L’amenaça de no percebre els ajuts europeus si no s’acompleixen les demandes de la Comissió, tantes vegades exposades a l’exectutiu estatal, han fet que, finalment, el president Pedro Sánchez comenci a bellugar-se per a atacar la renovació del poder judicial, que té el mandat caducat de fa gairebé de dos anys, el desembre del 2018.
Sánchez mourà fitxa, altrament els diners no arribaran i ho farà a contracor, que la situació enquistada del poder judicial ja li va bé de tan com li ha servit de pretext i de paraigües davant les contínues irregularitats judicials. No obstant, la darrera conxorxa entre Carlos Lesmes, el president dels jutges, i el rei, pot haver també animat l’executiu a posar fil a l’agulla dels tan ensarrerits canvis.
No cal dir, que ho enfoca culpant-ne solament el Partit Popular, del bloqueig en la renovació de l’organisme: “Si el principal partit de l’oposició cada vegada que perd les eleccions ho bloqueja fins que guanya de nou les eleccions, entenc que el legislador haurà de prendre una decisió.”
Amb el sistema actual, la renovació dels membres del CGPJ ha de rebre el suport d’una majoria qualificada de tres cinquenes parts de les Cambres. Encara no hi ha cap text que concreti per on aniria la reforma, però s’apunta que podria anar per fer-ho suficient amb la majoria absoluta.
Un altre detonant per a la reforma és en els nomenaments que el poder judicial, en funcions, segueix fent amb tota normalitat. El president s’hi ha referit: “Quan un govern, en aquest cas dels jutges, està en funcions podrà fer algunes coses i altres, no.”. S’entén, doncs, que voldria limitar-ne la capitat d’acció justament quan, aquesta setmana, el ple del Consell General del Poder Judicial ha votat sis nomenaments del Tribunal Suprem. El president del Consell, Carlos Lesmes, que també ho és del Suprem, no va fer cas de la petició de l’executiu d’ajornar-ho fins a la renovació del Poder Judicial.
