Memòria Democràtica ha recuperat les restes òssies de 15 persones en una fossa de la Guerra Civil situada a l’exterior del cementiri municipal de Bellaguarda (Garrigues). El director general, Alfons Aragoneses, ha explicat que disposaven de fonts orals i documentació que determinaven l’existència de la fossa, la més gran que han obert enguany. Amb l’excavació, s’ha determinat que les restes trobades són de soldats morts a la comarca durant l’avanç de les tropes franquistes, el gener de 1939, que va culminar amb l’ocupació de Catalunya. En concret, els objectes recollits confirmen la presència a la fossa de membres de l’exèrcit rebel procedents del Marroc, però no es descarta que també s’hi enterressin soldats regulars o inclús republicans.
Es tracta de la fossa més gran oberta enguany pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, mitjançant la Direcció General de Memòria Democràtica. Els treballs arqueològics sobre el terreny van començar el 28 de maig i es van enllestir a finals del mes de juny. L’espai d’excavació se situa al camí que dona accés a la part posterior del cementiri de Bellaguarda. “Els pares d’alguns veïns recordaven que es van enterrar soldats en aquest indret, però no teníem massa més informació”, ha explicat Aragoneses.
“Les restes òssies s’han trobat a prop de la superfície i presenten certa erosió i compressió per la terra a conseqüència del pes dels vehicles, com camions i maquinària, que han passat pel camí al llarg del temps”, ha detallat una de les arqueòlogues responsables dels treballs d’excavació, Izaskun Ambrosio. Tot i això, ha considerat que la conservació és “prou bona”, amb peces de roba i objectes, com botons, sivelles, calçat, que són compatibles amb uniformes militars, per la qual cosa es pot determinar que pertanyen a soldats.
De fet, els objectes més destacables són insígnies i galons de caporal, corresponents al Grup de Regulars Indígenes de Tetuan (núm. 1), així com polseres amb la inscripció ‘Tetuan’ i el número d’identificació. Tot plegat determina la presència a la fossa de membres de l’exèrcit rebel procedents del Marroc. Tanmateix, Memòria Democràtica ha indicat que no es pot descartar en cap cas la presència de soldats regulars o, fins i tot, republicans. Respecte a aquesta última possibilitat, una veïna del poble recorda que al mur hi havia dibuixades mitges llunes i creus per senyalitzar les tombes, fet que podria indicar la presència de soldats espanyols.
Tal com apunta el protocol vigent, totes les restes òssies recuperades se sotmetran a estudis arqueològics, antropològics i genètics, amb l’objectiu final d’identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d’identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
Així mateix, també s’ha trobat armament divers (bales i detonants de granades ‘Lafitte’) i objectes d’abillament (dos anells), i també personals, entre els quals destaca una mina de llapis a la butxaca dreta de la camisa d’un dels individus.
Impactes de projectil
En tots els casos, s’han descobert inhumacions individuals, amb els cossos ben col·locats en posició de decúbit supí. La majoria presenten ferides per impacte de projectil al crani o al tòrax, en algun cas múltiple, fet que podria ser compatible amb l’afusellament que plantegen algunes de les fonts orals com a possible causa de la mort. No obstant això, caldrà esperar els resultats de l’estudi antropològic per tenir una valoració més clara i plantejar noves hipòtesis, ja que, en alguns casos, s’ha detectat la presència d’algun fragment de metralla i politraumatismes que fan possible la seva mort en combat.
Es dona la circumstància que en una de les rases, de la qual es va recuperar material (dos botons i restes de calçat) i algun fragment d’os, no es va localitzar l’esquelet. Aquests indicis suggereixen que la tomba va ser exhumada, de manera curosa, en algun moment del passat. Actualment, se’n desconeixen les causes i no s’ha trobat constància d’aquesta exhumació.
Fosses fora dels cementiris i desaparegudes
Aragoneses ha detallat que una gran part de les fosses que queden per intervenir són dins dels cementiris, per la qual cosa el “risc de desaparició és menor”, tot i que calcula que en queden al voltant d’una trentena encara per obrir fora dels cementiris a la demarcació de Lleida. En aquest sentit, ha assegurat que “s’està treballant per obrir el màxim de fosses extramurs, però hem d’assumir que han passat molts anys i algunes han desaparegut”.
“Això pot ser perquè s’han vist afectades per grans pluges o bé perquè la memòria oral ha callat que al damunt s’hi van construir carreteres i altres infraestructures”, ha expressat. A més, “un nombre important de les restes trobades a la demarcació de Lleida i, sobretot a Tarragona, van ser exhumades per traslladar-les al Valle de Cuelgamuros”, ha afegit.
Tot i això, Aragoneses ha mostrat el seu compromís per continuar treballant en la seva recuperació i sobretot en el “trànsit d’una memòria individual a una memòria més col·lectiva”. “Això ho hem de fer recordant, dignificant i fent difusió d’aquests episodis”, ha conclòs.
En aquest sentit, Memòria Democràtica té previst executar a finals d’any més intervencions al terme municipal de Bellaguarda i a la comarca de les Garrigues, atès que es tracta d’una zona de combat on hi deuen haver més soldats inhumats d’exèrcit i identitat desconeguda.
