El coronel de la Guardia Civil, Diego Pérez de los Cobos, està declarant avui al Tribunal Suprem en un judici on s’acusa polítics i activistes pacifistes i cívics, els presos polítics, entre altres delictes, de rebel·lió.
Una acusació que signifiquen molts anys de presó i que, a més, implica que durant el 20-S i l’1-O hi va haver violència. El relat que intenten construir des de la Fiscalía, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació particular d’ultradreta, és un autèntic exercici de falsejar la realitat per intentar justificar que hi va haver violència.
Però aquest judici contra l’independentisme està ple de contradiccions que desmunten les acusacions. Una d’elles és que una de les “perles” de les acusacions per a basar a favor seu la rebel·lió és Diego Pérez de los Cobos que justament sí que va participar d’un cop d’Estat en tota regla i violent.
Suport com a voluntari al cop d’Estat de Tejero
Pérez de los Cobos va simpatitzar amb partits de l’extrema dreta espanyola durant la seva joventut. El dia del cop d’Estat del tinent coronel Tejero, el 23 de febrer de 1981, Diego Pérez de los Cobos es va presentar voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla uniformat com els militants de Falange per donar suport a la insurrecció militar.
Esquitxat en un cas de tortures al País Basc
A més, Pérez de los Cobos va ser un dels sis guàrdies civils acusats de torturar l’activista basc Kepa Urra l’any 1992, detingut per la seva suposada vinculació amb el comando Biscaia, dins del que es va conèixer com el Cas Urra. Pérez de los Cobos fou acusat de maltractar el detingut mentre aquest estava ingressat a l’Hospital de Basurtu-Zorrotza, a Bilbao. El cas va captar l’atenció de diverses organitzacions en defensa dels drets humans, i finalment l’Estat Espanyol va ser declarat culpable d’una violació dels articles 2, 4 i 14 de la Convenció contra la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumans o degradants pel Comitè de les Nacions Unides contra la Tortura.
El 1997 l’Audiencia Provincial de Bilbao va condemnar tres dels guàrdies civils a quatre anys de presó, tot i que acabarien sense entrar-hi per una rebaixa de pena ordenada pel Tribunal Suprem i per un posterior indult parcial fet pel Consell de Ministres. Els altres tres guàrdies civils, entre els quals figurava Pérez de los Cobos, van ser exonerats el 1997.
Un germà jutge, del PP i que enganyava al seu CV per anar al TEDH
El seu germà, Francisco Pérez de los Cobos, ha estat president del Tribunal Constitucional. Ho va ser en mig de l’escàndol de descobrir-se que era militant del PP. El ple del tribunal va decretar que no va infringir cap incompatibilitat. A més, és conegut per la seva verborrea contra Catalunya i, a més, va ser el trist protagonista fa uns mesos quan va rebre un total de zero vots, dels 10 que estaven en joc, de la Comissió de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (APCE) quan volia accedir com a jutge al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. El motiu va ser no tenir el nivell de francès o d’anglès requerit. Aquest és un requeriment indispensable per tal de formar part del màxim tribunal de garanties d’Europa. Tot i haver afirmat al seu CV que dominava ambdues llengües, quan li van començar a fer preguntes en anglès, Pérez de los Cobos va demanar “¿pueden preguntarme en español?”.
Fonts pròximes a l’expresident del Constitucional i recollides per aquest mateix diari asseguren que el candidat es va mostrar sorprès perquè esperava que l’entrevista i les preguntes se li fessin en espanyol.
