Els casos de violència vicària repeteixen els mateixos patrons de conducta i els pares agressors tenen habitualment un perfil “pervers i narcisista”. Aquestes són dues de les conclusions de l’informe de l’associació Manipulació Allunyament i Maltractament Infantil (MAMI) que es van exposar en la XI Trobada anual dels membres de la Societat Catalana d’Advocats de Família (SCAF), celebrada a Tarragona. La jurista Eliana Camps va afirmar que la violència vicària no és només la mort dels menors per danyar la mare sinó la seva instrumentalització contra ella. Des de l’SCAF demanen a les administracions més formació per als treballadors d’aquest àmbit, més centres d’acollida de menors especialitzats i serveis d’acompanyament per a les víctimes.
“La violència vicària segueix un patró i, per tant, la seva detecció és relativament fàcil”, si tots els actors de l’administració pública, des dels equips d’atenció a la infància, els membres del sistema judicial i dels serveis socials, apliquen les conclusions de l’informe publicat el 2022, en el qual hi han participat gairebé un centenar de dones d’arreu de l’Estat espanyol. Aquest recull quinze indicadors que permeten valorar si es tracta d’un cas de violència vicària lleu, mitjà o greu. L’especialista en violència vicària Elisenda Camps va assenyalar que un cop la dona decideix separar-se del seu marit hi ha “poca tolerància” en la decisió.
“Parlem d’un perfil pervers narcisista; és una decisió que no hi estan d’acord i davant de la imminència de la separació ho verbalitzen”, va afirmar. Segons Camps, entre els patrons de conductes que es repeteixen hi ha el canvi en les relacions entre mares i fills, ja que abans de la separació aquestes eren bones i les seves capacitats, com a mare, no es qüestionaven. En canvi, les relacions marentals canvien quan tornen d’estar amb els pares. “Els menors estan més agressius, poden agredir a la mare verbalment o físicament, reproduint el discurs patern”, destacava l’experta.
Camps va explicar que la “crítica constant” dels pares cap a les mares i el fet que les menystinguin en el seu entorn social, mèdic i escolar, també és un dels indicadors. “Els pares aprofiten les recollides i entregues dels menors per agredir físicament o verbalment a les mares”, va exemplificar. Alhora, la jurista destacava que de les dones que pateixen violència de gènere, el “98%” d’elles també pateixen violència vicària, ja sigui des d’un nivell inicial a situacions molt greus. De fet, Camps va assenyalar que mentre la violència de gènere és transversal, la vicària afecta les classes socials mitjanes i altes.
“El pare té un discurs estructurat, assegura que és una mala mare, llavors s’activa el conscient col·lectiu, haurà de ser ella qui demostri que no ho és i que s’ha exercit una violència”, va lamentar la jurista, qui va asseverar que les conseqüències tant de salut mental com físiques de les mares i dels menors són “enormes”. “Hi ha gairebé un 83% d’intents d’autòlisi; això no ajuda en seu judicial, ja que el pare sap molt bé cap on es dirigeix i les declaracions d’elles tenen contradiccions i no tenen estructura”, va afegir.
La mare de Sant Joan Despí que va matar les seves filles és violència vicària?
L’Audiència de Barcelona ha començat a jutjar aquesta setmana el cas d’una dona que va matar la seva filla de quatre anys per fer-li mal al seu pare. La mare va asfixiar la menor després de drogar-la amb pastilles el maig de 2021 a Sant Joan Despí. Per a l’advocada especialista en família i infància Pilar Tintoré, aquest no és un cas de violència vicària. Argumenta que la llei recull que aquest tipus de violència només s’exerceix per part dels homes contra les dones, amb l’objectiu d’instrumentalitzar els menors per danyar-les. Per ella, tant l’opció d’expandir el concepte i incloure els homes dins de la definició, així com de buscar-ne un altre exclusivament per a ells, serien “bones” opcions.
Set infants morts el 2024
Les dades de menors morts en mans de pares per violència vicaria s’enfilen a set en els mesos que portem d’aquest 2024. Cinc d’ells han estat a Catalunya i els altres dos a Andalusia, segons les dades facilitades per l’SCAF. En tot l”any 2017, van ser vuit infants, i el 2021, set, mentre que el 2023 es van xifrar en dos els morts a tot l’estat.
Més recursos i formació
Per tot plegat, els juristes demanen més recursos per lluitar i prevenir els casos de violència vicaria. En concret, reclamen més formació del personal de l’administració pública per tal que tinguin més instruments per detectar aquests casos i activar els mecanismes de prevenció, d’acompanyament i reparació. “Els jutges no tenen eines per reubicar les criatures de facto quan el pare se les ha quedat, sigui arran de la separació o perquè ja hi ha una sentència prèvia que els dona la guarda i custodia”, ha lamentat Camps. Per això, també ha demanat més centres d’acollida especialitzats per acollir aquests infants i més personal d’acompanyament domiciliari per a les dones.
