Las prioritats d’Espanya moltes vegades són incompatibles amb la realitat catalana
Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous a Brussel·les per negociar el macropressupost comunitari dels propers set anys. Tot i això, està pràcticament descartat un acord aquest mateix dijous, i fonts diplomàtiques europees pronostiquen un pacte per “als pròxims dies”. De fet, “els líders estan disposats a quedar-se el temps que calgui”, apunten les mateixes fonts. Altres coneixedors de les negociacions creuen que la cimera es podria allargar fins “divendres o dissabte” si hi ha base per a un acord. La reunió començarà a les tres de la tarda i tindrà com a únic punt a l’agenda el conegut com a marc financer plurianual per al 2021-2027.
Cal recuperar el forat de 10.000MEUR per la sortida del Regne Unit
El president del Consell Europeu, Charles Michel, proposa que els números per al període 2021-2027 –els primers després del Brexit- suposin l’1,074% del PIB de la UE. Aquest és el punt de partida de la cimera on s’haurà de gestionar la insatisfacció general pel forat de 10.000 milions d’euros anuals que deixa la sortida del Regne Unit als comptes europeus. Els comptes que reflecteixen les prioritats del bloc per aquest període preveuen retallades en agricultura i cohesió, partides de gran interès per a Espanya.
Retallades “flexibles” que poden perjudicar Catalunya
Concretament, el president del Consell proposa retallar en un 13,9% els fons en agricultura i en un 12,1% els de cohesió. Tot i això, aposta per donar una certa “flexibilitat” als estats per gastar aquests diners i “compensar” així les retallades. És a dir, proposa que les capitals europees puguin optar a més fons d’una d’aquestes dues partides a canvi de reduir l’altre.
“La idea és que els estats membre puguin gastar els diners d’una manera que tingui sentit per a ells”, defensen fonts diplomàtiques involucrades en les negociacions.
Condicions sobre l’estat de dret
La proposta que hi ha sobre la taula contempla que es puguin retirar fons a un país si vulnera l’estat de dret comprometent fons europeus. “La idea és protegir el pressupost, no l’estat de dret”, puntualitzen fonts diplomàtiques europees.
En cas que la Comissió Europea detectés que irregularitats democràtiques poden afectar a l’ús que es fa dels fons comunitaris hauria de recomanar als 27 estats membres tallar l’aixeta al país en qüestió. Almenys 13 estats s’haurien d’oposar a la mesura per evitar-ho. És a dir, que les capitals europees tindrien l’última paraula per fer aquest pas.
Els estats afronten dividits la negociació
Les retallades han creat dos blocs. D’una banda, estan els anomenats ‘frugals’, dels quals formen part Països Baixos, Dinamarca, Àustria, Suècia i Alemanya, que defensen un pressupost que no suposi més d’un 1% del PIB de la UE.
Aquests aposten per invertir en noves prioritats –investigació i recerca, innovació o seguretat i defensa- i no tant en polítiques tradicionals, com els fons agrícoles i de cohesió.
A l’altre extrem, hi ha els ‘amics de la cohesió’, que volen un pressupost ambiciós i que financi polítiques com les agrícoles i les de cohesió. Entre ells hi ha Espanya, Portugal, Xipre, la República Txeca, Estònia, Hongria, Malta, Polònia, Romania i Eslovàquia. Són més que els ‘frugals’, però menys influents.
Fonts diplomàtiques europees recorden que els alemanys tenen “la clau” en les negociacions. “Quan es mou Alemanya, es mouen tots els ‘frugals'”, asseguren.
Posició d’Espanya que pensa amb Espanya i no amb els interessos de Catalunya
Amb els agricultors en plena protesta per la situació al camp, el govern de Pedro Sánchez arriba aquest dijous a Brussel·les amb l’agricultura com a “primera prioritat”.
El seu objectiu és mantenir el nivell actual de fons, sobretot pel que fa a les ajudes directes. Madrid veu amb bons ulls la proposta de flexibilitzar l’ús dels fons agrícoles i de cohesió, però continua considerant “important” garantir les ajudes als agricultors, segons fonts diplomàtiques espanyoles.
En la mateixa línia, insisteixen que Espanya no va a les negociacions amb l’objectiu de tenir un saldo positiu en el pressupost comunitari, sinó garantir que les polítiques del seu interès tinguin recursos “suficients””.
Pel que fa a la condició de l’estat de dret, des d’Espanya no veuen clar fins a quin punt serà un instrument “eficaç” per fer complir les regles democràtiques als estats.
La Comissió vol mantenir el pressupost
La Comissió Europea, per la seva banda, aposta per una lleugera reducció pressupostària, passant d’un pressupost actual que suposa l’1,16% del PIB de la UE a un que sigui de l’1,11% del PIB. L’actual Comissió, liderada per Ursula von der Leyen vol assegurar-se els recursos suficients per finançar les noves prioritats, com la lluita contra l’emergència climàtica.
L’Eurocambra amenaça de vetar els comptes
La tercera institució en discòrdia, el Parlament Europeu, vol reivindicar-se i fer valer el seu pes en la decisió sobre els comptes: ha de donar llum verda al pressupost i amenaça de vetar uns comptes austers com els proposats per Michel. De les tres institucions europees, el Parlament Europeu és la que aposta per un pressupost més ambiciós: un 1,3% del PIB de la UE.
El president de l’Eurocambra, David Sassoli, ja es va oposar dimecres als comptes que hi ha sobre la taula i demana als 27 que els rebutgin.
