La declaració de Josep Rull ha servit per demostrar, un dia més, que el relat acusatori de la Fiscalia contra el Govern Puigdemont i els líders independentistes està agafat amb moltes pinces.
Al conseller de Territori engarjolat se li atribueix no haver permès, arbitràriament, que el vaixell Moby Dada, famós per la presència dels dibuixos animats a la seva façana i per servir d’hotel flotant a molts dels agents espanyols desplaçats la tardor de 2017 a Catalunya, atraqués al port de Palamós.
Doncs bé, un any i mig més tard del seu primer empresonament, Rull ha pogut explicar la seva versió dels fets. Si no se’ls va deixar atracar a aquest concorregut port del Baix Empordà, va ser per motius “estrictament” tècnics i administratius.
Palamós, port d’anada i tornada
Josep Rull ha relatat que els molls del port no estan preparats per acollir grans vaixells en estades “de mitja o llarga durada”. Les instal·lacions són un constant anar i venir de creuers amb milers de passatgers – sobretot en els mesos més calorosos de l’any. Per això, Rull ha assegurat que tant a ell, com a tothom del seu departament que gestiona l’activitat portuària a Catalunya, els hauria semblat una “greu irresponsabilitat”.
El motiu, que durant tot el mes de setembre, cada dia arribaven creuers a Palamós, i que les dimensions dels molls “no permetien la convivència de dos vaixells de grans dimensions”. Es va rebutjar l’entrada del Moby Dada, assegura Rull, “igual que s’hagués tombat la petició” de qualsevol vaixell “de les mateixes característiques”.
A més a més, Rull ha deixat clar que “el Conseller no decideix” l’entrada o no de cada vaixell que sol·licitar atracar als ports catalans. Va confiar, “al 100%” en el criteri tècnic dels responsables de ‘Ports de la Generalitat’.
Sol·licituds incorrectes
Alhora, l’ex conseller empresonat ha explicat que la demanda d’amarrar el vaixell al Port de Palamós era, teòricament, per fer-hi “reparacions” quan, a l’hora de la veritat, van servir per donar sostre i llit a milers d’agents de Guàrdia Civil i Policia espanyola.
Assegura Rull que “no sabien” per què volien atracar el vaixell ja que les institucions de l’Estat espanyol “no ho van especificar”. Sigui com sigui, Josep Rull ha afirmat que el vaixell “no va utilitzar els mecanismes establerts per demanar l’estada del vaixell a Palamós”.
Manifestar-se no és delicte
Amb tot, avui la fiscal Consuelo Madrigal – antiga Fiscal General de l’Estat amb el Govern del PP i que debutava en els interrogatoris d’aquest judici – ha intentat fer confessar a Josep Rull que el Govern Puigdemont cridava a la “manifestació massiva, cívica i pacífica” amb l’objectiu de fer “mobilitzacions espectaculars” que intimidessin l’Estat espanyol i accedís a les exigències de l’independentisme.
Rull, però, li ha parat ràpidament els peus amb dos arguments bàsics. Que la crida a grans mobilitzacions era el full de ruta de l’ANC, no del Govern Puigdemont, i que cap democràcia mínimament desenvolupada hauria ni tan sols d’insinuar que es pot perseguir o coartar el dret a la manifestació.
Calendari de sessions atrafegat
Una última cosa que ha quedat clara avui és que els set magistrats que jutgen l’independentisme tenen pressa per enllestir els interrogatoris als acusats. Avui, la sessió s’ha allargat fins passats dos quarts de deu de la nit. Horari molt més enllà de les sis de la tarda, teòric límit per finalitzar les jornades al Suprem.
El motiu, evident. El Tribunal ha decidit que dimarts 26 comença sí o sí la fase testifical i no estan disposats a quedar – novament – en evidència per no complir els seus propis terminis. Per tot plegat, si demà dijous no s’acaba – com és previsible – amb els interrogatoris a Vila, Sánchez, Cuixart i Forcadell, fonts del Tribunal insinuen que hauran d’habilitar el dilluns 25 per aconseguir complir els seus terminis.
Alhora, pel mes de març, Marchena i companyia han habilitat els dilluns 4, 11 i 25 per accelerar al màxim el judici. Ja fa dies que s’han entestat a acabar abans de les eleccions generals del 28 d’abril per evitar interferències i, de pas, per haver d’estalviar-se suspendre el judici.
De fet, segons expliquen fonts d’algunes defenses, els ha arribat que la idea de l’Alt Tribunal és tenir vist per sentència el judici als voltants del 12 d’abril, pocs dies abans de l’inici de la campanya electoral.
