Dues d’elles ja van ser detingudes el 23 de setembre, però van quedar en llibertat amb càrrecs aquell mateix dia
L’Audiència Nacional ha citat a declarar en qualitat d’investigades a sis persones més en el marc de l’operació Judes. Es dona la circumstància que dues d’elles ja van ser arrestades i posades en llibertat amb càrrecs el 23-S durant l’operatiu que la Guàrdia Civil va dur a terme a municipis com Mollet o Sabadell. Ho ha explicat el portaveu d’Alerta Solidària, Xavier Pellicer, que ha apuntat que se’ls acusa de pertinença a organització terrorista. “Hem pogut accedir a dos nous volums del sumari del cas en què se’ls assenyala per haver participat en mobilitzacions post sentència i per tenir relació amb els detinguts”, ha indicat.
Les compareixences seran el 30 de juny i es faran de forma telemàtica des dels jutjats de Mollet i Sabadell.
Xavier Pellicer ha explicat que les quatre persones que la fiscalia de l’Audiència Nacional ha incorporat a la causa com a investigades per un delicte de pertinença a banda terrorista, són “vallesans que van participar en algunes de les mobilitzacions en contra de la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés i que tenien un vincle amb algun dels nou detinguts el 23 de setembre de 2019”.
Pel que fa als dos CDR que van ser arrestats i deixats en llibertat amb càrrecs, Pellicer ha recordat que a diferència de la resta, no van ser traslladats a Madrid i no van arribar a declarar davant el jutge. “Aquest tràmit havia quedat pendent i ara s’ha fet juntament amb els quatre nou investigats”, ha comentat.
El portaveu del col·lectiu lamenta que les defenses no hagin tingut accés als escrits de la fiscalia i ha remarcat que, si res no canvia, el proper 30 de juny es tornaran a trobar “en una situació d’indefensió jurídica”.
Així mateix, afirma que no han rebut “cap nou element o instrucció” després del 23-S i ha considerat que aquesta ampliació de la causa sorgeix d’una petició de la fiscalia del propi govern de l’Estat. “Són ells els que estan plantejant que se segueixi amb aquesta operació que no té cap mena de fonament jurídic, és política i oportunista”. Alhora ha lamentat que la mà de la fiscalia “segueixi estirant el xiclet d’aquesta doctrina que vol qualificar de terrorisme qualsevol tipus de mobilització popular al voltant de l’independentisme”.
Ha assenyalat que els darrers moviments jurídics van produir-se durant el confinament, pràcticament en el límit de la fase d’instrucció. “Primer volien que anessin a declarar el 18 de juny però vam presentar diversos recursos i finalment s’ha aconseguit que sigui el dia 30 i que enlloc d’anar a Madrid es faci de forma telemàtica”, ha apuntat.
Ha reconegut que hi ha hagut “una rebaixa en les formes perquè faci el mínim soroll públic”, però ha advertit que la duresa dels càrrecs que se’ls imputen s’ha mantingut. “Segueixen mantenint el peu al coll de qualsevol organització per impedir que aquests moviments revifin”, ha considerat.
Per tot plegat ha exigit l’arxivament de la causa. Ha advertit que no hi ha cap prova ni cap element que pugui demostrat que aquestes persones es dedicaven a fabricar explosius o disposaven d’armament, tal i com “es va anunciar falsament”. Ha dit que treballaran perquè els funcionaris implicats “es responsabilitzin de la vulneració de drets que estan patint els encausats”.
Per la seva banda, la CUP ha emès un comunicat per expressar el seu suport envers els nous investigats. Es dona la circumstància que una d’aquestes persones és militant del partit i càrrec electe a Sentmenat. Per la CUP aquesta causa “evidencia de nou la persecució política i la ràtzia represiva contra el moviment independentista per part de l’Estat espanyol”. També ha reclamat que s’arxivi aquesta causa i que es condemnin les diverses institucions de l’Estat per les vulneracions de drets que han exercit.
Aquest dilluns s’han convocat diverses concentracions de suport als afectats a Mollet, Sabadell i Sentmentat. Està previst que aquestes mobilitzacions es repeteixen el dia 30 de juny coincidint amb la data en què hauran de declarar.
