Salut preveu fer 142.000 proves diagnòstiques, 140.000 consultes a l’especialista i 35.000 operacions més aquest any per reduir les llistes d’espera als hospitals. Així ho recull el Pla de millora de l’accessibilitat al sistema de salut, que el conseller Manel Balcells ha presentat aquest dilluns. Això permetrà reduir el nombre de pacients que ara són atesos fora de termini.
El pla té una partida de 110 milions d’euros (MEUR) i també es fixa baixar el temps d’espera per ser visitat a la primària, de manera que a finals d’any el 90% dels usuaris obtinguin cita als deu dies. Balcells ha defensat que és un pla “realista” i ha indicat que les mesures que recull equivaldrien a “300 metges i 100 infermeres” però canviant processos organitzatius.
Les llistes d’espera són una de les principals preocupacions de la sanitat catalana, per l’infrafinançament del sistema de salut, les retallades de fa una dècada i ara s’hi ha afegit l’impacte de la covid-19.
El mateix conseller Balcells va afirmar el novembre passat al Parlament que les llistes d’espera per a proves diagnòstiques i visites a l’especialista eren “inacceptables” en algunes parts del territori i també veia “insostenible” l’accessibilitat presencial a l’atenció primària.
El departament es va posar a treballar en un pla per millorar l’accessibilitat dels ciutadans a l’atenció sanitària amb mesures urgents i que es va accelerar en els compromisos adquirits per Salut en l’acord de sortida de vaga dels metges, el gener.
En una roda de premsa per presentar el pla, el conseller Balcells ha assegurat que és un treball “rigorós” i “possibilista” i espera que el 2024 totes les proves i les operacions es facin dins el temps de garantia, però que això no es podrà aconseguir al llarg d’aquest any. Això sí, Balcells confia que es comencin a notar millores d’aquí a sis mesos i que el canvi suigui “molt substancial” a finals d’any.
Més accessibilitat a la primària
En l’atenció primària, el Departament de Salut vol millorar l’accessibilitat a una cita amb el professional del CAP. A finals de l’any passat, la meitat dels usuaris (52%) obtenien cita als cinc dies i el 70%, als deu. L’objectiu de Salut és augmentar aquest accés a una visita al CAP al 70% als cinc dies i al 90%, als deu.
La directora Assistencial d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), Núria Nadal, ha explicat que per aconseguir-ho reduiran les visites per realitzar tràmits -recepta electrònica, revisió de proves diagnòstiques, gestió de baixes (IT),…- amb la “proactivitat dels professionals”. Aquesta és un canvi que aplicaran en el primer trimestre de l’any.
Una altra de les mesures que introduiran, en aquest cas a finals d’any, serà la concentració de proves i visites dels pacients amb malalties cròniques o factors de risc perquè hagin d’acudir menys dies als CAP. En el segon trimestre, el Departament també farà seguiment dels CAP que tinguin l’accessibilitat més baixa, n’analitzaran les causes i hi implementaran possibles millores.
S’introduiran millores a l’e-consulta perquè sigui més accessible per a la ciutadania i simple per al professional. A més, s’implementarà un sistema per articular les necessitats freqüents de consulta amb el perfil professional i la tipologia de visita, amb la generalització de la programació per motius a tots els equips d’atenció primària (EAP). El pla també preveu millorar els recursos tecnològics dels professionals de la primària.
Més competències per a metges, infermeres i administratius dels CAP
Salut treballarà en el quart trimestre per maximitzar les competències dels professionals de l’atenció primària, metges de família, infermeres i administratius. Així, es realitzaran més proves diagnòstiques i algunes intervencions des de l’atenció primària, com ecografies o infiltracions, entre altres.
Les infermeres podran resoldre la demanda menys complexa i s’inclouran els administratius del CAP en el procés assistencial. El departament vol que els usuaris, de la mateixa manera que tenen un metge i infermera de referència, tinguin un administratiu de referència amb agenda pròpia. Es formaran 2.000 administratius.
Millorar l’atenció telefònica
Salut també vol millorar l’atenció telefònica als CAP i incrementar les respostes al primer intent del 61% al 85% i la resposta dins de les primeres 12 hores, del 81% al 95%. Es desplegaran centraletes digitals a tots els centres i s’implementarà el model de gestió de trucades i retrucades al mateix dia.
Traçabilitat per evitar els rebutjos de derivacions de la primària als hospitals
Salut vol promoure un “pacte territorial” entre l’atenció primària i els hospitals amb un protocol d’atenció conjunta per a les especialitats i patologies més freqüents. La conselleria implementarà un nou sistema de comunicació que assegurarà el contacte entre professionals perquè les respostes siguin més àgils i farà seguiment constant de les derivacions dels CAP als hospitals.
Nadal ha assenyalat que cal “eliminar” les derivacions sense resposta, els anomenats rebutjos. “De vegades és una falta de traçabilitat dins de l’hospital, que trasllada el pacient d’un servei a un altre i a la primària li consta com a rebuig. Hi haurà una traçabilitat perquè l’administratiu de referència pugui explicar a l’usuari en quin pas està la seva derivació o el seu procés pendent de citació des de l’hospital. I amb tot aquest diàleg hem d’evitar els rebutjos que siguin per un tema assistencial”, ha exposat la directora Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS.
Millorar els temps de proves i visites a l’especialista: un de cada tres pacients és atès fora de termini
Els centres sanitaris faran 142.000 proves diagnòstiques més aquest any respecte a l’activitat del 2022, un 18% més. Amb aquest increment, Salut calcula que hi haurà 35.000 pacients menys a qui es fa la prova fora de termini. Les proves preferents s’han de fer en el termini de 30 dies i les ordinàries, en 90. Segons les dades del departament, a un 64% dels pacients se’ls va fer la prova dins el termini (desembre 2022).
Pel que fa a les consultes externes, Salut preveu fer més de 140.000 visites més, un 8% més respecte al 2022, i disminuir en 61.000 pacients les persones ateses fora de termini respecte a l’any passat (aquest càlcul es fa suposant la mateixa demanda del 2022). Actualment, el 64% dels pacients a la llista d’espera són visitats per l’especialista dins el termini (30 dies per a consultes preferents; 90 per a ordinàries).
Quiròfans oberts a les tardes i dissabtes
Salut preveu que es facin 35.000 cirurgies més, un 10% més, respecte al 2022, i això permetrà reduir en 10.000 els pacients operats fora de termini. L’objectiu a finals d’any és que totes les operacions de pacients amb càncer es facin dins del termini, que és de 45 o 60 dies. Actualment el 99% es fan en aquest termini. Les cirurgies cardíaques (90 dies) també han d’arribar al 100% a finals d’any (99% ara).
Els altres processos amb garantia, com són cataractes o pròtesis de maluc o genoll, tenen un termini de 180 dies. Actualment es compleix en el 90% dels casos i Salut preveu una disminució del 81% dels pacients que són operats fora de termini al llarg del 2023. Quant a les intervencions de referència (365 dies), la reducció de les cirurgies fora de termini que espera Salut és del 64%.
El director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), Ignasi Carraco, ha assenyalat que per augmentar aquesta activitat s’obriran quiròfans en franges en què ara poden estar buits, com a la tarda o els dissabtes. “A diferència d’altres moments en què aquesta activitat complementària es concentra en molt poc temps, aquí tenim la visió de tot l’any. Els proveïdors poden organitzar-se l’activitat durant tot l’any”, ha afirmat.
Operacions derivades entre hospitals del sistema públic, però no privats
Quan un hospital no pugui assumir aquest increment d’activitat, es faran derivacions a altres centres; unes derivacions o “redireccionaments”, ha recordat Carrasco, que fa anys que es fan entre hospitals. El director de l’Àrea Assistencial del CatSalut ha indicat que actuaran amb “visió territorial” i que es comprometen a fer un seguiment “molt estret” de les derivacions entre centres d’un mateix territori.
Balcells ha assegurat que aquestes derivacions es faran en el sistema públic i no a la xarxa privada. “Estrictament dins el sistema públic de salut”, ha recalcat. El conseller ha exposat, com a exemple, que si un centre en aquests moments està reformant els quiròfans, assumirà un increment de proves i visites però no d’operacions, mentre que els hospitals comarcals faran més cirurgies que siguin adequades a les seves instal·lacions.
