Els autors conclouen que calia habilitar sismògrafs submarins i de profunditat, llavors disponibles, per injectar gas
Una “inadequada” monitorització sísmica de les injeccions de gas al projecte Castor va impedir anticipar els terratrèmols i gestionar conseqüentment la situació. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi pluridisciplinar en el qual han participat diferents centres pertanyents al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Els autors remarquen que la manca, específicament, de sismògrafs submarins i de profunditats, així com d’un protocol per gestionar la sismicitat induïda, van impedir comprendre el que succeïa al subsòl conduint, finalment, al fracàs i clausura de les instal·lacions. Uns instruments que s’estaven utilitzant en explotacions amb problemes similars anys abans del mateix projecte Castor.
L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, ha comptat amb la participació d’experts de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Institut de Ciències de la Mar (ICM), tots ells centres del CSIC, així com l’Institut de Geociències de Rennes (França).
Els seus autors constaten la necessita de disposar d’una xarxa de monitoratge adequada i d’un protocol per gestionar la sismicitat induïda com a “essencial” per garantir “l’èxit” d’aquest tipus de projectes. “Atès que els sismògrafs situats en el fons marí no funcionaven, la injecció de gas a Castor no s’havia d’haver dut a terme, ja que no es podien localitzar amb precisió els terratrèmols induïts en temps real i comprendre el que estava passant”, ha explicat Jesús Carrera, investigador de l’IDAEA i un dels autors.
En aquest sentit, recorden que les mancances, nou anys després, encara existents en la localització dels terratrèmols induïts, per la seva imprecisió, poden posar en perill futurs projectes en el camp de les geonergies, com la geotèrmia, l’emmagatzematge geològic de carboni o l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen. Instal·lacions, asseguren, que poden resultar clau per a la descarbonització i mitigar els efectes del canvi climàtic.
“La falta d’instal·lació de sismògrafs operatius entorn de la plataforma de Castor, incloent-hi sismògrafs en profunditat en algun dels catorze pous que es van perforar per al projecte, complica molt l’anàlisi. En projectes com aquests, és necessari poder localitzar els terratrèmols induïts en temps real, cosa per a la qual fa falta un sistema de monitoratge adequat”, ha apuntat l’investigador de l’ICM Antonio Villaseñor, també autor de l’estudi.
La instal·lació de sismògrafs submarins i de profunditat al projecte Castor va planar també durant el judici que va acabar absolent els dos principals directius de l’exconcessionària Escal UGS per delicte ambiental. L’empresa va defensar que la instal·lació de dos sismògrafs a la costa, a 30 quilòmetres del jaciment, eren més que suficients per monitoritzar les instal·lacions. Es va descartar, finalment, instal·lar un sismògraf submarí, tal i com havia recomana l’Observatori de l’Ebre. Els directius s’escudaven amb l’argument que l’ús d’aquests instruments i protocols no estava encara estès dins la indústria ni era objecte de cap obligació legal.
“Al 2011, en un projecte a Algèria, a In-Salah, extreien gas natural amb un 10% d’impuresa de CO2, que es reinjectava per no emetre’l a l’aatmosfera. Allà, dos abans del projecte Castor, tenien sismògrafs posats en profunditat. Tot i que eren microsismes, de magnitud u i els de Castor eren de magnitud 4, 1.000 vegades amb menys d’energia, la localització que van poder donar va ser molt precisa, per profunditat i localització. Aquesta tecnologia ja existia abans del projecte Castor”, ha assegurat l’ investigador de l’IMEDEA (CSIC-UIB) i de l’IDAEA, Víctor Vilarrasa.
L’episodi sísmic arran de les injeccions de gas al magatzem a partir de setembre de 2013 es va tancar amb més de 1.000 terratrèmols registrats. Els de major magnitud van tenir lloc quan el govern espanyol ja havia clausurat les instal·lacions, que segueixen pendents de recanvi dels taps de seguretat del subsòl marí, caducats des de fa almenys dos anys, i del desmantellament definitiu anunciat pel govern espanyol. La factura econòmica del fracassat projecte capitanejat pel grup ACS de Florentino Pérez pot superar els 2.200 milions d’euros.
Desplaçament de fluids i moviment de la falla
L’estudi del CSIC també explica que, a més de l’augment de la pressió en el subsòl causada per la injecció del gas, hi ha altres mecanismes que poden produir terratrèmols. “En magatzems de gas, com a Castor, la flotació juga un paper molt important, ja que la densitat del gas és 10 vegades menor que la de l’aigua que omple els porus de la roca on s’emmagatzema el gas. Segons el principi d’Arquimedes, la força vertical de flotació és igual al volum de fluid desplaçat multiplicat per la diferència de densitats entre el fluid desplaçat i el que el desplaça. Per tant, la força vertical de flotació va exercir un paper important en la desestabilització de la falla d’Amposta, que va desencadenar els terratrèmols de Castor”, ha apuntat Silvia De Simone, de l’Institut de Geociències de Rennes (França), també participant en l’estudi.
Vilarrasa ha subratllat que la integració de la xarxa de mesures amb els processos físics és la clau per a la predicció i gestió de la sismicitat induïda. “És necessari revertir el mal que els terratrèmols de Castor van fer sobre la percepció pública, ja que sense projectes de geoenergies no es podrà aconseguir la neutralitat climàtica. La combinació de les mesures de camp —cabal d’injecció, evolució de la pressió i temperatura, deformacions, sismicitat induïda— amb models que tenen en compte els processos físics rellevants podria haver permès gestionar els sismes i haver salvat Castor”, ha tancat.
