La fiscalia ha presentat al jutjat de vigilància penitenciària un escrit d’oposició a un permís que la Junta de Tractament de Lledoners va acorda per al president d’Òmnium, Jordi Cuixart, el 5 de març. El ministeri públic argumenta que el permís és “prematur” i està “injustificat”, perquè Cuixart no assumeix els fets delictius i no està penedit. A més, també remarca que no s’ha fet cap tractament penitenciari d’acord amb el delicte de sedició pel qual se’l va condemnar. La fiscalia creu que Cuixart s’ha de sotmetre a un tractament que “l’ajudi a comprendre que per obtenir les finalitat que pretén, legítimes en la generosa Constitució espanyola, no hi ha altra via que la de la modificació legislativa per les vies legals”.
En l’escrit, la fiscalia considera que el permís és “prematur” perquè s’atorga quan hi ha un “escàs temps de compliment en relació a la pena imposada” i que això “frustra en gran mesura les finalitat de la pena de prevenció general i especial, i fins i tot la rehabilitació”. Segons el ministeri públic, el permís “no podrà servir” per a la finalitat de preparar l’intern “per a la futura vida en llibertat” i, per tant, la seva finalitat “es desvirtua amb la concessió de permisos penitenciaris excessivament anticipats”.
El ministeri públic també creu que “no existeix un reconeixement del delicte” per part de Cuixart. De fet, considera que el president d’Òmnium “fa la seva pròpia interpretació” dels fets recollits en la sentència a partir d’una “llei superior, el dret moral a obeir”, que “justifica la seva actuació”. Per això, sosté que Cuixart “no presenta voluntat de canvi ni de penediment” i assegura que “difícilment es pot tenir confiança en el bon ús del permís quan l’intern no assumeix el delicte”.
La fiscalia afegeix que “en cap cas es concediria un permís a un intern que en relació al delicte comès manifestés que ho tornaria a fer en les mateixes condicions i per les mateixes vies”, tot advertint que la pena de 9 anys de presó és “pròpia de delictes com l’homicidi, l’agressió sexual amb penetració o la salut pública en supòsits agreujaments de tràfic de substàncies estupefaents”. “Tampoc en aquest supòsit s’ha de concedir el permís”, ha reblat.
