Només falten tres dies perquè el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneixi per votar l’oficialitat de la llengua catalana a les institucions europees, després que l’Estat espanyol registrés la petició, en el marc de les demandes dels partits independentistes per a la hipotètica investidura de Pedro Sánchez. La qüestió, tanmateix, ha de superar alguns esculls, com ara dubtes d’estats com Suècia, que qüestionen les conseqüències legals i financeres de la mesura.
Davant la situació d’incertesa, la consellera d’Acció Exterior, Meritxell Serret, ha exigit al govern espanyol en funcions que faci “el màxim” perquè l’oficialitat s’aprovi, ja que l’oficialitat implica més mesures de protecció i visibilitat de la llengua. La diputada reitera que l’objectiu de la Generalitat és que la llengua sigui oficial a Europa “el més aviat possible”; arran dels dubtes dels socis europeus, reconeix que no sap si s’ha de “dilatar o no”, però que el que cal evitar és una rebaixa de la proposta. Amb tot, també ha alertat que el PP podria estar mobilitzant-se per intentar frenar el reconeixement del català a Europa.
Sobre les conseqüències financeres de fer oficial la llengua catalana, la consellera ha apuntat que la despesa de traduccions de la UE és un 0,2% de tot el pressupost, que suposa 80 cèntims per habitant. D’altra banda, adreçant la possibilitat que alguns socis europeus votin en contra de la mesura, Serret ha considerat “una mica antidemocràtic” negar el dret dels catalanoparlants a tenir la seva llengua reconeguda de manera oficial a la UE. Ja sigui per motius ideològics o estrictament econòmics, o per “temors internes” o pel fet que “pugui molestar algú”.
