El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord amb al·legacions a l’Avantprojecte de llei general de comunicació audiovisual, que pretén transposar la Directiva 2010/13/UE. Aquesta directiva europea, aprovada el novembre del 2018, suposa actualitzar la normativa audiovisual incorporant en l’àmbit subjectiu de la regulació els serveis televisius a petició, com ara Netflix o HBO, i les plataformes d’intercanvi de vídeos, com YouTube. En les al·legacions, constata la necessitat d’un nou enfocament que reflecteixi la diversitat cultural i lingüística de l’estat espanyol. Es considera que caldria preveure mesures concretes en relació amb la producció i promoció de totes les llengües oficials.
D’aquesta manera, pel que fa a l’obligació de finançament d’obra europea, el Consell proposa incrementar del 5 al 10% la quota de finançament d’obres europees per als serveis de televisió a petició, com Netflix o HBO, en la línia d’altres països europeus. En el cas de les televisions lineals, el CAC proposa mantenir el sistema vigent, del 5% per a les televisions privades i del 6% per a les públiques.
Així mateix, demana fer efectiva la diversitat cultural i que el 50% de la quota d’obres en llengües de l’estat espanyol es destini a obres audiovisuals en català, basc o gallec, “atesa la situació de precarietat” d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
Una presència “mínima” del català
D’altra banda, es reclama una presència mínima de la llengua catalana en el catàleg dels serveis televisius a petició. Segons l’avantprojecte, aquests serveis hauran de garantir una quota mínima del 30% del seu catàleg en obres audiovisuals europees i, d’aquesta quota, el 50% haurà de ser en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües de les comunitats autònomes.
El CAC subratlla que l’avantprojecte no introdueix cap percentatge concret per a llengües cooficials altres que la castellana. Per tant, reclama que, del 50% esmentat reservat a llengües oficials a l’Estat Espanyol, el 50% sigui per al català, el basc o el gallec, atesa la situació de precarietat d’aquestes llengües en l’àmbit audiovisual, o, com a mínim, un percentatge que es correspongui amb el pes poblacional del conjunt de territoris amb llengües cooficials.
En relació amb la prominència d’aquestes obres (és a dir, que apareguin de manera destacada), el CAC demana que l’avantprojecte defineixi, tal com faculta la directiva, els continguts de servei públic i els continguts en català, basc o gallec, com a continguts d’interès general, ja que contribueixen i són reflex de la diversitat cultural i, per tant, aquests continguts haurien de tenir prominència en els serveis a petició. Així mateix, el CAC considera que l’avantprojecte hauria de preveure que els catàlegs dels serveis de vídeo a petició incorporessin les versions ja doblades o subtitulades al català de les seves obres.
Afectacions competencials
El CAC considera també que diverses disposicions de l’avantprojecte se superposen amb competències exclusives de la Generalitat pel que fa a l’àmbit audiovisual. En concret, en relació amb l’organització dels prestadors del servei públic audiovisual, l’avantprojecte preveu una “regulació detallada” respecte dels òrgans de governança i gestió del servei públic de comunicació audiovisual “que contradiu” el que preveu l’article 146 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels servei públic de comunicació audiovisual.
El CAC proposa que es faci una regulació de mínims, “com correspon a la finalitat d’una norma bàsica”, respectuosa amb la capacitat legislativa de Parlament de Catalunya. Igualment, en relació amb els mitjans de comunicació televisius i radiofònics comunitaris, destaca també que aquesta és una competència exclusiva de la Generalitat i posa en dubte les previsions de l’avantprojecte, ja que “no té en compte” l’existència d’una amalgama de serveis, en què conflueixen aquells que són, pròpiament, serveis comunitaris sense ànim de lucre, i els que, “sota el pretext dels serveis comunitaris”, actuen com a prestadors sense títol de caràcter comercial.
En les al·legacions, el CAC fa palesa també la necessària col·laboració, que preveu i promou la directiva, entre les diferents autoritats audiovisuals independents existents a l’Estat, per tal d’assolir els objectius que es persegueixen. En aquest sentit, el CAC expressa la necessitat d’establir el “principi de col·laboració” entre les diferents autoritats com un eix bàsic de relació.
En concret, es posa en relleu que les tasques realitzades i l’experiència assolida en aquests darrers anys per institucions com el CAC permeten aportar coneixements, especialment en matèria de protecció de les persones menors d’edat, discurs d’odi, publicitat encoberta, desinformació o alfabetització mediàtica.
En conseqüència, considera que caldria que es preveiés una actuació concertada entre les autoritats reguladores independents existents a l’estat espanyol en matèria de supervisió i control dels serveis de comunicació audiovisual lineal i a petició, i les plataformes d’intercanvi de vídeos.
Finalment, seguint l’esperit de cooperació entre reguladors i atès que a l’estat les competències en matèria audiovisual són atribuïdes a diferents autoritats reguladores independents, es considera convenient incorporar a l’avantprojecte una disposició final que estableixi que la CNMC i les autoritats reguladores independents creades com a tals a l’estat espanyol han d’establir mecanismes de participació en l’European Regulators Group for Audiovisual Media Services (ERGA).
