Octuvre ha alçat la veu contra els atacs i les boles sobre l’independentisme que s’han escampat aquesta setmana des dels micròfons de la SER. Una editorial d’Àngels Barceló al programa Hoy por Hoy responsabilitzava les forces nacionalistes del Congrés de posar en perill l’acord per reeditar el “govern progressista”.
En un vídeo, Albano-Dante Fachín ha compartit “tres apunts” sobre les declaracions de la presentadora. “Segons Barceló el pacte de PSOE i Sumar és una meravella progressista i d’esquerres, però hi ha un problema: els nacionalistes i els independentistes no estan per la feina”, exposa.
Fachín assenyala com Barceló culpa els “malvats independentistes” de no permetre les millores socials d’aquest pacte. I en comptes de fer una crida a aquests partits perquè li donin suport, la comunicadora ataca Puigdemont: “Es pot permetre aquest país renunciar a millores socials a canvi d’una mesura que beneficiarà algú que va proclamar la independència, va mentir als que el creien cegament i es va fugar al maleter d’un cotxe?”.
El que Barceló no vol que la gent recordi
Davant aquest posicionament, el periodista d’Octuvre recorda que tot i que Barceló sembla parlar des d’una ràdio obertament progressista, la SER pertany al grup PRISA amb accionistes qüestionables com Indra, que proveeix armes de l’exèrcit espanyol, o FCC, una de les principals constructores condemnada per haver alterat les licitacions públiques durant 25 anys.
Fachín continua el vídeo fent memòria. “El 2016 el grupo PRISA i el diari El País i la Cadena SER van fer tot el possible per impedir un govern progressista”, apunta i afegeix: “no ho dic jo, ho va denunciar el mateix Pedro Sánchez”.
El creador d’Octuvre critica que Barceló, “que s’ha presentat com una lluitadora contra les fake news” ara doni ales al rumor de la suposada fugida de Puigdemont en un maleter, quan s’ha desmentit fins i tot des de la policia espanyola. “Quan es tracta de Catalunya és difícil distingir entre Àngels Barceló i Federico Jiménez Losantos”, constata.
Finalment, Fachín extreu diverses conclusions. La primera és que “Barceló és la veu de l’amo”, la segona és que prefereix “sumar una pedra més al mur de la catalanofòbia” i la tercera és que, malgrat que demostrin preocupació per “la vida de la gent”, el que els importa és “mantenir viva l’Espanya borbònica” que els beneficia.
