construir una pista sobre el mar, però amb una longitud més curta, uns 55 metres.
Sinó, una altra possibilitat seria la construcció d’una escullera o una solució mixta entre les dues, detalla l’informe elaborat per la Comissió sobre l’ampliació de l’aeroport després de 13 mesos de treball. En qualsevol cas, els experts sostenen que no afectaria La Ricarda i la pista seria prou llarga perquè es poguessin enlairar els vols de llarg radi, també coneguts com a ‘wide body’, per la pista més propera al mar.
Segons ha explicat el president de la Comissió, Lluís Moreno, aquesta opció va sorgir arran del debat d’altres. Moreno ha volgut insistir que “no és la preferida” i que és una més d’entre les valorades pel grup de treball format per diversos perfils, com enginyers aeronàutics, industrials, sociòlegs i biòlegs, entre d’altres. Quant al seu cost econòmic, suposaria afegir uns 200 milions més als 263 milions d’euros de l’opció plantejada per Aena, però que, segons Moreno, el mateix mercat permetria recuperar.
D’altra banda, si aquesta opció fos ben vista pels governs catalans, espanyol i municipals, també caldria arribar a un acord amb el Port de Barcelona, ja que la futura instal·lació de grues de grans dimensions i més altes que les actuals comportaria un impediment per a les maniobres d’aproximació o enlairament de les aeronaus.
En aquest sentit, el president de la Comissió per a l’ampliació de l’aeroport ha explicat que ja hi ha hagut contactes del Port de Barcelona i ha deixat clar que Foment no acceptaria que des de l’aeroport es prengués una solució “unilateral” sense tenir en compte la infraestructura presidida per Lluís Salvadó.
Aquesta és una de les propostes que el grup de treball veu “altament viable” després d’analitzar-ne una desena més. A més, sosté que l’impacte acústic es reduiria si la pista s’allarga fins a 840 metres i es podrien aplicar les “pistes segregades pures”.
De fet, la recuperació de les pistes independents, és a dir, que totes dues poguessin operar aterratges i enlairaments indistintament, és una altra de les opcions que veu viables, però admet que comportaria un augment de l’impacte acústic i tindria un cost social i polític important. Així doncs, es passaria d’uns 3.500 habitants afectats pel soroll dels avions que arriben o surten de l’aeroport a 75.000 habitants de les poblacions adjacents.
Tot i que ha deixat entreveure que no seria fàcilment aplicable Moreno ha reconegut que aquesta seria la “solució més lògica” i ha recordat que les operatives de Schipol, a Amsterdam, i Londres Heathrow afecten una mitjana de 350.000 i 400.000 persones, respectivament. D’altra banda, tampoc ha vist viable un pla d’insonorització dels habitatges propers a l’aeroport, ja que els habitants de la zona acostumen a fer vida a l’exterior. “Un món com el que tenim nosaltres és diferent del de Suècia, Holanda o Anglaterra”, ha argumentat.
La pista sobre el mar, la construcció d’un nou aeroport i no fer res, altres alternatives
El document del grup d’experts recull altres alternatives d’ampliació de l’aeroport ja conegudes anteriorment. És el cas de la pista sobre el mar de 3.500 metres de longitud i que la comissió descarta d’entrada pel seu elevat cost (2.200 milions d’euros) i per les dificultats que presenta a nivell de manteniment i operatiu, com per exemple més distància de rodatge, la construcció d’instal·lacions annexes i el replantejament de les maniobres a l’aeroport, entre d’altres. Moreno ha afirmat, però, que és “una bona proposta” i “no descartable” però no en l’actual context sinó per a un termini molt llarg.
Una altra opció avaluada és descartar ampliar la tercera pista i traslladar l’aeroport de Barcelona a Vilafranca del Penedès o Òdena, però la comissió no la veu viable, entre d’altres, perquè implicaria una inversió d’uns 12.000 milions d’euros, un gran impacte ambiental a la zona del Penedès i la pèrdua de llocs de treball. D’altra banda, també s’ha valorat la proposta inicial d’Aena, que Moreno ha definit com a “barroera” i “precipitada” i que malgrat un acord inicial entre govern entre la Generalitat i el govern espanyol.
Altres alternatives eren allargar la tercera pista només 350 metres (200 per la zona d’El Remolar i 100 cap a La Ricarda) o deixar l’operativa com està i derivant trànsit aeri cap a Girona i Reus. “És una solució, però la pitjor”, ha comentat Moreno, ja que representaria un conflicte legal amb les companyies que tenen ‘slot’ per operar al Prat i no se li podrien treure per enviar-los a un altre aeroport.
En el document, també hi consta una altra opció que és allargar la pista cap al mar, sense afectació a La Ricarda i amb una ampliació de la zona protegida del Remolar cap al Sud. Moreno, però, ha recordat que una pista ha de ser operable en els dos sentits i que quan els avions s’enlairessin en sentit nord ho farien per sobre El Prat de Llobregat, l’Hospitalet i Barcelona i que també es podrien veure condicionats per la muntanya de Collserola.
Alta velocitat fins a l’aeroport
En la seva exposició, el president de la Comissió per l’ampliació de l’aeroport de Barcelona també apostat per a la construcció d’una estació d’alta velocitat al mateix aeroport i donar servei no només als viatgers de Barcelona i la seva àrea metropolitana sinó al de totes les ciutats que es trobin a unes poques hores de tren d’alta velocitat, com per exemple el País Valencià o el sud de França, i un cop al Prat agafar un vol intercontinental.
Bona rebuda de les administracions
El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat que el document presentat aquest dilluns és el resultat de 13 mesos de treball pel grup d’experts. L’estudi, ha dit, es farà arribar avui mateix a la Generalitat, al govern espanyol i als president dels grups parlamentaris del Parlament i Congrés dels Diputats, alcaldes de municipis propers a l’aeroport i altres agents socials i econòmics, com sindicats, entre d’altres.
Sánchez Llibre ha revelat que administracions com la Generalitat ja en són coneixedors del seu contingut i que la rebuda ha estat “molt positiva”. Per això, ha instat la classe política a “no endarrerir més” l’ampliació de l’aeroport. “La nostra feina acaba aquí”, ha deixat clar el president de la patronal, que no ha volgut aprofundir sobre el model de governança de l’aeroport.
Sánchez Llibre ha insistit en diverses ocasions que l’oportunitat de dur a terme l’ampliació és “ara o mai” i ha assegurat que “l’aeroport del Prat serà el més sostenible del món”. A més, ha apuntat que l’elaboració de les propostes és una “demostració” de la feina de la societat civil a liderar el progrés social i econòmic, com per exemple va fer, ha comentat, en els actes de l’ISE el 2007 o Esade el 2021, entre d’altres. “Són conclusions orientades al creixement econòmic davant postures que reivindiquen el decreixement”, ha afirmat el president de la patronal.
L’enginyera de Camins i Directora de Desenvolupament Esteyco, Imma Estrada, ha recordat que abans d’aplicar una ampliació de l’aeroport consensuada comportarà l’elaboració d’un nou pla director i l’avaluació de l’impacte ambiental i de la Comissió Europea. Tot plegat, uns quants anys més fins que l’ampliació no fos una realitat.
“Si la Generalitat digués que sí, fins al 2033 no tindríem l’aeroport modernitzat”, ha afegit per la seva banda Moreno, que ha apuntat la importància de “pensar amb una visió de 15 anys vista”.
