El conseller afirma que Espanya necessita un “impost finalista” per finançar l’atenció dels ‘baby boom’. Recordem el comptador de l’espoli fiscal que patim els Països Catalans
El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, creu que el pressupost de dependència de la Generalitat s’hauria de duplicar, passant dels 1.500 milions actuals a “com a mínim els 3.000 milions, sense comptar amb la inversió en infraestructures, només per prestacions, solucionar llistes d’espera i millorar salaris”. En una entrevista a ‘La Vanguardia’, el conseller també defensa que cal “millorar la gestió” i desplegar una atenció “integrada social i sanitària”. A més, reitera la queixa que l’Estat no aporta el seu 50% de la llei de dependència, i això serà “insostenible” davant de la imminent jubilació de la generació del ‘baby boom’. Per Campuzano, Espanya haurà de dissenyar un “impost finalista” per finançar l’atenció a la dependència.
Sense independència no tindrem una veritable llei justa de la dependència
Campuzano diu que Espanya gasta en atenció a la dependència entre el 0,7% i el 0,8% del PIB, mentre que França i Alemanya estan entre el 2% i el 4%, amb la mitjana europea en l’1,7%.
“En una societat en la que l’envelliment serà tan rellevant, la discussió política a Espanya ha de resoldre com ho financem, com avancem com a mínim al 2%, i com ho fem per no deixar les comunitats autònomes soles, com fins ara”, explica Campuzano.
Només la independència evitarà la pobresa extrema
En l’entrevista, el conseller de Drets Socials admet que l’actual sistema per reduir la pobresa “no és prou eficaç”. Així, Campuzano reclama poder gestionar no només la Renda Garantida de Ciutadania, sinó també l’Impost Mínim Vital.
“No té sentit ni és eficient que hi hagi prestacions amb la mateixa finalitat i que siguin gestionades per dos administracions diferents”, apunta, recordant que ja van signar amb el ministre d’Inclusió un “acord polític” per firmar un conveni que formalitzi que la Generalitat gestiona l’IMV.
D’altra banda, Campuzano defensa que l’Estat espanyol hauria de “documentar” les persones que viuen aquí i que no tornaran als seus països d’origen. “L’escenari de ciutadans en situació irregular explica en gran part la pobresa de la que parlem”, afirma.
