El cinema català celebra aquest diumenge la 14a edició dels Premis Gaudí, els primers amb la nova junta de l’Acadèmia del Cinema Català encapçalada per Judith Colell i que se celebraran per primera vegada al MNAC amb nou format: no hi haurà presentadors, el públic seurà en taules i dos monòlegs obriran i conclouran la gala. ‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón, amb 13 nominacions; ‘El ventre del mar’, d’Agustí Villaronga, amb 12; i ‘Libertad’, de Clara Roquet, amb 11, són les favorites d’una cerimònia amb 1.300 convidats, un escenari 360º i una representació institucional encapçalada pel president, Pere Aragonès, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta. L’Acadèmia mostrarà el suport del cinema català al poble ucraïnès.
La gala és una producció d’El Terrat (The Mediapro Studio) i se celebrarà per primer cop a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya. “Aquest any no volíem una gala sinó una celebració, una declaració d’amor al nostre cinema convertida en una festa que trenca la barrera entre l’espectacle i el públic, entre el cinema i la resta de la societat”, han destacat els directors de la gala, Enric Cambray, David Lillo, Joan Grau i Oriol Bosch. Les persones que pugen a l’escenari es podran moure 360 graus. Nominats i convidats, seuran al voltant de taules.
Els organitzadors han manifestat que serà “una gala més oberta, informal, propera i diversa, en la línia de l’aposta pionera que l’Acadèmia està desenvolupant, recollint dades de les produccions inscrites als Gaudí relatives a gènere, edat, orientació sexual, origen, diversitat funcional i classe”.
Els directors de la gala expliquen que més enllà de les peces d’humor o reflexió i de les actuacions musicals, aquest any posaran èmfasi en “el canvi de model, més obert i informal, més proper, que simbolitza també un relleu dins l’Acadèmia i una voluntat d’obrir-nos a un món divers”.
A la gala hi participaran les actrius Sílvia Abril i Mireia Portas, el director i humorista Carlo Padial, els Òscars, creadors del programa radiofònic ‘La Competència’, i les còmiques Ana Polo i Oye Sherman, creadores del podcast ‘Oye Polo’ de Radio Primavera Sound. També hi actuaran la prestigiosa soprano Dolors Aldea, el duo de folk tronadet i gregorià progressiu Tarta Relena i la multicultural banda Las Karamba.
Entre les persones que entregaran els guardons, hi ha la medallista olímpica Ona Carbonell, la cantant Amaia Romero, el divulgador musical Ramon Gener, o l’artista i activista Samantha Hudson, a banda de noms del món del cinema com Anna Castillo, Macarena García, Jesús Vidal, Marta Nieto, Pilar Palomero, Carlos Cuevas, Abril Zamora, Pol Monen o Carla Simón, flamant guanyadora de l’Os d’Or al Festival de Berlín per ‘Alcarràs’.
Ucraïna
L’Acadèmia del Cinema Català mostrarà el ferm suport del cinema català al poble ucraïnès. Ho farà en diferents moments de la cerimònia, amb un contundent clam per la pau que inclourà veus de la comunitat ucraïnesa.
Representació institucional
Els Gaudí comptaran amb una nombrosa representació institucional, encapçalada pel ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta; el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès; la presidenta del Parlament, Laura Borràs; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; la delegada del Gobierno a Catalunya, Maria Eugènia Gay; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el tinent d’alcalde de Cultura, Jordi Martí, i el president delegat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Carles Garcia Cañizares.
Els finalistes
‘Las leyes de la frontera’, de Daniel Monzón, amb 13 nominacions; ‘El ventre del mar’, d’Agustí Villaronga, amb 12; i ‘Libertad’, de Clara Roquet, amb 11, són les pel·lícules favorites a la 14a edició dels Gaudí. Les segueixen ‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena, que aspira a 10 guardons; i ‘Sis dies corrents’, dirigida per Neus Ballús, que opta a 9. ‘Tres’ en té 5 i ‘Chavalas’ 3. Els Gaudí tornen a recollir una presència majoritària de dones finalistes, que representen el 54%, enfront a un 46% d’homes. Dels 59 films candidats, un total de 28 títols han passat a la segona volta de votacions, que comença aquest dimarts i es mantindrà oberta fins al 25 de febrer.
A la categoria de millor pel·lícula hi competiran quatre produccions en llengua catalana. D’una banda, ‘El ventre del mar’, Agustí Villaronga, que proposa una història d’època sobre la supervivència d’un grup de nàufrags d’un vaixell, un film poètic amb una ambientació teatral que dialoga amb l’èxode massiu de refugiats cap a Europa. Amb ‘Sis dies corrents’, Neus Ballús juga amb comicitat amb els límits del cinema documental i de ficció per explicar una setmana de feina de tres lampistes d’una ciutat de l’extraradi de Barcelona.
En paral·lel, el cinema de terror sobrenatural és el principal reclam de ‘Visitant’, el debut en el llargmetratge del director valencià Alberto Evagelio, que ja ha signat curtmetratges com ‘Casa’ (2019), ‘Les 7 llums’ (2019) o ‘El viatge’ (2017). Finalment, completa les nominacions a la categoria ‘Tros’, un altre debut en la direcció, el de Pau Calpe Rufat, que adapta la novel·la homònima de Rafel Vallbona per explicar la turbulenta relació entre un pagès i el seu fill en el marc d’un relat rural que posa el focus en les patrulles nocturnes de pagesos per evitar robatoris de maquinària agrícola.
Quant a la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana, hi optaran ‘Las leyes de la frontera’, ‘Libertad’, ‘Mediterráneo’ i ‘Tres’. Amb la primera de les cintes, Daniel Monzón posa imatges a la novel·la homònima de Javier Cercas i trasllada l’espectador a la Girona de finals dels anys 70 per explicar la fascinació d’un jove per un grup de delinqüents, en un drama d’iniciació que és, també, la història d’un primer amor i un homenatge al cinema ‘quinqui’ que va fer fortuna fa més de quatre dècades. La debutant Clara Roquet construeix amb ‘Libertad’ un altre ‘coming-of-age’, el d’una adolescent d’una família benestant que pren consciència del seu privilegi de classe quan coneix i comença una relació d’amistat amb la filla de la cuidadora immigrant de la seva àvia.
Compromesa amb el seu retrat de la crisi humanitària dels refugiats que arriben a les costes d’Europa, ‘Mediterráneo’ porta a la gran pantalla la gènesi de l’ONG Open Arms. El cineasta Marcel Barrena, que amb ‘Món petit’ es va emportar el Gaudí al millor documental. Barrena posa la mirada en el primer viatge d’Òscar Camps a Lesbos, obsessionat per ajudar a salvar vides. Finalment, ‘Tres’ suposa l’esperat debut en el llargmetratge de Juanjo Giménez, després de conquerir la Palma d’Or a Cannes, una nominació a l’Oscar i un Gaudí amb el seu curt ‘Timecode’. Ara Giménez construeix un relat al voltant de la peripècia d’una dissenyadora de so que comença a experimentar un estrany retard entre el que veu i allò que escolta.
Tres directors consolidats i un de novell opten a millor direcció
Tres cineastes amb experiència i una debutant competiran en la categoria de millor direcció. Neus Ballús aspira al guardó per ‘Sis dies corrents’. El mallorquí Agustí Villaronga aspira també a revalidar l’estatueta que es va emportar per ‘Pa negre’ (2010). Un altre cineasta amb una llarga trajectòria rere les càmeres és Daniel Monzón que, després d’optar al guardó per ‘El Niño’ (2013), ara espera recollir l’estatueta amb ‘Las leyes de la frontera’. L’òpera prima de Clara Roquet, ‘Libertad’, ha col·locat la directora catalana a la carrera de nominats.
A la categoria de millor protagonista femenina hi optaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada: la jove Maria Morera ho farà pel seu paper a ‘Libertad’; Vicky Luengo està nominada per ‘Chavalas’; Marta Nieto buscarà el Gaudí per la seva dessincronitzada feina a ‘Tres’, i Begoña Vargas per ‘Las leyes de la frontera’.
Com a millor protagonista masculí, els nominats són Roger Casamajor per ‘El ventre del mar’, que aspira a un guardó que ja es va endur amb ‘Pa negre’; l’actor no professional Mohamed Mellali, el lampista marroquí de ‘Sis dies corrents’; Chechu Salgado, el líder de la banda de ‘Las leyes de la frontera’; i un habitual de la gala, Eduard Fernández pel paper protagonista a ‘Mediterráneo’, nou vegades nominat i amb quatre premis a la cartera per ‘La mosquitera’ (2010), ‘Una pistola en cada mano’ (2012), ‘El Niño’ (2014) i ‘El hombre de las mil caras’ (2016).
Tomàs Pladevall, Premi Gaudí d’Honor
El director de fotografia Tomàs Pladevall rebrà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2022 per les seves cinc dècades de trajectòria en cinema, teatre i televisió, i fins i tot com a director d’il·luminació dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Una carrera que inclou treballs amb cineastes tan diversos com Francesc Bellmunt, José Luis Guerin, Pere Portabella, Bigas Luna, Rosa Vergés o Ventura Pons, en pel·lícules com ‘Tatuatge’, ‘L’orgia’, ‘Tren d’ombres’, ‘Pont de Varsòvia’, ‘Actrius’ o ‘El silenci abans de Bach’. Pladevall rebrà el guardó de mans de Josep Maria Pou i de Mercè Sampietro, tots dos premiats amb el Gaudí d’Honor dels anys 2017 i 2018, respectivament.
