Sitges llueix aquest mes de juliol el seu orgull LGTBIQ+ amb tots els ets i uts. L’exposició ‘Gattapardiana. Canvis que ho transformen tot: 28J, l’Orgull d’una vila’, rememora els episodis més foscos a què s’ha hagut d’enfrontar el col·lectiu i els contraposa a la lluita pels drets i per la llibertat afectiva. Des dels ‘Fets de Sitges’ de 1996 en què el govern local va perseguir els homosexuals, fins la legalització del matrimoni entre persones del mateix gènere o la tramitació de la Llei Trans. “Dins el col·lectiu sempre hi ha hagut una història no explicada, i fer-ho a través d’aquesta mostra ens ha de dur a reflexionar” , destaca a l’ACN la seva autora, Bàrbara Scuderi. L’exposició es pot visitar fins el 31 de juliol a Can Falç de Mar.
Si el concepte ‘Gattopardo’ de la literatura italiana es basa en canviar-ho tot per no canviar res, l’exposició de Sitges es proposa just el contrari. Scuderi detalla que ha optat satíricament per batejar la mostra com a ‘Gattopardiana’ per demostrar “que hi ha canvis impulsats pel col·lectiu LGTBIQ+ que sí que comporten grans transformacions”. “Tot allò que han aconseguit, és gràcies a la lluita”, remarca.
Començant pel judici a l’escriptor britànic Oscar Wilde per la seva condició homosexual, l’exposició recorre tot el segle XX fins l’actualitat per tal de denunciar la persecució vers la diversitat afectiva i alhora posar en valor totes les fites aconseguides, com la imminent aprovació de la Llei Trans.
Al llarg d’aquest repàs cronològic, prenen protagonisme fets com l’alliberament dels presos polítics homosexuals a finals dels 70 o l’inici de l’epidèmia de la Sida el 1981. A banda de fets internacionals i estatals, l’exposició també focalitza la mirada en Sitges i en el seu històric tarannà ‘gay friendly’, que no sempre ha estat una etiqueta plàcida.
Un exemple són els ‘Fets de Sitges’ de 1996. La mostra recorda com el govern local (PP i CiU) va començar a identificar els ciutadans homosexuals que veia al carrer. Aquella persecució –amb prop de 250 identificats- va provocar un fort malestar entre el col·lectiu LGTBIQ+ i al mateix temps va alimentar l’homofòbia, fins el punt que va morir una persona en una baralla en un bar gay. La tardor del 96, diverses entitats en defensa de les llibertats es van manifestar a Sitges, on van ser rebuts amb ous i pedres per part d’una contraprotesta convocada per l’extrema dreta.
“Va ser vergonyós”, explica Scuderi, que assenyala aquelles identificacions i enfrontaments com a mostra de què “la història LGTBIQ+ no ha estat sempre ascendent en favor del progrés”. L’autora de l’exposició atribueix aquella persecució a la voluntat que tenia el govern local “amb mentalitat pròpia del franquisme” de voler “estigmatitzar el col·lectiu amb una imatge d’escàndol públic que no era real”.
Scuderi assegura que aquells fets van desencadenar “un exercici d’empoderament i reflexió” vers una època “que va ser molt dura”, malgrat en aquell moment feia quasi 20 anys que l’estat espanyol era un país en democràcia. “No ens pensem que tota la vida dues persones del mateix sexe han pogut anar agafades de la mà. No ha estat així i cal ensenyar de quina manera hem pogut arribar a dia d’avui”, insisteix, i confia que la mostra pot servir “per encoratjar el col·lectiu a seguir fent passes endavant”.
Davant les diverses agressions homofòbiques que hi ha hagut els darrers mesos, Scuderi creu que l’exposició oberta aquest juliol a Sitges “és més necessària que mai”. Ho afirma tant per la necessitat de defensar els drets del col·lectiu com per “demostrar que anteriorment també hi ha hagut una història d’agressions no explicades”.
L’autora de la mostra sosté que “explicar-ho ha de fer entendre que hi ha gent que s’ha deixat la vida i els diners en la lluita LGTBIQ+, però que també queda un camí per forjar”. “El problema és que ara, segurament, allò menys valorat és la llibertat”, afegeix.
En aquesta voluntat divulgativa, de reflexió i de fer aflorar “històries silenciades”, Scuderi avança que la intenció de l’Ajuntament de Sitges és traslladar l’exposició a centres educatius i altres espais populars que facilitin la proximitat amb públic de totes les edats. De moment, estarà oberta a Can Falç de Mar fins el 31 de juliol.
