El Tribunal Supremo ha condemnat a 18 anys i mig de presó Rodrigo Lanza, acusat d’assassinar a cops el militant falangista Víctor Laínez a Saragossa el desembre de 2017 en una baralla de bar. El cas ha estat especialment mediàtic pel fet que Lanza és un dels empresonats del cas 4-F —va protagonitzar el documental Ciutat Morta, l’any 2005— i perquè la premsa ha remarcat el fet que Laínez vestia uns tirants de la bandera d’Espanya.
El Supremo confirma els fets com un assassinat amb traïdoria, amb l’atenuant d’embriaguesa, com ja va fer un jurat popular de l’Audiència de Saragossa i després el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. Tot i això, estima parcialment el recurs de l’acusat i elimina l’agreujant de motivació ideològica. Lanza ja va ser condemnat a presó pel cas conegut com a 4-F, en el que un guàrdia urbà de Barcelona va resultar ferit durant uns aldarulls per un desallotjament okupa.
El tribunal comparteix que l’acusat va tenir aquest comportament discriminatori contra la víctima per la ideologia a l’inici de l’acció, quan va començar la discussió i li va dir fatxa i feixista, però subratlla que després hi va haver una altra conversa entre tots dos fora del local i just abans de l’agressió el contingut de la qual s’ignora, cosa que impedeix, pel principi ‘in dubio pro reo’, ratificar la motivació ideològica en l’actuació lesiva per a la vida. Per això, la condemna passa de 20 anys a 18 i mig.
La Directa, dels pocs mitjans que van explicar la versió de l’acusat, va detallar que Laínez li va preguntar d’on era i que ell li va respondre “de Torrero”, però que Laínez li va dir “no, no, d’on ets?”, en respondre-li que de Xile aquest li va dir “tu sudaca no hauries de ser aquí”. Així mateix, tampoc no s’informa que Laínez portava navalla i que la defensa considerava que va actuar per protegir-se “davant el que creia que era un atac cap a la seva vida”.
L’agreujant de traïdoria
Pel que fa a l’al·legació de la defensa que no s’ha justificat l’agreujant de traïdoria, qualificadora de l’assassinat, el Supremo destaca que cal respectar el fet provat que, en síntesi, “declara que consta que Rodrigo va tornar a entrar al local de forma ràpida, escometent per l’esquena Laínez, que no va tenir ocasió de defensar-se, colpejant-li fortament amb el puny la part inferior del darrere del cap, i a conseqüència del cop rebut V.L. va fer mitja volta, trontollant, i va caure a terra desplomat semiinconscient; estant en aquesta situació, Rodrigo Lanza li va donar una puntada al cap, i immediatament es va col·locar a sobre i va continuar donant-li cops de puny a la cara i múltiples cops; després d’això, li va donar una puntada molt forta al cap, i va marxar”.
La sentència recorda que, segons els fets provats, l’acusat va ser informat al bar per un amic de la ideologia d’extrema dreta de Laínez i que, de vegades, portava uns tirants amb els colors de la bandera espanyola, així com que “l’acusat va proferir insults a V.L, que també respon, amb una càrrega ideològica clara, l’anomena feixista, que estava en una zona antifeixista i que no volia nazis al barri, i per això no era benvingut”.
Però l’alt tribunal reconeix que “van mantenir una trobada fora de l’establiment” i que “hi ha contingut que s’ignora”, ja que “no se sap de què van parlar i de què van discutir”.
Indemnitzacions a la família i al Servei Aragonès de Salut
D’altra banda, pel que fa a les responsabilitats civils, el Supremo confirma la condemna que l’acusat indemnitzi en la quantitat total de 200.000 euros els familiars de V.L, amb la distribució següent: 50.000 euros per a la mare, 50.000 per a cada un dels dos fills, i 50.000 euros a distribuir entre tots tres germans.
Així mateix, haurà d’indemnitzar el Servei Aragonès de Salut en la quantitat de 5.620 euros, ja que després de l’agressió V.L va ser atès a l’hospital Clínic de Saragossa, on va morir quatre dies després.
