El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat els vuit anys de presó per un subinspector de la Policia Nacional que es va enriquir de forma il·lícita tramitant permisos de residència a immigrants irregulars. El policia, que dirigia la unitat d’estrangeria amb seu a Terrassa, va falsificar atestats que s’obrien amb les denúncies de persones que deien que havien estat víctimes de tràfic de persones, tot i que no era veritat, per presentar-los davant de les autoritats judicials. Els altres acusats, un marroquí i dos paquistanesos, contactaven amb persones en situació irregular i van actuar com a intermediaris per als pagaments i també se’ls ha confirmat la pena.
Així, la sala d’apel·lacions de la sala civil i penal del TSJC confirma els vuit anys de presó i onze d’inhabilitació per suborn, a més de 5.400 euros de multa i uns 21.000 euros d’indemnitzacions per falsedat en document oficial i un delicte contra els drets dels ciutadans estrangers. La fiscalia demanava inicialment 17 anys de presó per a ell. El jurat popular el va considerar culpable per unanimitat.
Durant el judici, el subinspector va negar haver rebut cap contraprestació, i va afirmar que no era ell qui concedia els permisos i que no s’ho hauria pogut inventar. Els permisos de residència concedits de forma extraordinària per col·laboració estan previstos a la llei, segons la qual els migrats que han estat víctimes o testimonis de tràfic de persones i explotació laboral no seran expulsats si denuncien els autors dels delictes i col·laboren amb les autoritats. Ara bé, la sentència el considera culpable de cobrar quantitats d’entre 7.000 i 10.000 euros per gestionar aquests permisos de residència entre el 2014 i el 2017.
Manuel B. va explicar que tenia un sou de més de 58.000 euros anuals i altres ingressos, com el lloguer d’un pis en propietat, els inquilins del qual pagaven en efectiu; diners que declaraven, va puntualitzar. Alguns d’aquests diners els guardava a la taquilla de la feina perquè ho considerava un lloc segur.
El policia va explicat davant del jurat popular a l’Audiència de Barcelona que gestionava els permisos de residència per col·laboració, però que no era ell qui els concedia: “No tinc aquesta facultat”. També va negar que el sol fet de sol·licitar el permís no significava que s’acabés concedint. “Jo aquí ni puc ni ho he fet”, va insistir.
Manuel B. va destacar que els estrangers detinguts i a qui s’obre un expedient d’expulsió són assistits per advocats i intèrprets oficials i va assegurar que no s’hauria pogut inventar procediments diferents o prometre’ls permisos: “L’advocat els ho hauria dit. És impossible, és il·lògic; no puc informar d’una cosa que no és certa”.
Segons la sentència, el principal acusat va tramitar l’expedient administratiu de forma fraudulenta a una desena de persones perquè obtinguessin el permís de residència, que haurien abonat en total més de 50.000 euros. No consta que les persones per a qui se sol·licitava el permís fossin conscients de l’engany.
