L’Audiència de Barcelona ha absolt un agent antiavalots dels Mossos d’Esquadra jutjat per haver colpejat amb la porra al cap d’un manifestant el febrer del 2018 a la Via Laietana de la capital catalana durant una visita del rei Felipe VI. La sentència conclou que no hi ha prou proves contra el policia, ja que dona poca credibilitat als testimonis de càrrec i es creu més la versió policial, i per això l’ha d’absoldre. L’escrit té el vot particular d’un magistrat que sí que veu prou proves contra l’acusat. L’acusació particular, representada per Irídia, demanava cinc anys de presó i inhabilitació, i 1.733 euros d’indemnització per lesions amb l’agreujant de prevalença de càrrec públic.
En canvi, la fiscalia acusava l’agent d’un delicte de lesions amb l’agreujant d’instrument perillós, però en demanava l’absolució en considerar que va actuar en compliment d’un deure. La defensa demanava l’absolució assegurant que l’agent no havia causat la ferida al cap del manifestant. L’acusació particular ja ha anunciat que recorrerà la sentència.
Segons la sentència, es considera provat que l’agent de l’Arro formava part del dispositiu de seguretat per protegir la visita del rei d’Espanya a Barcelona per inaugurar el Mobile World Congress, i concretament el sopar de gala que es va fer al Palau de la Música amb nombroses autoritats. L’acusat formava part d’un cordó que tallava el pas al carrer d’accés al Palau, on es van concentrar uns 400 manifestants antimonàrquics. La tensió va anar pujant i es van fer llançaments a la línia policial i als furgons, així com empentes a les tanques de seguretat per intentar superar el cordó policial.
El sergent que comandava l’equip va ordenar a l’acusat, conductor de la furgoneta, que abandonés el volant i s’unís als seus companys a peu de carrer. En un moment determinat, el comandament va ordenar als seus subordinats que utilitzessin les porres contra els manifestants que llençaven les tanques a terra, i els agents van rebre cops i puntades de peu. Segons la sentència, “els agents es van veure obligats a utilitzar les defenses seguint el protocol establert, o sigui, de cintura cap avall”.
La situació es va posar més violenta i hi va haver almenys dues càrregues policials. La unitat va demanar dos cops reforços a la Brimo, que hi va acudir a la segona vegada, cap a les 9 de la nit. Els manifestants llençaven pedres, llaunes, encenedors i altres objectes als policies, movien les tanques de seguretat i també les llençaven per sobre dels agents.
“En aquest context de violència, un dels manifestants va patir una ferida contusa-tallant de cinc centímetres de longitud al cuir cabellut”, diu l’escrit. A l’hospital li van posar set grapes de sutura. Les dues magistrades que signen la sentència no veuen provat que la lesió fos causada per un cop de porra de l’acusat.
Segons l’Audiència, la versió de l’acusat i dels seus companys, que també el van exculpar, és “més coherent” i sembla acreditada per les imatges gravades en el moment dels fets. Així, consideren poc creïble i amb algunes contradiccions la versió de la víctima i alguns testimonis de l’acusació que asseguraven que en el moment del cop de porra la situació a la zona era tranquil·la i no hi havia llançaments contra la policia. Les magistrades admeten que tant uns testimonis com els altres poden tenir interès en la causa, “o almenys un prejudici que pot distorsionar les seves percepcions i records”.
La sentència apunta la possibilitat que la ferida al cap de la víctima fos causada per un objecte llençat pels propis manifestants o fins i tot una de les tanques que van ser mogudes per sobre dels caps dels manifestants.
En el seu vot particular, el magistrat discrepant sí que veu prou proves contra l’agent, sobretot les versions de dos periodistes. Tot i que admet que tenien un “clar biaix favorable als manifestants i contraris als agents de policia” i que en alguns detalls no van ser creïbles, sí que es creu la seva afirmació quan van identificar clarament l’acusat com l’autor del cop al cap amb la porra. El magistrat destaca la fermesa de la seva declaració al jutjat d’instrucció i durant el judici a l’Audiència, i també el fet que des del primer moment dels fets van assenyalar el mateix agent com a autor del cop. “Fins i tot van demanar a un fotògraf que li fes una foto per tal d’identificar-lo”, assegura.
A més, afegeix que no creu que “volguessin inculpar injustament l’acusat; no tenien ni tenen amb ell cap relació i no és probable que es posessin d’acord per imputar un delicte a qui no l’havia comès”. Igualment, afegeix que “davant d’una agressió, el normal és que es vulgui inculpar l’autèntic autor del fet i no a una altra persona, perquè aquesta falsa inculpació afavoriria la impunitat de l’agressor”, assegura.
Per tot això, considera que l’acusat hauria d’haver estat condemnat per un delicte de lesions amb instrument perillós, però sense l’agreujant d’abús de superioritat ni de prevalença del càrrec públic, ja que els fets es van produir en un context d’agressió als mossos.
Segons Irídia, es tracta d’uns fets amb tres testimonis presencials que van veure l’agressió: dos d’ells, a més, van identificar clarament l’autor per la cara. “És molt greu, ja que els testimonis són dos periodistes de ‘La Directa’: David Bou i Vicent Almela”, diu Irídia.
Irídia critica que l’Audiència considera, fins i tot, que el més lògic seria que hi hagués una gravació del cop concret, atès el nombre de manifestants amb telèfon mòbil, i que els mateixos Bou i Almela el podrien haver gravat. “Aquesta afirmació és molt greu, i és impensable en un altre context o en un altre delicte, ja que si preval el criteri de la sentència s’exigiria a les víctimes de delictes comesos per l’ús de la força dels agents policials que per a provar uns fets aquests han de poder quedar gravats”, diuen en un comunicat. La lletrada d’Irídia, Sònia Olivella, lamenta que “de nou, quan no hi ha imatges de l’agressió en concret i de l’autor, el sistema d’impunitat ho utilitza per desacreditar els testimonis i posar en dubte aquesta actuació policial delictiva”.
En la causa consten fotos preses pel fotoperiodista Jordi Borràs després de l’agressió en què apareix l’agent per davant, però no hi apareix el seu número d’identificació visible al mateix temps que la cara, en quedar aquest a la part posterior. Durant molts anys, els agents de la Brimo i de l’Arro del cos de Mossos d’Esquadra han executat actuacions d’ordre públic sense anar identificats en la zona davantera del cos així com en el casc. Tot i que la sentència és absolutòria, aquest cas ha servit per aconseguir que en aquests moments tant els agents de la Brimo com de l’Arro vagin identificats, amb una numeració més simple que l’anterior, tant a l’esquena com per davant i al casc. Així mateix, el Servei gratuït d’atenció i denúncia davant casos de violència institucional d’Irídia ha detectat un descens de les agressions d’agents de la Brigada Mòbil des que es va implementar el nou sistema d’identificació. En el cas de l’Arro encara és aviat per a avaluar-lo, perquè aquest sistema ha entrat en funcionament en les últimes setmanes. Irídia, que exerceix l’acusació particular en representació de l’home agredit, presentarà recurs d’apel·lació d’una sentència que considera, igual que el magistrat que ha emès un vot particular, contrària a dret i manifestament injusta.
