Salut ha reduït en 3.107 el nombre de pacients en llista d’espera per operar-se a les comarques gironines i l’alt Maresme. El gerent de la regió sanitària, Jaume Heredia, ha afirmat que aquesta disminució és fruit del pla de xoc impulsat pel Departament i que s’ha traduït en un “rècord” d’intervencions quirúrgiques. Al llarg del 2023, s’han fet 42.375 operacions a la demarcació, un 15,5% més que el 2019, el darrer any prepandèmia. Heredia subratlla que hi ha menys llista d’espera tot i que, en paral·lel, el 2023 ha estat l’any amb més entrada de pacients dels darrers cinc: un 10,8% més. Així, la regió sanitària se situa amb un temps d’espera mitjà per a una operació de 156 dies, 70 menys que el 2022.
L’impacte de la pandèmia va posar al límit el sistema sanitari i l’afectació a l’activitat habitual va fer augmentar les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques. Per això, el Departament de Salut va dissenyar un pla de xoc traçant una estratègia per poder-les reduir i operar els pacients que hi havia a la cua.
A les comarques gironines, el gerent de la regió sanitària, Jaume Heredia, ha subratllat que, “gràcies a l’esforç que han fet tots els professionals”, s’ha impulsat l’activitat quirúrgica fins al punt de tancar el 2023 com l’any “amb més intervencions que mai”. En concret, segons les dades fetes públiques pel Departament, l’any passat es van fer 42.375 intervencions. Són un 23% més que el 2022 (34.446) i un 15,5% més que el 2019, el darrer any prepandèmia (36.665).
“A nivell quirúrgic, hem recuperat tota l’activitat que pensàvem que havia quedat aturada durant els anys més durs de la pandèmia, sobretot el 2020, el 2021 i principis del 2022. Els sanitaris no ens en podem oblidar però sí que comencem a veure una mica més lluny el que va ser aquell trasbals per a tot el sistema”, ha reflexionat Heredia.
Les més de 42.300 intervencions engloben tots les operacions fetes als hospitals de la xarxa pública de les comarques gironines (Trueta de Girona, Santa Caterina de Salt, Palamós, Figueres, Olot, Campdevànol i Blanes-Calella) i, també, les intervencions quirúrgiques que s’han derivat a la Clínica Girona i a la Salus Infirmorum de Banyoles. Heredia ha exposat que, en aquests dos centres, solen fer aquelles operacions de baixa complexitat (com cataractes o pròtesis). Aquí, s’hi fan unes 3.000 intervencions anuals derivades per la xarxa pública (suposen el 6,8% del total de les operacions que provenen de llista d’espera).
El gerent ha destacat que, en paral·lel a l’augment d’intervencions, també hi ha hagut un increment del nombre de pacients nous que necessiten passar per quiròfan. De fet, el 2023 és l’any amb més entrada de pacients en llista d’espera d’ençà del 2018. A la demarcació, n’hi ha hagut 48.469. Són un 10,8% més que l’any anterior (43.743) i un 9,6% més que el 2019 (43.786).
“Hem fet un esforç important per atrapar la llista d’espera acumulada per la pandèmia en un any en què també hi ha hagut un increment important d’entrada de nous pacients”, ha subratllat Heredia. Les xifres així ho recullen perquè l’any passat va tancar-se amb 18.383 pacients pendents d’operar-se, 3.107 menys que el 2022.
El gerent ha afirmat que han posat el sistema sanitari “a tota màquina”, no només els hospitals sinó també l’atenció primària. De fet, diu que l’augment dels nombre de pacients que s’han d’operar també es deu a la detecció i als diagnòstics que es fan a través de visites al CAP i derivacions als especialistes. “El balanç és positiu i l’objectiu és continuar en aquesta línia per continuar reduint les llistes d’espera”, ha dit Heredia.
70 dies menys
Segons les dades de Salut, l’activitat del 2023 ha permès reduir, de mitjana, el temps d’espera per al quiròfan en 70 dies. Ara, la mitjana se situa en 156 dies en el global d’intervencions. “S’ha fet un esforç per operar aquells pacients que feia més temps que s’esperaven”, indica el gerent.
Això sí, en el cas d’aquelles intervencions que, per llei, s’han de fer dins d’un temps determinat, Jaume Heredia ha dit que “tots els pacients s’operen dins de termini”. Salut fixa un temps màxim d’espera per a una trentena d’operacions que es consideren prioritàries. Així, per exemple, els pacients de cirurgia oncològica (excepte els que tinguin càncer de pròstata o bufeta que serà de 60 dies) esperaran com a màxim 45 dies abans no els operin; els de cirurgia cardíaca valvular i cirurgia cardíaca coronària han de passar pel quiròfan abans de tres mesos i els de cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll trigaran com a màxim sis mesos per ser intervinguts.
En el cas dels pacients oncològics, la regió sanitària tanca l’any amb 2.774 intervencions, la majoria de les quals s’han fet a l’hospital Trueta de Girona. Són un 10,3% més que l’any anterior, també tenint en compte que s’han incrementat en un 11,35% els pacients que han entrat en llista d’espera (en total, 2.963). Heredia ha remarcat que l’esforç que s’ha fet ha permès reduir a més de la meitat els temps d’espera màxims fixats per llei. Perquè en el cas d’aquelles cirurgies oncològiques que tenen un topall de 45 dies, de mitjana el pacient només ha d’esperar-se’n 16 per entrar a quiròfan i, en el cas d’aquells en què el límit és de dos mesos, triguen 29 dies.
En relació a les pròtesis, durant el 2023 s’han fet un 19% més d’operacions de maluc, han augmentat un 4% els pacients i s’ha aconseguit reduir en un 31,6% els que hi ha en llista d’espera. En el cas de les de genoll, l’increment d’activitat quirúrgica ha estat del 45%, el de nous pacients d’un 9% i la reducció de la cua en un 39%.
Per últim, Salut dona les dades sobre operacions de cataractes. El darrer any s’han incrementat un 6% els pacients pendents d’operar-se però l’augment del 42,8% d’operacions ha permès reduir, al seu torn, la llista d’espera en un 41,2% a la regió sanitària de Girona.
