En el que és un nou escàndol amb relació a les vulneracions de l’Estat espanyol envers l’independentisme, han sortit a la llum els tres pilars i principals fonaments amb què la Guàrdia Civil justificava espiar indiscriminadament polítics i membres de la societat civil. Segons ha revelat VilaWeb, que ha tingut accés al sumari del cas del Tsunami Democràtic, la Guàrdia Civil va sol·licitar espiar familiars de polítics, així com el president Quim Torra o els exdiputats David Fernández, Marta Sibina i Albano Dante-Fachín, amb un programa diferent de Pegasus.
El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, instructor de la causa per terrorisme contra el Tsunami Democràtic, va autoritzar la Guàrdia Civil a espiar una quarantena de persones suposadament vinculades al Tsunami Democràtic que després no van ser imputades. Aquest fet es remunta a l’inici de la investigació, i ha afectat persones com el president Quim Torra, que si bé mai va arribar a constar com a investigat, va veure vulnerat els seus drets fonamentals. També s’ha revelat que la Guàrdia Civil fins i tot va intentar relacionar la germana de l’eurodiputat Toni Comín amb el Tsunami, a qui a més volien espiar. La petició per espiar a Elisenda Comín, tanmateix, va ser denegada per falta de proves.
La Guàrdia Civil justificava l’espionatge amb l’argument que el Tsunami Democràtic era el braç executor del Consell de la República, ja que, segons exposa en l’informe de 200 pàgines al qual ha accedit RAC1, els membres del Consell espiats compartien missatges a Twitter del Tsunami, vigilaven molt la manera de comunicar-se per telèfon, i “havien trucat algun cop a Xavier Vidal, un dels presumptes organitzadors de les protestes postsentència”.
A l’informe, la Guàrdia Civil exposa que el Consell de la República volia aplegar una base social prou majoritària per a obtenir una identitat republicana i un registre ciutadà digital. Un fet que, a parer seu, suposava un clar acte de terrorisme.
Amb tot, els principals arguments amb què la Guàrdia Civil ha justificat l’espionatge a polítics i persones, independentment que estiguessin vinculades o no al Tsunami, es poden resumir en: l‘activitat de les xarxes socials, emprar aplicacions més segures com Signal per a comunicar-se, i haver mantingut contacte amb un altre investigat.
