El gir de la posició espanyola respecte al Sàhara Occidental ha despertat una nova onada d’indignació en els campaments sahrauís de Tinduf (Algèria). Com explica eldiario.es molts no s’han sorprès, però sí que s’han mostrat crítics i decebuts per aquesta “doble traïció”.
La mostra de suport pública del Gobierno “més progressista” a l’antiga proposta del Marroc per a l’autonomia de l’excolònia espanyola, que descarta el promès referèndum, ha estat àmpliament comentada.
Els refugiats ja estan habitats a l’abandó d’Espanya, país que mai ha arribat a culminar el seu procés de descolonització. Tekber Taleb, una jove periodista, ha estat contundent: “És la segona vegada que Espanya ven el Sàhara”. “Espanya ha passat del silenci” i la inacció “a dir clarament quina era la seva posició”, constata Jadijammi Hamaida, una altra jove, biòloga, que lamenta la decisió.
D’altres no s’ho esperaven. Mohamed Fudel, veterà militar sahrauí diu que “no s’ho imaginava” i considera que “més traïció és impossible”. El sahrauí tenia 17 anys quan el rei Hassan II va iniciar la marxa verda i l’Estat espanyol va cedir el territori del Sàhara Occidental al Marroc i Mauritània en un pacte que mai va ser reconegut per les Nacions Unides. Segons detalla a eldiario.es, van ser dies d’exili, guerra i dolor.
Per aquest motiu, assenyala la hipocresia del Gobierno de Pedro Sánchez respecte de la guerra a Ucraïna: “Com pot condemnar una invasió a Ucraïna i donar suport a una invasió al Sàhara quan continua sent una potència administradora? Ens fa sentir vergonya aliena”.
