Les dones tenen el doble de risc de morir quan pateixen un infart: tarden més temps a acudir a urgències, ja que aguanten més el dolor, i sovint els símptomes es confonen amb ansietat. Va ser una de les conclusions d’un estudi publicat el 2019 liderat per la doctora de Vall d’Hebron Antonia Sambola i que va tenir un ampli ressò social en posar en evidència que el biaix de gènere repercuteix en la mortalitat. “Les dones continuen arribant tard a l’hospital. La situació pràcticament no ha canviat”, afirma Sambola a l’ACN pel Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones. També alerta que la indústria farmacèutica té “menys interès” en la participació de les dones en assajos clínics, que no arriba al 30% en el cas dels cardiovasculars.
“Malgrat que se sap que hi ha aquest biaix des de fa molt de temps i se’n coneixen les causes, la situació continua igual. Cal un canvi d’actitud per informar millor la població general i un canvi d’actitud dels professionals”, afirma la doctora Sambola, del Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron i experta en salut cardiovascular de la dona, en una entrevista a l’ACN amb motiu del dia internacional, el 28 de maig, aquest dissabte.
La doctora Sambola recalca que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en les dones encara que “clàssicament s’ha associat l’infart amb l’home”. La que també és coordinadora del Grup de treball de Dones de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) indica que cada any moren a l’Estat entre 6.000 i 9.000 dones més que homes per patologia cardiovascular.
L’estudi de la SEC i la Fundació Institut per a la Millora de l’Assistència Sanitària (IMAS) publicat el 2019 va situar la taxa de mortalitat de les dones que patien un atac de cor en el 18% i en el 9% en els homes. Les comunitats on ja hi havia el Codi Infart, com Catalunya, aquestes xifres eren una mica menors. “Va ser molt impactant fins i tot per a nosaltres veure aquesta diferència”, recorda Sambola, que també és presidenta del Grup de treball d’emergències cardíaques en la dona de la Societat Europea de Cardiologia.
Sambola va explicar aleshores que les dones solen minimitzar els símptomes d’un infart i aguanten més el dolor i per això solen acudir més tard a Urgències, on se’ls fan menys angioplàsties, ja que arriben massa tard per beneficiar-se d’aquesta tècnica. A més, moltes vegades els símptomes es confonen amb ansietat. I un altre motiu en el retard del diagnòstic: les dones solen “anteposar” les cures familiars i altres responsabilitats a la pròpia salut.
“Quan les dones arriben amb un infart, moltes vegades han trucat alertant de dolor al pit i els han dit que s’esperessin, es prenguessin un paracetamol i un diazepam i consultessin amb el metge de capçalera”, exposa la cardiòloga, que subratlla que la forma de saber quina és la causa d’un dolor toràcic és fent exploracions: “Un electrocardiograma en el moment del dolor és el que ens indica si hem de córrer o no”.
“Ara hi ha informació suficient per saber com és un dolor toràcic i interpretar un electrocardiograma. No ens hem de moure per inèrcia i associar dona amb ansietat o depressió. S’ha de fer un electrocardiograma. Els diagnòstics s’estableixen sobre la base de proves evidents”, assenyala. La cardiòloga considera que, tot i que aquest biaix en el sistema sanitari és “molt difícil” de canviar, cada vegada hi ha més una presa de consciència general per identificar aquestes diferències i corregir-les.
En aquest sentit, Vall d’Hebron ha creat una comissió clínica per aplicar la perspectiva de gènere en l’atenció i tractament, amb diversos serveis implicats. Altres hospitals estan impulsant iniciatives similars. També, el Ministeri de Sanitat ha publicat fa poc l’Estratègia en salut cardiovascular, en què van participar un grup de cardiòlogues i epidemiòlogues per incorporar-hi la perspectiva de gènere de forma transversal.
La doctora Sambola aprofita per aclarir que els símptomes d’un infart no són diferents en les dones, com s’havia cregut anteriorment, i indica que al voltant del 80% de les persones que pateixen un infart, tant dones com homes, tenen dolor toràcic. La diferència, precisa, és que les dones poden tenir més nàusees, vòmits o marejos. “Dir que les dones tenen símptomes atípics crea confusió”, adverteix: “Si proves els fàrmacs amb dones menstruant, probablement tinguin més hemorràgies i això no interessa [a la indústria]”
Un altre biaix de gènere en medicina es produeix en els assajos clínics, amb una infrarepresentació de les dones. La doctora Sambola indica que no arriben al 30% en els assajos cardiovasculars, tot i que després els fàrmacs testats s’administraran a tota la població, i afirma que la indústria farmacèutica està “menys interessada” en la participació de les dones perquè “la influència hormonal pot interferir en els resultats dels medicaments”.
“Molts medicaments que s’utilitzen en patologia cardiovascular són antiagregants i anticoagulants. Si els proves amb dones menstruant, probablement tinguin més hemorràgies i això no els interessa”, sosté. Sambola apunta que una altra dificultat per incrementar la participació de les dones és que “probablement tenen menys disponibilitat de temps” per acudir a les visites que implica un estudi clínic.
Incrementa la incidència de malalties del cor en dones menors de 55 anys
Les dones són, de mitjana, més grans que els homes quan pateixen un infart (10 anys més segons l’estudi del 2019). Amb tot, la doctora de Vall d’Hebron alerta que estan notant un increment de les malalties cardiovasculars en dones joves -menors de 55 anys- i ho atribueix a un augment dels factors de risc com el tabac i l’obesitat, que és font d’hipertensió i diabetis.
