Lleida, capital de Catalunya
Si Miquel Pueyo (ERC), Toni Postius (JuntsxLleida) i Sergio Talamonte (Comuns) han fet possible allò que semblava impossible, vol dir que en altres llocs del país s’han produït pactes inconfessables amb els del 155 per manca de polítics coherents. La lliçó dels líders lleidatans restarà per la història i segurament remourà consciències en alguns alcaldes i alcaldesses que tindran la cadira gràcies als repressors.
Encara és possible un tripartit a la lleidatana a la DIBA i a l’Ajuntament de Barcelona
Per començar, la decisió de Lleida fa encara més vergonyosa l’acord d’Ada Colau amb el PSC i Ciudadanos de Manuel Valls i encara més vergonyós un possible acord a la Diputació de Barcelona, on els Comuns hauran de votar amb Ciudadanos, amb Corbacho al capdavant, per lliurar la institució als responsables del 155. Mira que Ada Colau ho té fàcil amb un tripartit d’estil lleidatà a la DIBA i així podria recuperar la dignitat a la capital del país.
Si traslladéssim el tripartit lleidatà a la resta del país, la unitat estratègica de som el 80 estaria garantida
Per aquest motiu sobta negativament el silenci de la plataforma Som el 80, davant uns pactes inconfessables amb els del 155, quan teníem a tocar tripartits de qualitat democràtica que alegrarien a la ciutadania. Haguéssim evitat crispacions i enfrontaments entre demòcrates a Barcelona, Calella, Figueres, Sant Cugat. En altres municipis com a Blanes tindríem majories absolutes, encara hi som a temps.
