En plena estratègia de descarbonització, alguns països europeus han anunciat durant les últimes setmanes que reactivaven l’ús del carbó per generar electricitat i així reduir la dependència energètica de Rússia. Davant una implementació encara limitada de les renovables, Alemanya, Àustria i els Països Baixos han decidit fer un pas que, si bé consideren “necessari”, també reconeixen que és “dolorós”. Tant a Catalunya com a l’Estat, de moment, l’estratègia es descarta, però els experts apunten que la crisi actual pot reobrir debats fins ara aparcats. En el cas català, aquest implicaria tornar a parlar sobre l’allargament de la vida de les nuclears, una font d’energia que ara mateix representa més del 50% de la generació elèctrica al país.
El temor a un possible tall de subministrament per part de Vladímir Putin, juntament amb els nous objectius fixats per la Unió Europea de tenir suficients reserves de gas de cara al pròxim hivern –almenys del 80% abans de l’1 de novembre- ha obligat a prendre mesures extraordinàries. A banda d’Alemanya, Àustria i els Països Baixos, altres estats com Grècia i Polònia, on el carbó encara representa una part important del mix energètic, també han optat per aquest camí.
Si bé reactivar l’ús del carbó ha guanyat adeptes, els experts consideren que la llista ja no es farà més llarga. Segons l’analista sènior del ‘think tank’ Ember, Sarah Brown, seria estrany que nous països adoptessin una nova estratègia a aquestes alçades, sabent des de fa mesos que existeix una amenaça real sobre un tall de subministrament. “A hores d’ara ja ho hauríem vist”, afirma.
En línia amb aquestes declaracions, l’Estat no ha emès cap anunci en relació amb reactivar l’ús del carbó i manté els seus objectius de descarbonització, alineats amb els de la Unió Europea. Segons els informes anuals publicats per Red Eléctrica sobre el sistema energètic espanyol, la potència instal·lada de carbó a Espanya l’any 2018 era de 10.030 MW, una xifra que al tancament del 2021 es va reduir a 3.764 MW. Així doncs, Espanya continua avançant en el tancament de les seves centrals, un procés que es va iniciar el 2010 i que a Catalunya va propiciar l’apagada de la central tèrmica de Cercs a finals de 2011.
No obstant això, el pes del carbó en el mix energètic a l’Estat s’ha incrementat aquest darrer exercici. El 2021, el carbó va generar un 1,9% de l’energia elèctrica produïda a Espanya, un percentatge que, en el que portem de 2022, s’ha elevat al 3%. Si bé el tancament de les centrals avança, l’ús del carbó com a font d’energia ha registrat un petit repunt. L’exemple més clar és el de la central d’As Pontes (A Coruña), que a finals de 2021 i en ple procés de desmantellament va tornar a cremar carbó per poder cobrir els pics de demanda d’energia durant l’hivern.
Ara bé, experts com l’investigador titular de l’Institut Ostrom, Roger Medina reconeixen que la possibilitat que l’Estat opti per la construcció d’una nova central de carbó és molt poc probable i només es donaria si hi hagués “unes circumstàncies sostingudes durant un llarg temps” que obliguessin a adoptar “un canvi de posició radical”.
Entre la descarbonització i assegurar el subministrament
Deixant de banda l’estratègia que utilitza cada país per reduir la dependència energètica de Rússia, és indubtable que tornar a fer ús del carbó genera un debat. Aquí l’opinió de cadascú depèn de les seves preferències. “Ens ha de preocupar més accelerar la descarbonització o fer un parèntesi d’un any i mig perquè necessitem assegurar el subministrament?”, pregunta Medina.
Segons Brown, és vital que en situacions com aquestes prevalgui la transparència per part de la classe política. “És molt important explicar que es tracta de mesures d’emergència i que són temporals; […] hi ha un punt final i això ha de quedar clar”, insisteix. En aquest sentit, aquesta experta considera que, si es fixen terminis -tal com han fet Alemanya, Àustria o els Països Baixos- i l’estratègia es comunica correctament a la societat, “no cal entrar en pànic” pel retorn del carbó.
Lligada a aquesta qüestió, a més, destaca com és d’important avançar de forma decidida cap a la transició energètica i no incloure el gas o la nuclear en el paquet d’energies netes. “Mentre la gent vegi que s’estan fent altres passos cap a l’eficiència energètica a través de la implementació de renovables, […] la gent acceptarà mesures puntuals d’últim recurs”, opina.
El debat d’allargar la vida de les nuclears
Si bé Catalunya no disposa de centrals de carbó, bona part de la seva generació elèctrica prové de les seves centrals nuclears. El país disposa actualment de 3.000 MW de potència nuclear instal·lada que genera més del 50% de l’electricitat catalana, a través dels reactors d’Ascó I, Ascó II i Vandellòs II.
Els plans del Govern per ara es mantenen, amb un calendari que preveu el tancament d’Ascó I el 2030, Ascó II el 2032 i Vandellòs II el 2035, d’acord amb la Llei de Canvi Climàtic. A més, el desig de l’actual consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, és accelerar aquest tancament el 2027, impulsant de forma paral·lela el sector de les renovables, tal com ha manifestat en diverses ocasions.
Si bé l’estratègia del Govern és ambiciosa –l’objectiu és que les renovables aportin un 50% d’electricitat l’any 2030 i un 100% l’any 2050-, els experts consideren que la implementació d’energies verdes al país va lenta. “Ho hem vist en la forta oposició que té posar parcs d’energia eòlica flotants”, recorda Medina.
En aquest sentit, apunta que, davant una situació en què la transició energètica “no va prou ràpida”, allargar la vida de les nuclears per assegurar el subministrament és un debat que de ben segur es mantindrà sobre la taula. De fet, l’Agència Internacional d’Energia va publicar aquesta mateixa setmana un informe sobre el paper que pot jugar l’energia nuclear en la transició energètica i en poder garantir el subministrament. En el seu apartat de recomanacions, la primera exposa que veu amb bons ulls un allargament de la vida de les nuclears per complementar les renovables, operant sempre sota unes condicions de “màxima seguretat”.
Segons Medina, les altres alternatives que es presenten a Catalunya per continuar garantint el subministrament a llarg termini –a banda d’accelerar la implementació de les renovables- passarien per importar energia d’altres territoris o bé reduir el consum. La primera implicaria construir una xarxa més àmplia de connexions i no posaria solució al problema de la dependència energètica, mentre que la segona és una possibilitat que, per ara, considera “poc realista”.
