Ja fa sis anys que la Guàrdia Civil va irrompre al Museu de Lleida per traslladar les obres de Sixena al monestir aragonès. Des de l’estiu del 2022, però, els béns no es poden veure, el monument està tancat per una rehabilitació i es desconeix l’estat de conservació de les peces. Des de la Generalitat es continua lamentant la seva sortida de l’equipament, on estaven “ben preservades” i es podien visitar. Per contra, l’executiu aragonès celebra a l’ACN que siguin al lloc d’on “mai haurien d’haver sortit” i recalquen que es troben en “òptimes condicions”. Alhora, precisen que la rehabilitació del monestir està enllestida i queda només l’execució de la museografia, que ja està pressupostada, fet que n’ha de permetre la reobertura en un any.
Ja han passat sis anys d’aquell 11 de desembre de 2017 en què agents de la Guàrdia Civil van entrar de matinada al Museu de Lleida per assegurar que la comitiva judicial de l’Audiència d’Osca pogués executar provisionalment la sentència que obligava a lliurar 44 obres provinents del Monestir de Vilanova de Sixena per tornar-les al lloc d’on provenien. Feia poques setmanes de la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1-O i Catalunya estava sotmesa a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Reobrir l’exposició a finals del 2024
Fonts del govern d’Aragó consultades per l’ACN han assegurat que les obres de restauració del Monestir de Sixena ja han acabat però que encara no ha reobert perquè falta l’execució del projecte museogràfic. L’executiu -ara a mans del PP i Vox- ha inclòs una partida pressupostària per al 2024 i l’objectiu és reobrir a finals d’any tot i que apunten que dependrà dels terminis de licitació i execució dels “projectes pendents”.
En relació als dubtes sobre l’estat de conservació de les obres, les mateixes fonts afirmen que els treballs que s’han fet al monestir tenen per objectiu la millora de l’espai de recepció dels béns, que era provisional, amb l’adequació d’una nova zona expositiva que reuneix les “condicions per a la conservació dels béns d’art”, tant pel que fa als aspectes climàtics com de seguretat. Així mateix, assenyalen que els controls de manteniment es fan de forma mensual des del Museu d’Osca. En aquest sentit, insisteixen que l’espai on es conserven les obres compta amb un sistema de climatització “centralitzat i controlat”, i que això fa que els béns es trobin en “òptimes condicions”.
Sis anys després del trasllat, el govern d’Aragó fa una valoració positiva del cas, que ha permès que les peces es trobin al lloc d’on “mai haurien d’haver sortit” i recalquen que era una “qüestió de justícia” després d’anys de reclamacions. En aquest sentit, recorden que ara estan a l’espera de la resolució judicial sobre el trasllat dels frescos de la Sala Capitular que es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Finalment, diuen que no només volen mirar cap al passat sinó cap al futur per tal d’aconseguir el retorn complet de totes les peces d’art aragoneses que encara es troben fora de la comunitat.
Des de la Generalitat de Catalunya, però, es continua lamentant que les peces marxessin del Museu de Lleida, on hi havien arribat a través de contractes de compra-venda “legals i legítims”. Segons ha detallat a l’ACN Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, van sortir d’un equipament on les peces estaven “ben preservades, conservades i podien ser estudiades” per anar a parar a un nou espai amb unes condicions que “segurament no són les millors o no es garanteix la conservació com creiem que haurien de tenir”. “A més, és una llàstima que no es tinguessin en compte els criteris científics i tècnics a l’hora de fer el moviment de les peces”, sentencia Hernández.
Unes obres en “conservació preventiva” constant
Un dels que van viure amb més intensitat aquella jornada va ser l’aleshores conservador de Museu de Lleida, Alberto Velasco, que en una entrevista a l’ACN lamenta que ara les obres no es puguin veure i tampoc es pugui saber en quin estat es troben. Remarca que a Lleida les tenien constantment a la “infermeria” i estaven “absolutament cuidades i vigilades” pels tècnics del museu, que feien actuacions de “conservació preventiva”. En aquest sentit, Velasco assegura que l’interior del Museu de Lleida és com un “quiròfan” que manté condicions de temperatura i humitat estables que avui en dia no es troben al Monestir de Vilanova de Sixena.
Per això, Velasco confia que els tècnics del govern d’Aragó siguin conscients d’aquesta realitat ja que abans del trasllat ja se sabia que les condicions de conservació preventiva “no eren les adequades” al monestir, per la qual cosa, està convençut que hauran patit algun “procés de degradació”. L’exconservador de Museu de Lleida assenyala que el Monestir de Sixena està construït sobre una llacuna, que en propicia una humitat “terrible”. En aquest sentit, apunta que hi ha referències documentals del segle XIV que diuen que les monges que hi vivien ho passaven molt malament i moltes emmalaltien o morien. Abans del trasllat, afegeix, des de govern d’Aragó van instal·lar uns equips de climatització “absolutament domèstics” que no són suficients per la manca de ventilació i sistemes de gestió de la pols que tenien les sales, malgrat que no ha anat a Sixena des que es van emportar l’art, perquè no s’hi sent “massa ben rebut”.
El darrer cop que mitjans de comunicació van poder prendre imatges de les obres va ser al febrer de 2022, durant una visita que va l’aleshores president del govern d’Aragó, Javier Lambán, durant les tasques de reforma del monestir. S’havien col·locat unes vitrines de vidre al damunt dels fèretres de les monges, tres de les peces més icòniques de la col·lecció que ja estaven en un estat delicat de conservació.
Una direcció i una conselleria marcada pel trasllat
El fins fa poc director de Museu de Lleida, Josep Giralt, que va plegar a finals de novembre per jubilació, va assenyalar en una entrevista a l’ACN que el museu sempre es relacionarà amb l’entrada de la Guàrdia Civil però al mateix temps es va mostrar convençut que n’havia sortir reforçat. En aquest sentit, va destacar que els “espais saquejats” havien estat renovats amb obres d’un nivell superior a les que hi havia. Al mateix temps, es va mostrar convençut que les peces de Sixena ja no tornarien mai més a Lleida.
També en una entrevista recent a l’Agència, el llavors conseller de Cultura Lluís Puig va valorar que els sis anys han estat marcats per un “desgavell jurídic”, perquè ningú sap què s’ha de fer amb el seu cas processal. Al seu entendre, el cas ha suposat despeses de les arques públiques i que les peces que estaven al Museu de Lleida i es podien visitar ara estiguin tancades.
Lluís Puig també veu complicat que el Govern pugui arribar a una entesa amb el nou executiu del govern d’Aragó si ja va ser impossible amb Javier Lambán, que era del PSOE. Tot i així, diu que algun dia s’haurà de dialogar per evitar que les obres “s’acabin podrint”. En aquest sentit, lamenta que quan es polititza tant una qüestió cultural s’acabi sense trobar solucions. Afegeix que Lleida no oblidarà mai “l’espoliació” que van patir el desembre de 2017.
