L’expresident de la Generalitat, Quim Torra, ha publicat ‘Armand Obiols, d’una fredor que crema’ (Editorial Empúries), la biografia d’un dels grans poetes i crítics de la literatura catalana dels anys vint, des d’on repassa “les capes de rumors” que han envoltat el seu personatge. Conegut per haver estat l’amant de Mercè Rodoreda, Obiols – pseudònim de Joan Prat- va formar part de la colla de Sabadell i va publicar una obra “esparsa i diversa”, ja que, tal com ha expressat l’expresident, “la seva aspiració no va ser mai publicar, sinó crear-se a si mateix”. De fet, ha assegurat que “tot allò que no va arribar a ser Armand Obiols” com a escriptor, “ho va ser Mercè Rodoreda”. “Però no la va crear, Rodoreda ja venia creada”, ha puntualitzat.
Nascut a Sabadell el 1904, des de la seva joventut Obiols va ser considerat una de les grans promeses del món literari a Catalunya, sobretot per les ressenyes que publicava als diaris ‘La Publicitat’ i ‘La nau’. Aquestes crítiques literàries, juntament amb la quarantena de poemes de joventut que va publicar al Diari de Sabadell, el van portar a formar part del grup d’intel·lectuals de la Colla de Sabadell, que va encapçalar amb Pere Quart (Joan Oliver) i Francesc Trabal. Més endavant també va ser editor i es va endinsar en l’anàlisi política, passant així per diferents disciplines “amb una gran facilitat, gairebe diabòlica”, segons ha apuntat Torra.
Ara bé, la figura d’Obiols, tal com ha expressat l’expresident, “ha estat sempre un enigma” i s’ha forjat a través de “versions parcials”, molt més centrades en la seva relació amb Rodoreda. “Era un personatge molt singular, el millor representant d’aquella Catalunya impossible i perduda d’abans de la guerra”, ha assegurat Torra.
Amb la biografia, Torra ha volgut desmuntar tres dels grans mites que s’han atribuït els darrers anys a Obiols: el possible col·laboracionisme amb la França petanista, l’acusació de ser una espia en els temps de la guerra freda i les suposades relacions que va mantenir amb una altra dona al mateix temps que amb Rodoreda durant la seva estada a Viena. Ho ha fet a través de la consulta dels seus dietaris de joventut, cartes, i fonts primàries, que l’han portat a constatar que “no hi ha dades ni fets” que confirmin cap dels tres mites. “Són tres coses que si les deixem a banda, ens ajuden a entendre el llegat d’un gran intel·lectual, que ens deixa esparsos i diversos”, ha sentenciat.
“Crear-se a si mateix”, la seva gran obsessió
Així, Torra ha destacat que per entendre Obiols “és essencial saber que la seva aspiració no va ser mai escriure ni publicar, sinó crear-se a si mateix”. “Tenia una gran obsessió per construir-se, per ser la seva gran obra”. I ho va fer, segons ha explicat, a través de “llegir-ho tot i saber-ho tot”. En aquest sentit, Torra també ha apuntat que ell mateix va rebutjar publicar molts poemes que havia escrit, fet que posa en evidència “el seu sentit autocrític”. “Això el va portar al límit de la castració en el sentit de no crear”, ha agregat l’expresident.
La seva base intel·lectual, però, el va acabar consagrant com un dels grans crítics literaris i va esdevenir, segons Torra, ”una llegenda entre els seus contemporanis”. Precisament és aquesta la faceta que més s’ha donat a conèixer de l’autor, la de “mentor” d’altres artistes, sobretot de Rodoreda.
Ara bé, en aquest volum Torra pretén allunyar alguns rumors respecte a la influència d’Obiols en l’escriptora, sobretot aquells que diuen que Rodoreda va guanyar jocs florals amb versos escrits per Obiols. “No és veritat, a Rodoreda no la crea, Rodoreda ja ve creada”, ha sentenciat.
De fet, Torra ha matisat que Obiols va ser, per a Rodoreda, una mena de “coach literari”, tot i que durant els primers anys “va haver-hi una certa competència entre ells per aconseguir premis”. Més endavant, però, Obiols “li va afinar l’estil, la va aconsellar i li va posar límits, perquè es va adonar que al seu costat tenia la persona que ell podria haver estat”, ha afegit l’expresident. Segons Torra, Obiols va estar “pendent de l’obra de Rodoreda fins a l’última carta que es coneix entre ells, que data del 1971”.
“No m’he trobat mai amb un personatge més antisentimental i fred”
Per al títol del llibre, Torra s’ha fet seves unes paraules del mateix Obiols, en què exigia que els nous polítics fossin “freds”, d’una “fredor que cremi”. “El retrata molt bé, perquè no m’he trobat mai amb un personatge més antisentimental i fred que ell”, ha admès. I això ho exemplifica també la relació d’Obiols amb la seva dona, Teresa Trabal, i amb la seva filla Anna Maria, de qui mai va fer-se càrrec.
“La seva filla és com si no existís, Obiols ho perd tot: els amics, la pàtria, la dona i la filla, però tampoc li importa”, ha reiterat Torra. De fet, el volum repassa les cartes que l’Anna Maria li va enviar quan ja només vivia amb la seva mare a Xile, i que Obiols “no va respondre mai”. “A ulls contemporanis ens costa d’entendre, però denota la seva aversió al conflicte”, ha agregat Torra, que ha insistit que Obiols “va preferir perdre la seva filla a enfrontar-s’hi”.
