La llengua catalana està un pas més a prop de, finalment, ser considerada una llengua oficial de la Unió Europea. Malgrat ser una reclama que els partits independentistes fan des de fa anys, l’Estat espanyol ni tan sols va molestar-se a fer la petició, sinó que mentia descaradament en afirmar que l’havia feta però que era el mateix Consell de la Unió Europea el que rebutjava la sol·licitud.
Aquesta situació va canviar el passat 17 d’agost, després de setmanes de negociacions entre els partits independentistes i el PSOE. A canvi que els partits sobiranistes donessin suport a la candidatura de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, el PSOE va comprometre’s a impulsar l’oficialitat del català a les institucions europees, espanyoles i de la justícia espanyola. Ahir mateix, el ministre d’Afers Exteriors va signar la petició modificar el reglament 1, el qual marca el règim lingüístic de la UE, i així fer oficials el català, l’èuscar i el gallec. La petició no es resoldrà fins al pròxim 19 de setembre, quan el Consell, ja presidit per Pedro Sánchez, té convocada la seva pròxima reunió.
Malgrat que alguns polítics catalans com Carles Puigdemont encara no se’n refien i prefereixen esperar a aquesta data per comprovar si l’Estat espanyol efectivament compleix les seves promeses, el fet que la llengua catalana passi a ser un idioma oficial de la Unió Europea tindrà nombrosos efectes per a la llengua catalana.
D’una banda, la llengua catalana gaudirà de protecció legal, ja que, tal com exposa l’ONG del català Plataforma per la Llengua, hi ha centenars de reglaments i directives europees que regulen qüestions lingüístiques que afecten els catalanoparlants. Si la llengua aconsegueix ser oficial a la UE, es podria exigir legalment l’etiquetatge en català de tots els productes alimentaris, tenir la informació dels productes sanitaris en català, que el carnet de conduir europeu inclogui la llengua catalana i que el català sigui un mèrit a la funció pública europea. Això no només tindrà efectes sobre els catalanoparlants de l’estat espanyol, sinó també sobre ciutadans d’altres estats, com de la Catalunya Nord o de l’Alguer..
D’altra banda, l’oficialitat del català també permetrà que els ciutadans es relacionin amb les institucions europees en català, com ara recorrent en català a la justícia europea. Finalment, suposarà no només un reconeixement a la llengua, sinó que n’augmentarà el prestigi tant intern com extern, ja que la llengua catalana passarà a ser un idioma necessari en molts àmbits i, per tant, se’n potenciarà el coneixement, la necessitat d’aprendre-la i d’usar-la, tal com afirma Plataforma per la Llengua.
Ara per ara, a la Unió Europea hi ha 24 idiomes oficials, però una dotzena d’aquests té menys parlants que la llengua catalana, com ara el lituà, l’eslovè, el letó o el gaèlic. L’última llengua que va passar a ser oficial va ser l’irlandès, quinze anys després que Dublín fes la petició.
