Una de freda i una de calenta, aquesta és la tònica amb la qual el president de la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, Daniel Salinero acostuma a gestionar la seva relació amb la classe política per mantenir l’estatus.
Com va apuntar el directe!cat l’any 2017, el màxim representant de la FECAC, no amaga la seva ferma oposició al moviment independentista ni als seus representants. I com des de fa anys aquesta capçalera denuncia, hi ha una sèrie d’irregularitats, com el possible tràfic d’influències del PSC amb la FECAC en l’adjudicació de la Feria de Abril, en detriment de la Fundació AndaCat, que il·lustren l’habilitat de Salinero per no perdre influència en l’administració catalana i barcelonina.
L’habilitat de Salinero per tenir sempre una posició de rellevància es pot definir amb el que ha passat aquesta primera setmana de març. L’1 de març l’entitat va anunciar que atorgava el seu premi sociopolític del Dia d’Andalusia al ministre Josep Borrell “per la seva trajectòria”, una figura que aquests darrers anys ha exhibit una de les cares més fosques contra les aspiracions republicanes. Només quatre dies més tard, Salinero va sorprendre carregant contra Ciutadans després que aquesta formació acusés el president Torra i la consellera Borràs de tractar els catalans d’origen andalús com a “colons”. El president de la FECAC no només va desmentir aquesta afirmació, també va afegir que “Hi ha un problema a Catalunya, i gent a la presó”. Unes paraules que varen ser aplaudides pel cap de l’executiu català, Quim Torra, en sessió plenària.
Tot i aquest inesperat gir, segons ha pogut saber La República, en una de les trobades organitzades amb els firaires de la Feria de Abril, Salinero va aprofitar la seva intervenció per carregar contra l’administració catalana i els Mossos d’Esquadra amb un discurs calcat al de Cs.
En aquesta gravació, enregistrada el dia 20 de febrer a les 19h, es pot sentir com Salinero, qui en aquell moment està acompanyat del nou gerent de la Feria, l’exregidor del PSC a l’Ajuntament de Mataró, Carlos Fernández.
Durant la seva intervenció, el president de la FECAC, celebra la “història” i la “gràcia” que davant el context polític que viu Catalunya la Fira de Barcelona l’estan bolcant els andalusos. És a partir d’aquest moment que el discurs agafa un caràcter marcadament polític: “Amb totes les dificultats que comporta, estic convençut que si la Fira de Barcelona en lloc de Feria de Abril es digués la Fira dels calçots, tindríem mil facilitats i tot el món aniria en una mateixa direcció. Però vaja, aquesta és la nostra grandesa, la nostra gràcia”.
Salinero, en aquesta línia de carregar contra l’administració, es queixa notòriament contra l’auditoria mediambiental que ha de passar la Feria, on un dels manaments és tancar la parada un cop passades les dotze entre setmana: “L’any passat en una de les casetes de dalt que tancava a les tres, era un dia entre setmana, a les dotze van entrar els Mossos i em van tirar a terra. Era allà amb la meva dona, la caseta amb les cortines tancades en pla “són les dotze ja, abaixem la música, la gent que és a dins no la farem fora. D’acord?”. Acabem les copes i tal amb un grup d’amics. Tancades les cortines, entren els Mossos a dins i comencen a empenyer a la gent, van acabar empenyent a la meva dona, i dic: “Estem bojos o què? Mira, m’agafa a mi però agafa a un altre i es munta un follon allà”.
Aquesta introducció el serveix per carregar contra el cos policial català: “Això què collons és? Som delinqüents? Què collons som? És el de sempre (…) l’obsessió amb nosaltres… Si arriba a ser, crec jo, la festa de la Mercè o dels calçots segurament entrarien i dirien “si us plau, podeu sortir que ja és l’hora?”. Segurament, però com no ho som, és contínuament. O sigui, aquesta baralla és contra tots nosaltres, de tots. És la nostra puta baralla, per al que ha fet aquest home. Si arribem a ser allà, anàvem a seguir, eh. Estic convençut”.
