El poblat ibèric del coll del Moro de Gandesa, un dels més ben conservats de Catalunya, podria haver estat reconstruït i utilitzat com a plaça militar durant l’època romana republicana. És una de les hipòtesis que l’equip d’arqueòlegs de la UB baralla a l’inici d’una nova campanya d’excavacions que ha de servir, entre altres aspectes, per datar i concretar l’evolució de l’accés principal al poblat.
A banda de descobrir, en anys anteriors, el trull de vi més antic de Catalunya, les excavacions han permès destapar trams de paret d’una altura “excepcional”, d’entre quatre i cinc metres, així com una torre central defensiva que podria arribar als catorze metres. Els treballs van començar el dia 10 i s’allargaran fins al pròxim 29 de juliol.
Ocupat des del segle VI abans de la nostra era, els arqueòlegs de la UB han arribat als estrats que correspondrien al segle III i avancen que queda encara molta feina al davant. Allò que sí que sembla clar, en aquests moments, és que el poblat del coll del Moro hauria viscut sota el control de diferents grups amb diferents funcions. Els treballs que des de fa més d’un any i mig es concentren a la zona de la porta d’accés ho han permès constatar. Per això, la datació d’aquesta estructura ha de permetre definir millor l’evolució arquitectònica, cronològica i funcional de l’espai.
Des de la seva creació i fins a la segona guerra Púnica, a finals del segle III, es feia per una obertura diàfana d’uns tres metres. Era llavors el poblat gran centre de poder polític i econòmic de la zona a uns 30 o 40 quilòmetres a la rodona, com altres poblats similars, com el Castellet de Banyoles. Fins que hauria estat destruït arran de l’enfrontament entre romans i cartaginesos. A partir d’aquí, i en una segona fase, i segons apunta com a hipòtesi el codirector de les excavacions, Rafel Jornet, el poblat s’hauria reconstruït i utilitzat com a plaça militar forta per part de la Roma republicana amb una porta més estreta i amb escales que permetia dotar l’entrada de major seguretat.
La guerra civil entre Sertori i Gneu Pompeu permetria explicar aquesta evolució. De fet, explica Jornet, el poblat ja havia esta fortificat per la inestabilitat política i rivalitats entre assentaments entre el segle IV i III. Després de la seva destrucció arran el conflicte amb Cartago, hauria funcionat com un “castelum romà”, cap als anys 100 i 80 abans de la nostra era, jugant un paper important en el conflicte intern. “És un lloc important, en l’autopista cap a l’interior. La guerra estava a la zona de l’Aragó”, apunta Jornet. “Cap a l’any 80 podria albergar tropes i tenir un paper estratègic en la logística militar de les campanyes de la guerra civil”, afegeix.
Excepcionalitat dels murs i la torre
Les futures excavacions previstes confirmaran aquestes hipòtesis. De moment, però, allò que sí que els experts i la Generalitat consideren una realitat és la dimensió d’allò que els treballs deixen al descobert: murs de fortificació d’entre quatre i cinc metres d’alçada. “És excepcional. No sabria trobar exemples similars més enllà de les Masies de Sant Miquel, a banyeres del Penedès, o alguns trams de la muralla d’Ullastret”, apunta Jornet. Els arqueòlegs han excavat, fins ara, a l’altura del paviment de l’època romana i han de rebaixar encara més el nivell del sòl fins la roca natural, esgotant l’estratigrafia i, així, poder definir de forma més concloent un discurs històrica per difondre a la ciutadania.
Després de localitzar-hi el que és considera el trull de vi més important de Catalunya, les excavacions també han permès anar descobrint les grans dimensions d’una torre central defensiva que podria haver arribat als catorze metres d’alçada fa uns 2.300 anys -uns dotze metres dels quals estan descoberts-.
Propietat de la Generalitat, el jaciment està sent objecte de campanyes d’excavació i recerca intensives des del 2018, si bé ja s’havien fet treballs de forma esporàdica a principis dels anys 80 del segle passat. En aquesta ocasió, en la campanya que va començar el dia 10 i acabarà el 29 de juliol treballaran entre 18 i 20 persones. Els treballs són fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Gandesa, el Departament de Cultura, la UB, l’Institut Català d’Arqueologia i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.
La senyalització i la museïtzació hauran d’esperar
Més enllà d’aquesta tasca de recerca, la responsable de l’Àrea de Monuments i Jaciments d’aquest últim organisme, Carme Bergés, avança que per aquest 2023 treballaran en la consolidació de les estructures més importants que s’han descobert i que puguin aparèixer. L’Agència considera que, de moment, és prematur presentar un projecte definitiu de senyalització i museïtzació de l’espai davant la possibilitat que noves troballes deixin el discurs obsolet.
“No volem contradir-nos al cap de sis mesos d’haver-les posat”, ha apuntat Bergés, qui ha precisat que es podria treballar en una proposta en ferm en un termini d’un o dos anys. Alternativament, en l’actualitat, s’organitzen visites guiades per oferir un relat “personalitzat i vivencial actualitzat” a les persones interessades.
Per la seva banda, l’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha remarcat la necessitat de garantir la consolidació de les troballes del jaciment, més enllà d’aprofitar el potencial turístic d’aquest espai i donar suport als treballs d’excavació futur. “S’han de consolidar i preservar de les pluges i del clima. Continuem reivindicant que només s’hi ha de fer treballs per poder descobrir sinó que consolidem tot allò que hem descobert”, ha tancat.
