Reportatge de Laura Español publicat a TerritoriRural.cat
Què ens ve al cap en pensar en Ametller Origen? Una empresa catalana, que ven productes ecològics i naturals, de proximitat? La botiga bonica i “cuqui” de la cantonada?
Ametller Origen és un grup d’empreses catalanes que tots coneixem i que ven productes naturals i de proximitat, amb l’eslògan “Del camp a casa” i la promesa d’una empresa compromesa i conscient, gestionada per Jordi i Josep Ametller, germans que van créixer venent bledes al mercat ambulant de Vilafranca i que ara dirigeixen una empresa amb unes 120 botigues arreu de Catalunya.
El que transmet aquesta empresa és proximitat, compromís i sostenibilitat. Les seves botigues venen fruita, verdura i productes naturals fets amb la seva marca “Casa Ametller”. Com qualsevol empresa, la seva intenció és la de continuar creixent i ampliant la seva oferta, i és per això que aquest any plantegen instal·lar tota la seva logística a Gelida, al Penedès.
Plantegen un projecte que promou un nou model de producció agroalimentària sostenible i circular, tal com ho descriuen a la seva web, on també podem veure el vídeo explicatiu del complex al qual han anomenat Agroparc Penedès. Es tracta d’un projecte ambiciós que, segons l’empresa, pretén ser el primer districte agroindustrial d’energia positiva i CO2 negatiu, reunint agricultura, ramaderia, agroindústria i energies renovables en un únic espai.
Un projecte sostenible, d’economia circular, que utilitzarà recursos com el biogàs, les plaques solars, el compost natural i l’agricultura tecnificada, entre d’altres. Ametller Origen promet posar la sostenibilitat i el canvi climàtic al centre.
Però, amb la presentació d’aquest projecte, es va constituir la plataforma #Stop Agroparc, que es posiciona en contra de la proposta d’Ametller Origen. Stop Agroparc és una plataforma ciutadana que compta amb el suport de Naturalistes de Gelida, Bosc Verd i Unió de Pagesos, que es va constituir el 2017 com a resposta al projecte desestimat que Ametller Origen va presentar a Gelida, i s’ha tornat a activar aquest any amb la presentació del projecte actual. El col·lectiu argumenta que l’Agroparc no té en compte el territori i no serà ni sostenible ni circular, tal com reivindica Ametller en tots els seus articles i actes.
I realment, quan aprofundim en les dades del projecte, i llegim el manifest d’aquesta plataforma, on ens expliquen punt per punt el perquè s’oposen al projecte, entenem bastantes coses, i veiem que no és tan bonic com se’ns presentava en un primer moment.
El manifest de Stop Agroparc compta amb dotze punts ben estructurats, els quals utilitzen per a explicar el perquè no creuen que el projecte benefici a algú més que no sigui Ametller, i en els quals profunditzarem i explicarem en aquest article.
L’espai on es vol construir l’Agroparc
Ametller Origen planteja construir l’Agroparc a Can Juncoses, un espai natural que està registrat com a sòl industrial i rodejat de sòl agrícola, en el qual
l’accés és complicat: passa pel mig d’un barri. La construcció del complex en aquest espai comporta un seguit de problemes tant ambientals com lògics i de logística.
Comencem amb la practicitat: perquè construir una altra nau industrial a Gelida, quan al Penedès hi ha 200 hectàrees de polígons industrials construïts i buits? L’Agroparc es vol construir en un espai que, tot i que legalment està catalogat com a sòl industrial, actualment és un espai natural on no s’hi ha construït.
També s’hi afegeix la logística: a l’estar rodejat de sòl agrícola, Can Juncoses és un espai que està mal comunicat, només s’hi pot arribar per la carretera B-2249, que passa pel barri de les Cases Noves i no pot assumir un flux tan important de vehicles com el que portarà l’Agroparc: es preveu un flux d’uns 90.000 visitants/any (equivalents a 250 visitants/dia), 1.000 treballadors i un gruix considerable de camions amb mercaderies, tant amb matèries primeres com amb envasos, productes elaborats i residus. Gelida compta amb sòl industrial al costat del poble i connectat directament amb l’autopista, amb un accés molt més pràctic i fàcil, en el qual no hauran de construir camins i rotondes de més, com està plantejat fer per arribar a l’espai de Can Juncoses.
Agricultura sostenible i ecològica?
Parlem de l’agricultura que predomina al Penedès: l’agricultura ecològica. Fa relativament poc, per a formar part de la Denominació d’Origen Penedès, es demana produir de manera ecològica com a un dels requisits. I la gran majoria de pagesos de la zona està produint de manera ecològica, tot i la despesa que comporta i la poca competitivitat que l’acompanya, treballen amb uns estàndards que beneficien el medi ambient i la biodiversitat de la zona, obtenint així el segell ecològic.
En el cas d’Ametller Origen, els seus productes no tenen el segell ecològic i han dit obertament que no el tindran, que ells el que estan fent és “col·laborar amb l’IRTA i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural per a impulsar un nou segell d’agricultura sostenible”. I d’aquest segell, quan Stop Agroparc els va preguntar a la presentació de l’Agroparc a Gelida què comportava i en què es diferenciava dels que ja existeixen, només van esmentar que aquest segell no permetria la utilització de Glifosat, un herbicida que, de moment, estarà prohibit utilitzar-lo a tot Europa a partir del 15 de desembre del 2022. Sembla que s’estan fent un segell “a mida”, en comptes d’esforçar-se a obtenir els segells ja establerts amb els que compten la gran majoria dels pagesos de la zona.
El fet que Ametller no faci agricultura ecològica, pot perjudicar els pagesos del voltant que sí que tenen el certificat ecològic actualment, ja que aquest segell analitza la permeabilitat del teu conreu. Aquest concepte es basa en el fet que les hectàrees del voltant del teu conreu també han de ser de conreu ecològic o no estar conreades, perquè com que els herbicides i els insecticides químics es filtren per la terra, el conreu passaria a contaminar-se i, per tant, a no ser ecològic.
Pel que fa a l’agricultura sostenible, que tant anomena Ametller, aquesta agricultura es basa a optimitzar la producció amb el menor impacte ambiental possible, i, per tant, la utilització responsable dels recursos naturals necessaris. L’Agroparc pretén implantar una agricultura de regadiu, amb quinze hectàrees d’hivernacles tecnificats, en una zona que es beneficia de l’agricultura de secà per les característiques de la terra i la situació ambiental en la qual es troba.
Amb l’agricultura de regadiu, necessites més recursos naturals, i això en cap cas és sostenible, tenint en compte que tens l’opció de fer agricultura de secà, que és la que es fa al territori.
Economia circular i cercle tancat
Proclamen una economia circular i un cercle tancat en el qual tot s’aprofita i se sustenta sense cap classe d’externalitat, però, en un context de sequera i en una zona com la del Penedès no és suficient amb l’aigua de la pluja, la reciclada i la subterrània.
Pel que fa a l’aigua subterrània, els pagesos ja tenen els seus pous d’on treuen l’aigua, i Ametller pretén obtenir l’aigua d’un aqüífer subterrani que, segons les dades que han proporcionat, serà més fons que els dels pagesos, fet que faria que deixes sense aigua els pous coetanis.
Stop Agroparc va estar a la presentació de l’Agroparc que Ametller Origen va fer a Gelida, i després de preguntar d’on sortiria tanta aigua, els van comentar que possiblement s’haurien d’acabar connectant a la xarxa Ter-Llobregat. Només amb aquesta afirmació, és evident que no és un cicle tancat perquè ja estan entrant coses de fora, cap a dintre.
L’aigua és un recurs molt demandat a la zona, a Gelida hi ha una petita comunitat de regants que quan la gent de Gelida extreu aigua, els hi tallen l’accès a aquest recurs. Quan l’ajuntament vol aigua pel municipi, els hi ha de demanar, i això ja està passant ara actualment, sense la implantació de l’Agroparc, que segons calculen des d’aquesta plataforma ciutadana, el seu consum serà tres vegades superior al consum de Sant Llorenç, més de cinc vegades el consum de tota l’activitat econòmica de Sant Llorenç o el doble de tota l’activitat econòmica de Gelida.
Impacte en el paisatge, l’ecosistema i la biodiversitat
La necessitat de xarxes elèctriques, d’aigua i de comunicacions internes, provocaran la instal·lació d’infraestructures que afectaran el paisatge i la visió d’aquest, en un entorn en què la preservació del medi ambient contrasta amb la regió metropolitana amb la qual fa frontera. També no ens podem oblidar de la contaminació acústica, lumínica i produïda pels residus que portarà en un entorn agrícola en el qual no existeix aquesta contaminació.
En la qüestió de la biodiversitat i els ecosistemes, l’espai natural en el qual l’Agroparc està previst és una de les poques zones de caça de l’àguila cuarrabada, una espècie protegida que actualment es troba en regressió. De fet, part dels motius d’aquesta regressió és l’increment d’edificacions, que ha provocat que la zona de caça d’aquesta espècie fos cada vegada més reduïda.
Per acabar, hem de parlar dels connectors ecològics. A l’espai de Can Juncoses hi ha dos connectors ecològics, un de molt petit que no està reconegut en cap plantejament territorial, i un altre més gran que sí que està reconegut.
Un connector ecològic és un espai que els animals utilitzen per moure’s entre diferents hàbitats naturals, és un espai sense pressió entòpica i obstacles humans. Els connectors ecològics són necessaris per a la preservació de la biodiversitat, ja que és necessari que els animals es moguin per què si es queden aïllats localment en una zona la variabilitat genètica de les diferents espècies va perdent qualitat. Tot i ser necessaris i molt importants per a la biodiversitat, els connectors ecològics només estan reconeguts però no protegits.
Amb aquest context, Ametller fa dues “trampes”: Primer, diu que protegeix el connector ecològic petit, el que no està reconegut, per a dividir les quasi vint hectàrees de zona industrial en tres blocs per, amb l’excusa de protegir el connector, augmentar el sòl industrial en un 26% més, ignorant per complet el connector ecològic més gran, que està reconegut i és el que Stop Agroparc vol defensar. Des de la plataforma ciutadana veuen bé protegir el connector ecològic petit, però no ho veuen bé si això implica ignorar i “carregar-se” l’altre.
A part, amb aquesta premissa, Ametller pot fer articles i rodes de premsa dient que protegeixen el connector ecològic, i que “no saben per què es queixen els ecologistes”, i fer màrqueting i promoció, quan realment sí que sap el problema, ja que un dels germans Ametller va anar a la presentació a Gelida de Stop Agroparc.
Campanya de màrqueting i Ecoblanqueig
Ametller Origen és conscient de l’existència d’aquesta plataforma, a qui anomena “els grups ecologistes” en entrevistes als medis, ometen el nom i, per tant, la identitat. Clar que no interessa mencionar una plataforma que està en contra del teu projecte, sobretot si exposen arguments tan clars i sòlids.
De fet, no és que no conegui el nom de Stop Agroparc, ja que una de les accions d’Ametller Origen ha sigut comprar els anuncis en la cerca de Google de Stop Agroparc, de manera que el primer enllaç que surt en buscar informació sobre aquesta plataforma, és un anunci que et redirigeix al web d’Ametller Origen. Després de les emocions inicials de frustració i ràbia, els membres de la plataforma s’ho han pres més com un afalagament, ja que implica que l’empresa els veu com una amenaça real.
Però a la campanya d’ecoblanqueig que està realitzant Ametller Origen se li han de sumar els incomptables articles a la premsa escrita com el diari la Fura i Eix Diari, diverses mencions en altres diaris més nacionals en les que es repeteix el mateix sense aportar dades ni fets, i una entrevista de Josep Ametller, on esmenta que ha parlat amb “els grups ecologistes” i que els hi havia agradat el projecte, cosa que des de la plataforma declaren com a mentida, ja que no hi ha hagut una trobada entre les dues parts.
També podríem afegir en aquest apartat, la creació d’un nou segell d’agricultura sostenible, en col·laboració amb l’IRTA i el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Un nou segell creat a mida per a ells, de manera que Ametller Origen no s’hagi d’emmotllar a les exigències dels certificats sostenibles ja existents, com el Distintiu de Qualitat per a la Producció Agrària Sostenible o la certificació ecològica del CCPAE.
No podem acabar però, sense esmentar l’estudi fet per la UPF-Barcelona School of Management i impulsat per Ametller Origen: Cap a una cadena de subministrament centralitzada, circular i semiautomàtica, el cas Ametller Origen. Estudi que “a causa de la fase embrionària del projecte” les dades de les quals es nodreix són càlculs propis partint d’estàndards reconeguts i la recerca de bones pràctiques que permetessin fer una aproximació quantitativa, tot i que Ametller no s’ha compromès a intentar seguir aquestes dades basades en projectes anteriors o que ja estan en marxa. D’aquest estudi, que no té en compte el territori, se n’ha fet ressò a diaris com l’Econòmic del Punt Avui i Via Empresa.
Els mitjans de comunicació només els hi fan reportatges que semblen més promoció que un reportatge genuí, i la informació important, com les conseqüències pel territori, queden camuflades amb articles a la Fura o a mitjans del Penedès.
Per acabar, Ametller es troba buscant inversors al projecte, ja que no tenen els diners per a dur a terme aquest projecte. Si el projecte en si ja és problemàtic i abusiu de cara al territori, com ho serà amb els canvis fets per un inversor capitalista a qui només li importin els beneficis? Prioritzaran el rendiment econòmic per davant dels aspectes ambientals.
En general i a grans trets, “no és or tot el que llueix” i en aquest cas el projecte d’Agroparc l’estan fent brillar molt, a nivells que inclús és sospitós. Veurem quina és la veu que guanya, si la veu del territori i dels ciutadans o els empresaris moguts pel creixement sostingut dels seus comptes bancaris.
