L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendent del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Ja tenim aquí la repetició de l’esclafament, de la repressió togada, com si el primer judici no hagués sigut suficient.
La fiscalia sol·licita 11 anys de presó i 11 d’inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig per rebel·lió i quatre de presó i 11 d’inhabilitació a Laplana per sedició. Fixem-nos en els motius:
1. “No haver fet més” per permetre una sortida normal de la comitiva judicial de la Conselleria d’Economia el 20 de setembre.
2. Haver tramat un dispositiu policial “volgudament ineficaç” per a l’1-O per tal de no impedir efectivament el referèndum independentista.
3. Haver sumat el cos dels Mossos d’Esquadra al “pla secessionista” amb actuacions com “vigilar i perseguir els altres cossos policials”.
Tot això ja es va veure, en directe i per televisió, en el primer judici. Tornar-hi no és res més que seguir escarnint a dos milions llargs de persones, que ara mateix no encaixen dins l’Estat Espanyol. Ja ho va dir el difunt Fiscal Maza: “Si hay que encerrar a dos millones de personas, se encierran”, frase que recorda la de Franco: “Si hay que fusilar a media Espanya, se fusila”.
El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Tornarem a sentir “las miradas de odio”, “los niños utilizados como escudo” i totes les mentides instaurades com a veritats al primer judici.
De les tres “acusacions” ara n’hi haurà només una, la fiscalia (ens estalviem l’advocacia de l’estat i VOX) i el primer que haurà de fer el ministeri públic serà “harmonitzar” els dos judicis i, per tant, modificar la qualificació inicial de rebel·lió, caiguda en primer, i així la fiscalia quedarà com a magnànima. Les penes que es poden sol·licitar, de 10 a 15 anys, es decantarien per la franja baixa. Gràcies.
En aquest nou judici, la funció del qual no és altra que furgar la ferida, tornarem a sentir centenars de testimonis dient el mateix, veurem de nou Diego Pérez de los Cobos i Ferran López, que, molt probablement, tampoc no podran encarar les contradiccions dels seus relats i no ens escaparem de retrobar-nos amb l’inefable Daniel Baena, àlies Tàcito, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya. Tots n’hauran aprés del primer judici i encara voldran falcar més les seves mentides aplicant la tan espanyola màxima de “sostenella y no enmendalla”.
Tornarem a sentir la lletrada de l’administració de justícia del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona revivint el seu “calvari” per les teulades de l’eixample, i en Jordi Sànchez (no se sap si presencialment o en una pantalla) maldant per explicar el que tothom va veure. Passaran, de nou, polítics (Artur Mas, Albert Batlle) i els altres empresonats, de nou vés a saber en quin format i sota quines condicions (esperem no haver de veure més desplaçaments de 600 kilòmetres en autobusos-presó) ara, però, mutant la condició de sentenciats per la de testimonis, el mateix que el Major Trapero va fer a l’inrevés en el primer judici.
Si el primer judici va ser una farsa, aquest segon és farsa i mitja, repetició absurda que solament pretén blanquejar i fer veure que la “justícia a l’estat funciona”. No farà canviar l’opinió de ningú, ni a favor ni en contra, i, deixant a part les penes per als injustament asseguts a la banqueta, aquest judici no servirà de res. Mai no havia estat tan precisa l’expressió popular de “No volies caldo, dues tasses!”.
