Pedro Sánchez i ERC han pactat la reforma del delicte de sedició, que se substituirà pel de “desordres públics agreujats”. Des de Palau, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat el “pas indispensable en la desjudicialització”. La taula de diàleg va acordar al juliol impulsar “abans de final d’any” les reformes legislatives “que calgui” per acabar amb la “repressió” de l’Estat. L’amnistia que era la fita de la taula de diàleg cau d’aquesta i tot queda en una reforma del delicte de sedició, que caldrà veure com quedarà al final de tot el procés parlamentari.
El tràmit començarà aquest divendres. El PSOE i Unides Podem presentaran la iniciativa legislativa per reformar la sedició i reemplaçar el delicte per un de “més o menys homologable” al que tenen altres democràcies, tal com ha explicat el president espanyol, aquest dijous al vespre a La Sexta. Sánchez ha recordat que el seu compromís és “modernitzar i homologar” el delicte de sedició “a les principals democràcies europees”.
ERC li diu derogació, i el govern espanyol reforma del delicte
Segons el president espanyol, la iniciativa no és fruit de la pressió d’ERC per a l’aprovació dels pressupostos estatals, sinó del fet que ara es donen les condicions per fer la reforma. Al seu torn, però, des d’ERC asseguren que la “derogació” arriba després d’un pacte entre republicans i Sánchez.
Estamos construyendo convivencia.
Mañana presentamos en el @Congreso_Es una iniciativa para reformar el delito de sedición. Será como el que ya tienen las principales democracias europeas con las que nos queremos identificar. pic.twitter.com/Ot2LlDfY24
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) November 10, 2022
El delicte no s’elimina, canvia de nom per seguir reprimint
Des de Calàbria afirmen que la “supressió” de la sedició no hauria estat possible sense la negociació entre el Govern i l’Estat, concretada en les relacions de la taula de diàleg i altres espais bilaterals. En un comunicat, ERC ha valorat “molt positivament” l’eliminació” del delicte: “És un pas imprescindible per acabar amb la repressió”.
No a l’amnistia
Sigui com sigui, Sánchez també ha apuntat a l’entrevista que la reforma no acontenta les peticions de les formacions independentistes, que no demanen una reforma del Codi Penal “sinó l’amnistia, quelcom que el govern espanyol no acceptarà”.
Primeres reaccions
La primera reacció, pocs minuts després de l’anunci de Sánchez, ha estat d’Aragonès. El president de la Generalitat ha afirmat que “l’eliminació del delicte de sedició és un pas indispensable en la desjudicialització”. Aragonès ha afegit a Twitter: “Continuem treballant per acabar completament amb la repressió i poder votar en un referèndum. Per resoldre el conflicte polític i per la llibertat”. El president compareixerà aquest divendres a les 9 hores al Palau de la Generalitat.
Les valoracions, totes a la xarxa, han continuat amb el primer secretari del PSC i líder de l’oposició, Salvador Illa, que ha celebrat l’anunci: “Mirar endavant, aquest és el camí”.
Finalment, el secretari de política internacional a l’executiva de Junts, Aleix Sarri, ha menystingut l’anunci de la reforma del delicte de sedició: “Derogaran la sedició i empresonaran als independentistes per desordres públics, terrorisme o el què se’ls passi pel magí”, ha escrit a Twitter
El també director de l’oficina dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí ha afegit que, al seu parer, “no és el tipus penal l’important, sinó la voluntat de revenja i d’anorrear tots aquells que qüestionin seriosament la sagrada unitat d’Espanya”.
Cal recordar que, a finals d’octubre, el secretari general del partit, Jordi Turull, defensava que la reforma que pertoca sobre el delicte de sedició és, precisament, la “derogació”. Així va respondre en una entrevista a ‘Ser Catalunya’ després que ‘El País’ publiqués que el govern espanyol estaria disposat a reduir a la meitat la pena per sedició.
Tràmits per a la reforma
El Codi Penal és una llei orgànica, i la seva reforma pot arribar al Congrés de mans del govern espanyol o d’un grup parlamentari. Un cop es presenti el text al Congrés, s’obrirà un tràmit d’esmenes –on els grups poden provar d’introduir modificacions- i posteriorment se sotmetrà al ple.
Per quedar aprovada, la reforma necessita el vot favorable de la majoria absoluta de la cambra, actualment 175 vots (no són 176 perquè actualment el Congrés té 349 diputats per la no substitució del diputat de Podem Alberto Rodríguez), de manera que en tindria prou amb el suport de les formacions del govern espanyol i els socis de la investidura.
Quan entri en marxa, la reforma del Codi Penal s’aplicarà a casos ja jutjats pel principi de retroactivitat de la llei penal en favor del reu, de manera que si es redueix la pena d’inhabilitació se’n podran beneficiar els líders del procés ja jutjats que tot i ser indultats encara arrosseguen la inhabilitació que els va imposar el Tribunal Suprem.
També afectaria els exiliats. En el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira -que només està processada per rebel·lió- podria obrir la porta al seu retorn, tot i que en els casos de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers clara Ponsatí i Toni Comín independentment del delicte de sedició el Suprem els vol jutjar per malversació, que també té penes elevades. Lluís Puig està processat per desobediència i malversació.
Legislació actual
El delicte de sedició es va introduir al Codi Penal el 1822. Actualment, l’article 544 del Codi Penal tipifica aquest delicte com el que cometen els que “sense estar compresos en el delicte de rebel·lió, s’alcin públicament i tumultuària per impedir per la força o fora de les vies legals l’aplicació de les lleis o a qualsevol autoritat, corporació o funcionari públic, el legítim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials”.
L’article següent, el 545, estableix que els qui hagin “induït, sostingut o dirigit la sedició, o apareguin en ella com els seus principals autors, seran castigats amb la pena de presó de vuit a deu anys, i amb la de deu a quinze anys si fossin persones constituïdes en autoritat. En tots dos casos s’imposarà, a més, la inhabilitació absoluta pel mateix temps”. Fora d’aquests casos imposa una pena de “quatre a vuit anys de presó, i la d’inhabilitació especial per a càrrec públic per un temps de quatre anys”.
Els articles 547, 548 i 549 estableixen que en el cas que la sedició no hagi entorpit de manera greu l’exercici de l’autoritat pública la pena es rebaixa en un o dos graus, igual que per als casos de “provocació, conspiració i proposició per a la sedició”.
Desordres públics
L’article 557 sobre desordres públics diu actualment que qui alteri la pau pública amb actes de violència “seran castigats amb una pena de sis mesos a tres anys de presó”.
La pena és la mateixa per als qui incitin a fer actes de violència, però s’incrementa a entre un i sis anys de presó si el delicte es du a terme portant una arma o un objecte perillós, quan es posi en risc la vida de les persones, o “quan els fets es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa”. També quan l’autor dels fets utilitzi “la seva condició d’autoritat, agent de l’autoritat o funcionari públic”, o quan dugui el rostre tapat.
Els articles annexos també castiguen amb entre tres i sis mesos la pertorbació de la pau pública durant l’ocupació d’un espai públic o provat, i d’entre un i cinc anys de presó per als qui destrueixin o interrompin instal·lacions de telecomunicacions o vies de tren.
