El pacte d’investidura entre PSC i ERC fixa terminis per a alguns compromisos que no s’han complert. Els més rellevants són la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític que s’hauria d’haver impulsat en el primer ple del Parlament després de la constitució del nou govern; aprovar el Pacte Nacional per la Llengua dins dels 100 primers dies; i presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe abans d’acabar el 2024. De cara al 2025, destaca el compromís de “formalitzar” la proposta de finançament singular a la Comissió Bilateral Estat-Generalitat en els primers sis mesos de l’any, el traspàs de les primeres infraestructures de Rodalies i la “modernització” de l’aeroport del Prat.
Segons estableix el pacte d’investidura entre PSC i ERC, la Convenció Nacional té com a objectiu “bastir una proposta que contribueixi a abordar la resolució del conflicte polític de fons”. Concreta que estarà integrada per un grup impulsor format per representants dels grups parlamentaris i presidida per un representant d’ERC; i que la Convenció Nacional haurà de presentar les seves conclusions al Parlament. Per tal de facilitar-ne els treballs, també s’estableix que el Govern crearà una oficina per assegurar els recursos humans, tècnics i materials per desenvolupar les seves tasques.
El primer ple del Parlament després de la constitució del govern presidit per Salvador Illa es va celebrar el 8 d’octubre, amb el debat de política general. I des de llavors no s’ha registrat cap iniciativa parlamentària per impulsar la Convenció Nacional per la resolució del conflicte polític.
També s’ha incomplert el calendari fixat per al Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria d’haver aprovat en els 100 primers dies del nou govern, és a dir, abans de mitjans de novembre. El compromís del PSC amb ERC és aplicar el calendari d’execució del govern de Pere Aragonès i destinar 200 milions d’euros per al primer any de desplegament, segons diu el document signat.
El Govern confia que el Pacte Nacional per la Llengua no vagi més enllà del primer trimestre del 2025 i atribueix el retard al fet que hi ha moltes parts implicades.
“Formalitzar” l’acord de finançament singular
La principal qüestió que va marcar la negociació d’investidura entre PSC i ERC va ser el finançament singular. I el pacte concreta alguns terminis sobre aquest tema de cara a l’any que acaba de començar. “Amb l’objectiu d’implementar aquest nou sistema de finançament singular per a Catalunya, caldrà formalitzar el present acord durant el primer semestre del 2025 a la comissió bilateral entre el govern de la Generalitat i el de l’Estat en relació al model de finançament”, diu el document. Així mateix, afegeix que el 2025 “caldrà impulsar els acords als quals s’arribi en la comissió bilateral a través de les modificacions legislatives necessàries” i que, quan correspongui, es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat per tal que es puguin aprovar. Uns acords que s’hauran “d’executar” al llarg del 2026.
La nova empresa que ha de gestionar el traspàs de Rodalies
Pel que fa a l’acord per al traspàs de Rodalies, s’ha incomplert el termini fixat per al 31 de desembre del 2024 per presentar l’esborrany dels estatuts de la nova empresa operadora de Renfe. Precisament, el passat dimarts, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va anunciar que durant la setmana presentaria el nou model de gestió de Rodalies als socis d’investidura, començant per ERC. “Aquest mes de gener serà el mes de Rodalies”, ha assegurat la també portaveu del Govern. Així mateix, ha afirmat que durant aquest mes es presentaran els estatuts de la nova empresa mixta que es farà càrrec del servei. Per tant, si es compleix aquest nou termini, només es produiria un retard d’un mes.
Segons el pacte d’investidura entre PSC i ERC, l’objectiu és constituir la nova operadora entre 2024-2025 i el traspàs de les primeres infraestructures durant el 2025. També estableix que abans d’acabar el 2024, a banda de presentar l’esborrany dels estatuts, s’havia de transferir el dèficit d’explotació de Renfe del 2023 i completar l’estudi de les infraestructures a transferir. El 17 de desembre el Consell de Ministres va aprovar la transferència de 283,4 milions a la Generalitat pel dèficit d’explotació de Renfe.
El repte de millorar l’aeroport del Prat respectant els espais protegits
Socialistes i republicans van acordar les línies generals per a la “millora” de l’aeroport del Prat però sense establir calendaris. Va ser el president de la Generalitat, Salvador Illa, que al setembre va anunciar la reactivació de la comissió tècnica per a l’ampliació de l’aeroport i va fixar per a “principis” del 2025 el termini perquè la comissió entregui unes “recomanacions”.
Pel que fa al model, l’acord d’investidura PSC-ERC diu que s’ha de definir un “nou model de gestió català aeroportuari” perquè el Prat “guanyi capacitat amb noves connexions intercontinentals”. Al mateix temps, afegeix que el sistema aeroportuari català ha de contribuir a la reducció d’emissions i que l’impuls de l’aeroport del Prat “ha de respectar la biodiversitat” i “posar en valor els espais protegits Xarxa Natura 2000”. Precisament, la llacuna de la Ricarda és un espai que forma part de la Xarxa Natura 2000 i ERC ha rebutjat fins ara que una ampliació de l’aeroport afecti aquesta zona. Finalment, l’acord d’investidura estableix que el Govern sigui un “actor determinant en la presa de decisions estratègiques” del Prat.
Lleis per al primer any de la legislatura
PSC i ERC es van comprometre a impulsar la tramitació d’una llista de lleis durant el primer any de legislatura. El Govern ja ha complert amb algunes com la Llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, la llei de memòria democràtica, revertir la fiscalitat del Hard Rock i la llei de l’Estatut de Municipis Rurals. Queden pendents per als pròxims mesos la llei catalana d’arrendaments urbans i regulació dels contractes de lloguer; la llei de mesures urgents per fer front al sensellarisme, la llei del Tercer Sector Social; la llei per establir la primera etapa de l’educació infantil gratuïta i universal; i la llei dels drets culturals.
50.000 habitatges protegits i el lloguer de temporada
L’altre soci d’investidura, els Comuns, volen que aquesta sigui la legislatura del dret a l’habitatge. I en els últims mesos han centrat bona part de les negociacions amb el PSC en aquest àmbit. El pacte d’investidura entre PSC i Comuns estableix el compromís d’impulsar abans de finals del 2024 una modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) al Congrés per regular els contractes dels lloguers de temporada. Un compromís que s’ha complert dins de termini. Inicialment, Junts va evitar la tramitació de la iniciativa però finalment va tirar endavant en una segona votació el 17 de desembre amb l’aval del partit de Carles Puigdemont.
El pacte d’investidura també recull que el Govern aprovi per decret el règim sancionador per incomplir la regulació dels preus dels lloguers. En aquest cas, no s’estableix un calendari màxim però, en el marc de les negociacions per als pressupostos, els Comuns han exigit que l’executiu l’aprovi aquest gener.
Tant a l’acord amb ERC com amb els Comuns, el PSC es compromet a construir 50.000 pisos nous d’habitatge protegit fins al 2030. Un compromís que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va solemnitzar en el seu discurs al debat de política general de l’octubre al Parlament i va xifrar el seu cost en 4.400 milions d’euros durant els quatre anys de legislatura.
Altres compromisos complerts que estan tant en l’acord amb ERC com amb els comuns són aprovar, dins el primer any de la legislatura, una llei de memòria democràtica de Catalunya i revertir la fiscalitat al joc.
El Pla de Govern i la incògnita de nous pressupostos
El passat 20 de desembre, l’executiu d’Illa va presentar el Pla de Govern de la XV legislatura. Segons aquest pla, es preveu aprovar durant el 2025 el 45% del paquet legislatiu inclòs en els acords d’investidura amb ERC i Comuns.
Però el Govern també ha avisat en diverses ocasions que la millor manera per aplicar els compromisos d’investidura és que s’aprovin els pressupostos de la Generalitat per al 2025. De moment, està vigent una pròrroga pressupostària dels comptes del 2023. El Parlament va rebutjar la tramitació dels comptes per al 2024 que va presentar el govern de Pere Aragonès. Un fet que va desencadenar amb la convocatòria d’eleccions anticipades.
