Els artistes, músics, presentadors, esportistes, humoristes, actors i personatges públics en general que són catalans però han fet carrera per les Espanyes sempre se’ls planteja a tota entrevista el tema de la independència.
Tots ells tenen molt clar al públic a qui es deuen i els empresaris que els donen de menjar i, per tant, o neguen la major i intenten esquivar les preguntes sense mullar-se o, directament, es declaren unionistes acèrrims.
Berto Romero, conegut actor, humorista i guionista català que ha triomfat als espais radiofònics i televisius espanyols de la mà d’Andreu Buenafuente, ha concedit una entrevista al diari de la caverna espanyola El País.
Com no podia ser d’una altra manera, en un moment donat, l’entrevistador li pregunta “S’ha mantingut al marge de l’independentisme?”. Romero ho reconeix i explica els motius: “Sí, perquè la meva postura, l’equidistància, no era molt apreciada”.
D’aquesta manera, doncs, admet que durant el procés ha hagut de fer equilibris per no dir ni “Sí’ ni “No”, però hi afegeix una reflexió que podria demostrar que tot plegat podria ser una “falsa equidistància”, ja que titlla el moviment independentista de “febre col·lectiva” i que “li fa por”: “Vaig estar callat tota l’estona, a veure si cessaven ja amb el puto soroll. Em fan molta por aquests episodis de febre col·lectiva i m’agradaria, com a tants d’altres, no viure un episodi històric. Els moments històrics cansen molt”.
