Envoltat entre els seus propis excrements i pixats, aïllat a una habitació on no deixava entrar ningú. Així va acabar el Brobó Fernando VI, fill de Felipe V i que va regnar Espanya del 1746 al 1769. És un rei poc conegut i no només pel seu curt mandat, sinó per la història fosca que amaga.
Fernando VI va morir totalment alienat i embogit. Tot un any tancat a la seva habitació del palau de Villaviciosa de Odón, depressiu després que morís la seva esposa, Magdalena de Bragança, coneguda per patir d’un sobrepès extrem. Dotze mesos desaparegut on va abandonar les seves responsabilitats i que es coneix com “l’any sense rei” fins que el seu germà Carlos III va prendre el tron.
Fernando VI no va suportar la mort de la seva esposa i va embogir i aïllar-se, tot i que investigacions posteriors afirmen que patia altres patologies. Rebutjava les visites i els serveis d’higiene i menjar fins a tal punt de mossegar els seus servents. Diferents cròniques de l’època narren amb exactitud i potser massa detalls la dissortada fi del Borbó: pixava i defecava a la seva habitació, entre els llençols i els mobles, arribant a generar una fortor insuportable pels que l’envoltaven. Havia arribat a atacar amb els seus propis excrements als qui gosaven apropar-s’hi. També es passejava amb la cara tapada pensant-se que era un fantasma, ja que havia intentat suïcidar-se diverses vegades. Fins i tot, degut a aquelles llargues jornades tancat, arribava a menjar-se la seva pròpia merda per a subsistir. Cròniques del moment expliquen com feia les necessitats al llit, com tenia les mans i els genitals bruts i que sovint patia estrenyiment però que no s’atrevien a donar-li laxants per a evitar que encara ho embrutés tot més. L’única cosa que el calmava era l’opi.
És possible que els Reis d’Orient hagin portat avui a molts infants d’arreu dels Països Catalans que s’hagin portat malament el 2018 carbó o caca de sucre. Una broma innocent avui dia però que ja va practicar la monarquia espanyola de la Fernando VI i la seva coprofàgia.
