El president exiliat i eurodiputat de Junts, Carles Puigdemont, afronta una setmana clau per al seu futur polític a l’espera d’aclarir en quines condicions podria mantenir la immunitat. El Tribunal General de la Unió Europea es pronuncia dimecres sobre la seva demanda contra el Parlament Europeu per l’aixecament de la seva immunitat i la dels també europarlamentaris Toni Comín i Clara Ponsatí.
Els tres independentistes confien en una sentència favorable que els allunyi de la causa pel referèndum de l’1 d’octubre que instrueix Pablo Llarena. Per al jutge del Suprem la cita al TGUE també és rellevant per determinar l’evolució d’un cas judicial d’alt voltatge polític que fa més de cinc anys que s’allarga i que té diverses ramificacions a Europa.
En un context de divisió i desmobilització de l’independentisme i a les portes d’unes eleccions generals importants per al curs polític espanyol i català, la sentència del dimecres a Luxemburg s’ha convertit en una cita destacada aquest juliol. Un mes marcat pel 23-J i l’inici de la presidència espanyola de la UE.
A l’espera de la decisió del TGUE i de les seves repercussions, en els entorns independentistes es torna a especular amb la tornada de Puigdemont a Catalunya. Una decisió que, segons el seu equip jurídic, tindrà en consideració la “reacció del Suprem” al que digui el tribunal amb seu a Luxemburg.
Puigdemont i part del seu entorn han alimentat en els darrers mesos certes expectatives sobre el TGUE, tot i que serà una sentència en primera instància que es podrà recórrer al Tribunal de Justícia de la UE. El president exiliat té un parell més de recursos pendents, però la seva defensa ha dit en diverses ocasions que la demanda pel suplicatori és la que ara mateix els interessa més per aclarir la seva situació. Així ho va expressar al gener el seu advocat Gonzalo Boye: “(Amb la sentència del TGUE) quedarà clar el panorama sobre què es pot fer”. El lletrat està convençut que Puigdemont podrà tornar a Catalunya aquest 2023.
Com s’ha arribat fins aquí?
Espanya intenta extradir Carles Puigdemont pel cas de l‘1-O des de finals del 2017, quan va marxar a Bèlgica. Després d’un parell d’intents fallits –com la negativa d’Alemanya a entregar-lo–, el Tribunal Suprem va reactivar a finals del 2019 les euroordres contra ell i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig, un cop ja hi havia sentència contra els seus companys de govern. A Puigdemont i Comín se’ls acusava d’un delicte de sedició i malversació, a Ponsatí només de sedició i a Puig, de malversació i desobediència.
Però Llarena va topar amb un nou entrebanc. La tercera euroordre contra Puigdemont, Comín i Ponsatí va quedar paralitzada quan a principis del 2020 van aconseguir ocupar el seu escó com a eurodiputats superant les reticències inicials del Parlament Europeu a la seva victòria en les eleccions europees del 2019. Per retirar la immunitat europarlamentària que impedia a Bèlgica executar la tercera euroordre, Llarena va enviar un suplicatori a l’Eurocambra.
Per la seva banda, Puig va haver de continuar amb el procés d’extradició. El gener del 2021 el Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les va denegar l’entrega a Espanya perquè veia un risc de vulneració del dret a un judici just i a la presumpció d’innocència. Aquesta denegació –premonitòria d’un rebuig a l’extradició de Puigdemont– va desencadenar una sèrie de preguntes prejudicials del jutge Llarena al TJUE per aclarir fins a quin punt els tribunals belgues podien oposar-se a l’entrega al·legant vulneració de drets humans.
Al gener d’aquest any, el TJUE va acotar el marge de maniobra. En concret, va dir que cal demostrar que hi ha “raons serioses i fundades” de vulneració dels drets humans d’un individu i “deficiències” que “afecten la tutela judicial d’un grup objectivament identificable de persones a les quals pertany l’interessat”. Tanmateix, aquesta decisió manté l’escletxa oberta a Puigdemont, Comín i Puig per intentar batallar judicialment a Bèlgica un nou intent d’extradició.
Canvi dels delictes
Amb la reformulació de la causa del ‘procés’ al Suprem a principis d’aquest any arran de la derogació de la sedició, a Puigdemont i Comín ara mateix només se’ls hi atribueix un delicte de malversació i un de desobediència. A Ponsatí, en canvi, només desobediència (no hi ha risc de presó i ja pot trepitjar Catalunya), mentre que Puig continua igual.
L’altra conseqüència de l’eliminació de la sedició és que Llarena ha deixat sense efecte les euroordres contra els exiliats. D’aquesta manera, s’obre l’interrogant sobre la reactivació de la petició d’extradició i sobre la necessitat o no d’un nou suplicatori a l’Eurocambra per reclamar Puigdemont i Comín, i un altre per jutjar Ponsatí. En aquest sentit, primer s’ha d’aclarir si mantenen o no la immunitat actual.
Blindats per la immunitat
I és que Puigdemont, Comín i també Ponsatí conserven avui dia la seva protecció europarlamentària de forma cautelar. Quan el tercer intent d’extradició va quedar parat el 2020 per la condició d’eurodiputats dels tres independentistes, Llarena va enviar un suplicatori a l’Eurocambra per aixecar-los la protecció i permetre als jutges belgues tramitar les euroordres.
El Parlament Europeu els hi va retirar el març del 2021, però els independentistes ho van impugnar a Luxemburg denunciant diverses irregularitats. A grans trets, hi ha tres queixes sobre la taula.
La primera és la competència del Suprem per emetre el suplicatori. És una denúncia recorrent dels encausats per l’1-O. La defensa dels de Junts considera que no hi ha una base legal explícita que estableixi que els eurodiputats hagin de ser jutjats pel Suprem. En canvi, Llarena fa una interpretació de les lleis per posar els europarlamentaris sota la jurisdicció del Suprem a través d’una “associació” entre tractament de la immunitat i de l’aforament. A efectes de la immunitat, la legislació europea diu que els eurodiputats “gaudeixen en el seu territori nacional de les immunitats reconegudes als diputats al Parlament del seu Estat”. Això el Suprem ho aplica també per a l’aforament, aprofitant que la Llei Orgànica del Poder Judicial li dona competències per jutjar els diputats del Congrés.
Puigdemont, Comín i Ponsatí també denuncien que l’Eurocambra no va gestionar de forma “imparcial” el seu cas “apartant-se dels criteris” aplicats anteriorment en procediments similars i de “vulnerar el seu dret a ser escoltats” i a “accedir a documentació”. A més, afirmen que no es va “motivar de manera suficient i adequada” ni l’acceptació del suplicatori ni “diverses decisions” durant la fase al Comitè d’Afers Legals presidit per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez.
Per últim, protesten per la “manca de claredat” sobre “l’abast de la suspensió de la immunitat”. És a dir, què implica realment perdre aquesta protecció parlamentària. En aquest sentit, la defensa de Junts afegeix que la pràctica habitual del Parlament Europeu és “no suspendre la immunitat dels eurodiputats a efectes de la seva detenció si no hi ha una condemna”.
Expectatives a Luxemburg
El TGUE s’ha de pronunciar dimecres al matí sobre el cas del suplicatori i sobre un altre cas col·lateral que la defensa de Puigdemont no veu gaire rellevant per a la seva situació actual. Així, centren les expectatives en la demanda contra el Parlament Europeu per l’aixecament de la immunitat.
Hi ha tres opcions (i molts matisos): una resolució a favor, una desestimació que avali el suplicatori o una desestimació per pèrdua d’objecte de la demanda. La defensa considera que aquest últim escenari seria un revés “de qualitat” al Suprem perquè deixaria clar que cal un nou suplicatori i una nova euroordre. De fet, fonts de l’equip jurídic de Puigdemont no entenen per què Llarena ha deixat sense efecte la tercera euroordre. El suplicatori en disputa buscava precisament l’execució d’aquesta tercera euroordre.
Si Puigdemont, Comín i Ponsatí perden al TGUE, la defensa ja té previst recórrer al TJUE i demanar mesures cautelars per mantenir la immunitat com han fet fins ara. Aquest pas el podrien fer en dos o tres dies i creuen que els hi concediran.
Des de l’equip legal de Puigdemont admeten que el TGUE fins ara no ha estat mai favorable, però veurien “molt estrany” que no els hi donessin la raó en cap de les vuit al·legacions presentades. D’aquestes, la competència del Suprem és un dels aspectes cabdals per a la defensa de Puigdemont. També la suposada manca d'”imparcialitat” de Vázquez (Cs).
Amb tot, la defensa preveu que Llarena reactivi les euroordres o n’emeti una quarta ronda, però confien que els belgues no les executin fins que Luxemburg aclareixi el cas en última instància.
Puigdemont tornarà?
Sobre la possibilitat d’estudiar el retorn de Puigdemont a partir de la sentència del TGUE, fonts de la seva defensa avisen que primer l’hauran de llegir, però ja avancen que avaluaran si cal fer un recurs al TJUE o si intenten “executar la sentència”. Així, ja preveuen demanar la retirada de l’ordre de detenció nacional si el TGUE els manté la immunitat.
L’equip legal de Puigdemont considera que la immunitat aplica també a l’estat espanyol, però Llarena ho nega perquè els eurodiputats “gaudeixen en el seu territori nacional de les immunitats reconegudes als diputats al Parlament del seu Estat”. I, segons el magistrat, no la conserven per ser jutjats. Ara bé, els eurodiputats sí que retenen la immunitat per anar als plens i activitats de l’Eurocambra, com marca la jurisprudència europea.
“Amb la sentència del TGUE, (Puigdemont) estarà en condicions de prendre una decisió que no té a veure amb la llibertat o la presó. Ell no té por a la presó, el que ell fa és una lluita col·lectiva, que en l’aspecte legal depèn de les resolucions que s’obtinguin i, específicament, les del suplicatori”, deia Boye en una entrevista a principis d’any. Com indica el seu advocat, la decisió final és política i està en mans de Puigdemont.
Els últims de l’exili
Amb la tornada de Ponsatí a l’abril (només està acusada de desobediència), queden quatre polítics vinculats al cas de l’1-O que ara mateix s’exposen a ser empresonats si tornen a l’Estat: Puigdemont, Comín, Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
L’actual consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, es va acabar posant a disposició del Suprem el 2021 i ha estat condemnada a 1 any d’inhabilitació per desobediència. També la cupaire Anna Gabriel va tornar i està pendent de judici per desobediència, mentre Rovira continua exiliada a Suïssa i tem ser encausada també per les protestes del Tsunami.
