La família d’Enrique Escudé-Cofiner (Barcelona, 1909 – Molins de Rei, 1996) rescata l’Oda Simfònica que el català va compondre l’any 1937 en homenatge a Lorca. El pianista Carles Marigó ha gravat a la seu de la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) a Barcelona un disc-llibre que recupera diverses composicions de Cofiner, entre les quals destaca per la seva extensió i qualitat Imágenes de España. L’obra és el resultat de diverses transformacions que el compositor va fer al llarg de la seva vida sobre l’original ‘Oda Simfònica’, dedicada al poeta espanyol, afusellat l’any anterior a Granada durant els primers mesos de la Guerra Civil. La gravació té un significat afegit, ja que la composició només va ser escoltada el dia de la seva estrena a Barcelona i mai més va tornar a interpretar-se.
La filla del compositor, Isabel Escudé-Cofiner, ha decidit rescatar l’obra del seu pare perquè considera que “no s’havia tancat”. “Recordo que abans que morís el 1996 em va dir que aquesta peça era interessant i bona”, ha explicat Escudé, que l’any 2007 va decidir donar tota l’obra del compositor català a la SGAE.
El 2017 la SGAE va organitzar un concert d’homenatge al compositor i va ser llavors quan el pianista Carles Marigó i altres músics van dir que l’obra era molt bona. “A mi m’agradava, però no n’estava segura”, ha dit Escudé, que assegura que aquesta resposta positiva la va “animar” a recuperar l’obra del seu pare en un disc.
L’àlbum, que compta amb la col·laboració de la SGAE, inclou altres temes musicals com un intermezzo, una sardana titulada Juliol i els tangos Poncho i Pasión Tango, així com fotografies de l’autor i una àmplia ressenya de la trajectòria creativa del compositor.
En mig d’aquesta diversitat de composicions, destaca Las imágenes de España, creada per Escudé-Cofiner durant la seva joventut amb el nom d’Oda Sinfónica, però que l’autor va anar versionant fins dos anys abans de la seva mort. La versió del 1994 manté la filosofia inicial, sense oblidar l’essència del poeta granadí, i té influències flamenques i gitanes, ja que el pare del compositor, Francisco Escudé, era un guitarrista i professor de flamenc d’origen gitano nascut a Valls. “És com si fos una guitarra tocada per un piano”, ha explicat Isabel Escudé.
En aquest projecte de recuperació de l’obra dedicada a Lorca, i que sortirà a la llum en els pròxims mesos, també participa en les tasques de producció el pianista rus, Vladislav Bronevetsky, professor a l’Escola Superior de Música de Catalunya.
Una carrera musical polifacètica
Enrique Escudé-Cofiner va recórrer molts àmbits musicals al llarg de la seva carrera, des de la composició per a guitarra -arran dels seus orígens gitanos-, fins a ser organista titular a una església durant la seva joventut. Durant els anys 50 va dirigir l’orquestra que va crear amb el nom de Cofiner y sus Chicos, etapa en què va obtenir grans èxits omplint de públic els espais on actuava a Egipte, El Líban i Europa. Després a Espanya va seguir com a compositor de sarsueles i revistes, però sense oblidar mai els seus orígens. Això el va portar a participar en projectes com Gipsy Concert, en el qual va treballar amb Sabicas, un guitarrista espanyol considerat com un dels impulsors de la internacionalització del flamenc.
El compositor català va ser membre del Consell d’Administració de la SGAE. A més, el 1967 va ser nomenat director adjunt de la secció musical, i el 1969 director de la mateixa secció, càrrec que va exercir fins a jubilar-se.
