La fi de la candidatura per als Jocs Olímpics d’hivern 2030, enterrada el 21 de juny de l’any passat pel Comitè Olímpic Espanyol (COE), ha portat els responsables polítics a passar pàgina i buscar alternatives a aquest projecte. Des de les diverses comarques pirinenques continuen lluitant i treballant per millorar les comunicacions i infraestructures sense la necessitat d’un projecte olímpic.
També en atraure altres esdeveniments esportius, com ara els Mundials de Piragüisme de La Seu i Sort del 2027, sense renunciar a una futura candidatura. La Plataforma Stop JJOO no veu viable el turisme associat a l’esquí amb l’actual context d’emergència climàtica i demana alternatives que apostin per feines ben pagades i de qualitat pels joves.
La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha defensat sempre la candidatura olímpica, tot argumentant que “una oportunitat d’aquestes dimensions ajudaria a generar l’impuls en el desenvolupament social i territorial que el Pirineu necessita”. La candidata d’Unitat d’Aran al Conselh Generau, ha manifestat, però, que “els Jocs ja són una carpeta passada” i que des del moment en què va caure el projecte s’ha continuat treballant. Així, ha parlat d’un acord amb el Ministeri de Foment per la millora de la seguretat de l’N-230 i la creació d’una Comissió de Treball per fer el mateix a la C-28.
La candidata socialista remarca que “els Jocs haguessin estat un bon accelerador per als projectes de país” però que, sense candidatura, no s’han “resignat” a poder-los tenir. Mentrestant, Convergència Democràtica Aranesa (CDA) veia el projecte com una eina de projecció internacional. Ròsa Maria Salgueiro, candidata de CDA, explica que continuaran treballant per un turisme sostenible i s’ha compromès a acollir “tots els esdeveniments” que generin activitat econòmica.
D’altra banda, Ruth Barella, portaveu d’Aran Amassa, és rotundament crítica amb el projecte olímpic i diu que “apostar per uns Jocs d’hivern és una greu irresponsabilitat”. També assenyala que “és un macroprojecte que representa un model socioeconòmic fracassat i que atempta contra els ecosistemes”. A més, considera que l’Aran “no necessita més turisme” i sí “diversificar l’economia”. De fet, la formació aposta per mesures de protecció del medi ambient i està en contra de crear infraestructures que destrossin l’entorn.
Candidats de la Cerdanya, a favor d’una candidatura olímpica
Diversos alcaldes de diferents municipis de la Cerdanya s’han posicionat a favor de la celebració d’uns Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu i lamenten que aquest projecte no hagi pogut tirar endavant. El candidat d’Endavant Alp a l’alcaldia d’aquest municipi cerdà, Carles Adserà, té clar que per sobre de la candidatura olímpica hi ha d’haver “el poble i la gent que hi vivim”. En aquest terme se situen les estacions de la Molina i Masella, on es plantejava dur a terme les proves d’esquí alpí als JJOO del 2030.
L’actual alcalde d’Alp, que opta a la reelecció, veu necessàries inversions en infraestructures com ara la línia de ferrocarril R3 i en més serveis que aportin “qualitat de vida” als veïns. Respecte al model de desenvolupament econòmic, defensa una diversificació per mirar de dependre menys del turisme. Tot i això, veu en l’organització de congressos, al centre que disposa la localitat, una oportunitat, tal com s’està explorant des del Consell Comarcal de la Cerdanya.
Per la seva banda, la candidata de Junts a l’alcaldia d’Alp, Glòria Rigola, creu que els Jocs eren “una aposta molt important” que podia dotar de “molts recursos” el territori. Ara, defensa “continuar lluitant” per buscar projectes i millorar les infraestructures i les comunicacions. Respecte a la dinamització econòmica del municipi, defensa la potenciació de nous models per buscar un “equilibri” entre el pes dels diversos sectors.
El Parc del Segre, de llegat olímpic a seu dels mundials de piragüisme
La Seu d’Urgell i Sort acolliran els Mundials de Piragüisme de 2027, unes proves esportives que representen una nova oportunitat per millorar les infraestructures de la zona. L’actual alcalde i candidat d’ERC a l’alcaldia de la capital alturgellenca, Francesc Viaplana, veu l’esport com un “motor” i creu que s’ha d’aprofitar “de forma sostenible” el potencial d’infraestructures com el Parc del Segre, amb el talent formatiu que aporten els nous estudis d’INEFC-Pirineus. Sobre la candidatura olímpica, assenyala que les inversions s’havien de fer “amb Jocs o sense”, ja que són de caràcter estructural i per assolir “un equilibri territorial i una igualtat d’oportunitats”.
Viaplana creu que cal tenir més sòl industrial a la ciutat per ajudar a créixer a les empreses que ja hi ha i que se’n puguin implantar de noves. També veu noves oportunitats de la mà de la connectivitat i diu que per aquest motiu impulsen un hub tecnològic i, finalment, defensa el reforç dels sectors primari, comercial i de serveis.
Per la seva banda, el candidat de Junts a l’alcaldia de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, creu que els Jocs “haguessin estat un gran catalitzador de totes les necessitats dels pirinencs”. Respecte als Mundials de Piragüisme, assegura que l’acolliment d’aquestes proves va lligat a inversions a la carretera N-260. Pel que fa al model de desenvolupament, està a favor de potenciar el sector primari, la formació universitària i la diversificació econòmica. Tot plegat, diu, sense “demonitzar el turisme”, perquè genera activitat i cal fer-lo “compatible amb la preservació de l’espai natural”.
Mentre, el candidat de Compromís X La Seu, Joan Barrera, també lamenta que “es perdés l’oportunitat dels Jocs Olímpics” i posa com a exemple el llegat del Parc del Segre en el cas de Barcelona 92. Així, defensa “no deixar de banda el turisme” però si apostar per especialitzar-lo en l’àmbit cultural, natural i esportiu. També creu que cal més inversió de la generalitat i potenciar els aprofitaments forestals. A més, veu clau la investigació en temes d’esports i del sector agroalimentari.
Finalment, el candidat de la CUP, Bernat Lavaquiol, que també és portaveu de la Plataforma Stop JJOO, critica que des de la Generalitat i el COE s’estigui intentant forjar una nova candidatura olímpica amb reunions “d’amagat”. Així, veu en l’agricultura, la ramaderia i una petita indústria de transformació de la producció del camp com una font de llocs de treball directes i estables durant tot l’any. A més, defensa que aquest model va en la línia de gestió del territori, tenint en compte, segons ha dit, que la substitució de l’agricultura pel turisme ha comportat l’abandonament dels boscos, on ara hi ha un risc d’incendis molt elevat.
Lavaquiol considera que municipis com La Seu han d’exercir la capitalitat amb “responsabilitat” en aspectes com ara l’oposició a la candidatura olímpica. En contraposició, defensa la posada en marxa d’un centre de recerca de la llet i el formatge, amb la voluntat de donar una oportunitat als joves per accedir a feines qualificades en laboratoris i recerca. Així, conclou que “convertir el Pirineu en un decorat i una marca turística o pensar en la gent del Pirineu” són models oposats i creu que el projecte olímpic ha despertat la “consciència” de molts pirinencs.
