Un jutjat de Terrassa ha absolt una mestra d’una escola de la ciutat jutjada per suposadament haver agredit una nena de 4t de primària per haver dibuixat una bandera espanyola en un àlbum el 2019. El magistrat admet que totes dues van discutir pel treball i que la mestra va fer fora de classe la menor, però no veu demostrat que l’agredís ni li causés cap dany.
La fiscalia i els pares de la nena van demanar 1.080 euros de multa per lesions lleus. El ministeri públic va sol·licitar, a més, 90 euros d’indemnització per a la família, mentre que la família demanava 3.600 euros d’indemnització, un any d’allunyament i les costes del judici.
En la seva sentència, el jutge al·lega que no hi ha prou proves per condemnar la mestra. Per començar, cap dels testimonis que va declarar al judici, familiars, secretària i directora, va veure els fets directament, sinó que només són testimonis de referència. A més, la versió de la nena i la mestra són diferents, i la versió de la nena va anar canviant amb el temps: el que va dir a urgències, el que va dir a la policia i el que va dir a les psicòlogues no concorda.
Així, va canviar la versió sobre el moment en el qual la professora li hauria trencat el dibuix, si abans o després de la suposada agressió, o si era ella que s’havia aixecat per mostrar el dibuix a la mestra o la mestra s’havia apropat al seu pupitre. I la mateixa agressió va canviar en els detalls. Primer la mestra li hauria retirat la cadira violentament i va caure a terra, després la mestra li va empènyer la cadira i la nena va rebotar contra la taula. També va dir que l’havia agafat de la samarreta. En tot cas, l’informe mèdic esmentava dolor en un dit i a l’esquena, però sense proves objectives.
Per això, el magistrat conclou que la versió de la menor podia tenir imprecisions pel temps passat, perquè va explicar els fets diverses vegades o fins i tot per ser suggestionada, cosa que no concreta. També recorda que la menor se sentia enfadada, humiliada i avergonyida pels fets, i que això podia derivar en una hostilitat cap a la professora.
A més, conclou que el relat de l’acusada és creïble, tot i que tampoc el considera demostrat. Segons la mestra, la nena ja va desobeir dos cops aquell matí i en el moment de fer el dibuix ella la va renyar i la va fer fora de classe. La va aixecar de la cadira per les aixelles i la va acompanyar fora de l’aula.
