Confirmat per un dels seus exmembres: un partit polític unionista va pagar sopars a unes 50 persones per gratificar-los la tasca d’eliminar llaços grocs arreu del Principat.
Així ho explica un dels exmembres dels escamots radicals i ultraespanyolistes que es dedicava a sembrar la por arrencant llaços grocs i amenaçant els ciutadans democràtics que pretenien impedir-ho o que tant tols els recriminaven els actes de vandalisme que perpetraven. “Quan havíem de sortir al carrer érem 3 o 4 però al sopar hi van anar 50 persones”, amplia.
Segons explica aquest exmembre, “és cert que som pocs i malavinguts”. La persona que ha parlat amb La República ha demanat mantenir la seva identitat en l’anonimat per evitar represàlies. De fet, explica que ja ha estat agredit per altres membres d’aquests escamots radicals perquè un dia va decidir no anar a una de les convocatòries en comprovar que al lloc on es volia dur a terme l’acció hi havia premsa: “no volia que em gravessin”. En una trobada posterior, el van acusar de covard i el van agredir físicament: “un cop de puny em vaig guanyar” detalla.
Sobre el perfil de les persones que formen part d’aquestes “brigadas de limpieza” (una de les maneres que ells mateixos s’anomenen) explica que “era gent a l’atur, gent separada, que fuma, beu i té mals hàbits”. De fet, fins i tot especifica: “gent amb família i fills molt poca”. I encara va més enllà: “xusma del tipus legionari que bevien llet de pantera”. La Llet de pantera és un còctel que barreja llet i ginebra, clara d’ou, canella i gel i que va ser popular com a beguda de la Legión Española que se servia en els bars i fondes que freqüentaven.
L’exmembre d’aquestes brigades ultres explica que una nit el van drogar: “em van tirar una substància a la beguda que no vull dir quina és i a les 2 hores no em trobava ni els peus i veia borrós”. A més, assegura que tot i el seu mal estat “a ells els va fer molta gràcia” i explica que va haver de deixar el vehicle tirat amb el qual retiraven els llaços grocs perquè sinó “allò podia haver acabat molt malament”.
No va ser l’única vegada que va rebre. Assegura que per “gelosia” un “salvador de la pàtria espanyola” li va etzibar “una bona hòstia” quan estaven arrencant la pancarta de la Generalitat a Plaça Sant Jaume.
Fins i tot, explica que va deixar diners a un dels membres de la banda “jo creia que era una urgència per a la seva família” però que després en veure que no era així, li va reclamar que li retornés. Durant 7 mesos “em va donar excuses barates de taverna” i, llavors, va explicar-ho al cercle de gent. Quan el morós va saber que estava explicant el deute que tenia va enviar “tota mena d’amenaces” al nostre protagonista. A més, detalla que “no em va fer mal perdre els diners sinó comprovar que tota aquella gent que parla d’honor i lleialtat són valors que en realitat brillen per la seva absència” fet pel qual va decidir “abandonar la lluita”.
