L’última campanya d’excavacions al poblat medieval de Santa Creu de Rodes, al Port de la Selva (Alt Empordà), ha posat al descobert tres cases de grans dimensions i amb elements arquitectònics “comuns” en un raval “extramurs”, que datarien d’entre finals del segle XIII i el XIV. L’arqueòloga Anna Maria Puig diu que els habitatges tenien almenys una planta baixa i un primer pis i que, molt possiblement, la part de baix es dedicava a bestiar o botiga. Amb la documentació que es conserva, a més, s’ha pogut posar nom i cognom als seus propietaris. La troballa coincideix amb l’etapa final de les excavacions en aquest jaciment “excepcional” i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural farà ara l’encàrrec del projecte per museïtzar-lo.
Les excavacions al jaciment van començar l’any 2006 amb un conveni amb la Universitat de Barcelona i, des d’aleshores, any a any s’hi ha anat fent intervencions que han permès anar elaborant una fotografia del poblat medieval que reprodueix a la perfecció d’estructura de les societats feudals de l’època. Se sap que hi havia una primera torre de vigilància a l’entorn on posteriorment es va aixecar l’església de Santa Helena, ja a l’etapa alt medieval.
L’església, de fet, apareix documentada en una epístola del papa Benet VI l’any 974. A partir del segle XIX, l’espai va anar atraient població va començar a tenir cases a la zona on hi havia el cementiri. Durant la segona meitat del segle XII, les edificacions eren de petites dimensions i estaven envoltades per un recinte emmurallat, segurament, de fusta.
Al llarg d’aquests anys d’excavacions, s’hi va localitzar una necròpolis datada entre el VIII i el IX. Es van documentar cinc tombes antropomòrfiques, en males condicions i amb poques restes òssies, suposadament per la construcció de les cases del poblat, que les van malmetre.
Entre la segona meitat del segle XIII i el XIV, “ja hi ha un projecte d’urbanització més pautat, amb cases petites i llargues que van donant lloc a una població molt més gran”, que s’escampa més enllà del primer recinte que envolta l’església del poble i que ja en traspassa els murs.
Elements comuns i un mateix “mestre d’obres”
Aquesta etapa, en la qual s’emmarca la troballa de les tres cases de grans dimensions, es mantindrà fins a l’abandonament del poblat a finals del segle XV. Totes tres es troben una al costat de l’altra i tenen elements “comuns” que fan pensar als investigadors que, possiblement, tenien un mateix mestre d’obres. Entre ells, hi ha les escales que comuniquen la planta baixa amb el primer pis.
També tenien un accés a la zona d’horts i compten amb unes fornícules -espais d’emmagatzematge- a la planta baixa. Això, segons Puig, podria indicar que s’utilitzava per guardar-hi coses per vendre. “Tot plegat fa pensar que es tracta d’una construcció simultània”, remarca Puig.
Un exemple molt precís de la societat feudal
El conjunt monumental que envolta el pobla conforma una fotografia molt precisa del que eren les societats feudals de l’època: el monestir de Sant Pere de Rodes, el castell de Sant Salvador i el poble.
“És un jaciment excepcional”, assegura la historiadora i tècnica de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, Sònia Masmartí. I no només per la perfecta representació que suposa d’aquest període històric, sinó també per la nombrosa documentació que se’n conserva i que ha permès posar noms i cognoms a les noves troballes.
“Les tres cases que hem localitzat a la zona extramurs, s’ubiquen davant del camí que porta al monestir i al barri que, segons els documents, es deia de Sa Petja”, explica Masmartí. Així consta als Capbreu de Santa Creu de Rodes, un document que era una mena de declaració de la renda de l’època. S’anomenava així, almenys entre els anys 1420 i 1429, l’etapa en què han estudiat el document.
Una de les cases era de Berenguer Marqués, un clerga que oficiava a l’església de Santa Helena i les altres dues pertanyien a Margarida Matalí, casada amb Berenguer Matalí, tot i que el seu nom de soltera era Pradella. “Amb la documentació hem pogut esbrinar, per exemple, que la Margarida per aquestes cases cada any per Nadal pagava una gallina al monjo obrer del monestir de Sant Pere de Rodes”, detalla Masmartí.
Les excavacions es reprendran al novembre en aquesta mateixa zona, tot i que, segons Puig, “dona la impressió que ja està pràcticament esgotat”. “En aquests moments, tot i que sempre queden coses, tenim descobert l’entorn de la plaça de l’església, el raval del costat sud i queda la part del sector nord, que no descartem que fos pel bestiar. El poble, però, el tenim pràcticament enllestit i això permet assentar les bases per pensar en la seva museïtzació”, remarca Puig.
“Imaginar i reconstruir” l’espai
De fet, el jaciment, situat a tocar del monestir, sempre ha estat visitable i compta amb un camí d’accés però la museïtzació era l’assignatura pendent. La cap d’àrea de monuments i jaciments de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, Carme Bergés, diu que durant aquests anys les excavacions han aportat uns “resultats increïbles”, que han permès descobrir la trama urbana i les cases que en formaven part. L’espai, de fet, va quedar “fossilitzat” amb l’abandonament el segle XV.
“Després de tots aquests anys de recerca i ara que ja estem en la part final de la intervenció arqueològica, centrarem els esforços en museïtzar el jaciment”, explica Bergés. En aquest sentit, recorda que des del 2006 hi ha panells informatius però que ara cal fer un pas més. “A partir d’ara, el començarem a treballar creant continguts més dirigits”, afegeix.
A tall d’exemple, diu que estudiaran l’ús de recursos tecnològics o de realitat virtual que “permetin imaginar i reconstruir” com era l’espai. “L’objectiu és posar en valor, construint una narració i un relat que ho faci atractiu per a tothom”, afegeix Bergés.
