La pujada dels preus de les primeres matèries derivada dels desajustos en la cadena de subministrament –amb la crisi de la covid-19 com a teló de fons- ha obligat moltes empreses catalanes a buscar noves fórmules per assegurar el manteniment de l’activitat. Davant les dificultats perquè arribin certs materials, algunes han optat per renunciar a nous clients a l’espera que la situació es normalitzi. D’altres han traslladat bona part de la producció als torns de nit, quan el preu de l’energia elèctrica –que es manté en màxims històrics- és més barata. Diversos empresaris entrevistats per l’ACN afirmen que l’actual crisi és “la pitjor” que han viscut i alerten que, inevitablement, l’increment de preus s’acabarà traslladant al consumidor.
Les dades registrades els últims mesos a Catalunya no tenen precedents. Segons l’última actualització publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), els preus industrials al país acumulen set mesos consecutius a l’alça, amb variacions interanuals superiors al 10% des del maig. Al conjunt de l’Estat la situació és molt similar, i cal anar fins a l’any 1984 per trobar pujades de preus tan sobtades i prolongades.
En termes generals, la situació actual ve provocada per dos efectes, tal com explica el director del màster de ‘supply chain’ a EAE Business School, Miquel Serrancanta. “En primer lloc ens trobem amb una reducció de l’oferta després d’una gran l’aturada de les fàbriques a tot el món” motivada per la crisi de la covid-19, indica. “Això ha vingut acompanyat d’un increment de la demanda, ja que molta més gent ha decidit accedir als mercats de consum a través d’internet”, afegeix. En aquest sentit, parla d’un impacte que ha estat “global”, tot i que observa una major afectació en aquells sectors que treballen amb marges “més estrets”.
Efectes sobre la construcció
El sector de la construcció és, sens dubte, un dels més afectats per la falta de matèries primeres. La pujada de preus ve donada principalment per l’encariment de l’acer –la matèria primera més utilitzada al sector-, però també d’altres materials com el coure, l’alumini, el betum asfàltic o la fusta. El fort increment de preus es va començar a notar a finals de 2020, coincidint amb la reactivació dels projectes que havien quedat aturats durant els mesos més durs de la crisi de la covid-19.
“Veníem d’uns nivells d’activitat molt baixos; llavors, amb la recuperació, l’acer va arribar a encarir-se en cotes del 95%”, comenta a l’ACN el portaveu de l’Associació Catalana d’Empreses Constructores (Constcat), Ramon Garcia. “Després, la pujada es va traslladar a altres components i, posteriorment, ens vam trobar amb l’encariment de l’electricitat, el gas i més complicacions en el transport marítim perquè arribin els materials”, afegeix. Segons Garcia, únicament la pujada del preu de l’acer es tradueix en un increment d’entre el 2% i el 4% sobre el cost total d’una obra. “Si a això li sumes l’efecte de tots els components, ens trobem amb sobrecostos d’entre el 10% i el 20%”, assenyala.
Les empreses del sector ja han traslladat l’encariment de les matèries primeres al preu final de les obres, tot i que a principis d’any la situació era força diferent. “A finals de 2020 es van licitar obres amb el nivell de preus previ a la pujada; quan van començar les obres uns mesos més tard, els preus ja s’havien disparat”, explica. Davant d’aquesta situació, les companyies constructores van optar per dues solucions.
“Una de les coses que vam fer va ser parlar amb els clients i buscar solucions consensuades des del punt de vista econòmic”, comenta Garcia. “Alguns també van optar per modificar lleugerament el projecte o l’execució de determinades unitats; hem d’entendre, però, que això no és fàcil, ja que els canvis impliquen allargar els terminis”, matisa. Segons dades facilitades per Constcat, la modificació de projectes només s’ha pogut dur a terme en menys d’un 10% dels casos.
L’altra solució passava per, inevitablement, renunciar a l’obra de mutu acord i esperar que l’administració tornés a licitar-la a un preu més elevat. “Entre retards, tornar a preparar la licitació i tràmits diversos, l’endarreriment de les obres passa a ser de més d’un any”, indica Garcia. Segons les dades presentades aquesta setmana per la Cambra de Contractistes ‘Obres de Catalunya (CCOC), més del 40% de les empreses del sector s’han vist forçades a resoldre algun contracte o paralitzar les obres per l’encariment de preus.
El sector del plàstic, tocat per l’encariment de petroli
La indústria que treballa amb plàstic i els seus derivats també ha notat un fort increment de preus, en aquest cas sobretot per l’encariment del petroli. Una de les empreses catalanes que en pateix les conseqüències és Plasticaband, amb seu a Granollers, que també es dedica a la fabricació de maquinària per fer embalatges. “El nostre patiment és transversal; en fabricar maquinària i també productes plàstics, ens veiem afectats per la pujada de preu dels metalls, dels productes electrònics i dels que provenen de petroquímiques”, comenta el conseller delegat de la companyia, Jordi Guimet.
Per aquest empresari, la crisi actual és “la pitjor amb diferència” –fins i tot pitjor que la crisi de la Guerra del Golf, assegura- per la seva durada. “És molt més feixuga del que ens esperàvem”, reconeix. Per sort, la companyia fa temps que aposta per proveïdors instal·lats a Catalunya, reduint la seva exposició al mercat asiàtic i estalviant els costos associats al transport marítim.
No obstant això, Guimet reconeix que l’empresa ha hagut de dir que no a diversos clients nous per poder garantir el servei als clients que ja té. “Si haguéssim agafat més clients, estaríem creixent un 20% per sobre els nivells actuals, però no atendríem a tothom com voldríem”, indica. Per altra banda, la companyia ha optat per reforçar els torns de nit per reduir la factura de la llum. “Abans, el torn de nit servia per aguantar la producció, però ara és molt més intensa; els treballadors ho han entès i saben que haurem de ballar així un temps”, diu. Segons Guimet, l’empresa ha aconseguit reduir un 50% la factura de la llum amb aquest canvi.
Més problemes a les fàbriques de pinso
Els negocis especialitzats en la producció de pinso per a animals acostumen a treballar amb marges molt limitats i, amb la covid-19, la situació s’ha agreujat. “El sector s’ha acostumat a viure en crisi, però mai s’havia trobat amb tants problemes que afectessin a totes les variables de la producció ramadera”, comenta el president de l’Associació Catalana de Fabricants d’Aliments Compostos (ASFAC), Pere Borell. El directiu parla de “tempesta perfecta” i enumera els diversos problemes que pateix el sector. El preu de l’energia s’ha multiplicat per sis en un any –indica que aquest octubre ja s’ha consumit el pressupost energètic previst per a tot el 2021- i el cost del pinso s’ha disparat vora un 30%.
Els empresaris del sector ja han pres mesures per reduir costos, tant a nivell de maquinària, de consum energètic o de personal, però reconeixen que no és suficient. “Les matèries primeres representen el 80% del cost del producte; amb el 20% restant que controlem, el marge d’actuació és irrisori”, lamenta el director de la fàbrica de pinsos de la Cooperativa Plana de Vic, Francesc Carillo.
Tot i que celebra que encara no s’hagin cancel·lat comandes, assegura que els problemes de subministrament són persistents. En aquest sentit, alerta que, en un moment o altre, la pujada de preus acabarà repercutint a la butxaca del consumidor final. “A hores d’ara encara tenim matèria primera que vam comprar quan no era tan cara, però en tres o quatre mesos començarem a veure la magnitud del problema”, assegura.
Una pujada que ve per quedar-se
Si bé els empresaris qualifiquen a crisi actual com “la pitjor” que han viscut, alguns experts minimitzen l’impacte. “Comparativament no és més greu que d’altres, però és cert que venim d’una situació emocional on tots hem patit molt, i això ens ho fa veure tot més negatiu”, comenta Serracanta, d’EAE Business School.
En el que sí que estan d’acord tant acadèmics com empresaris és que la pujada de preus ha arribat per quedar-se. “Quan passen les crisis, sempre queda algun pòsit”, indica Serracanta. “Alguns dels increments en producte final es consolidaran”, assegura, tot afegint que veu molt menys probable una baixada que faci tornar els preus als nivells previs a l’esclat de la pandèmia.
