Després d’un llarg estira i arronsa, Govern i comuns han signat un acord per als pressupostos del 2023. Es tracta d’un document extens que conté una gran varietat de punts. Primer de tot, l’acord reflecteix l’actualització de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) en un 8% situant-lo als 615 euros mensuals, tal com ja s’havia fet públic. També apunta que es destinaran 50,7 milions a estendre les bonificacions actuals de les tarifes del transport públic durant tot l’any 2023.
Per altra banda, es confirma el compromís que l’any 2030 l’energia procedent de renovables representi més del 50% de la producció elèctrica total a Catalunya. En l’apartat de la “sobirania energètica”, Govern i comuns volen destinar 25 milions d’euros a “l’arrencada de la companyia energètica pública perquè sigui un veritable agent de producció, comercialització i emmagatzematge d’energia de fonts renovables de Catalunya” i dotar de 180 milions l’acceleració de la instal·lació de fonts de producció d’energia renovable per a l’autoconsum.
Pel que fa a les polítiques d’habitatge, el document fixa 180 milions d’euros per ampliar el parc públic i diverses actuacions com adquirir 1.500 habitatges buits actualment, en mans de la SAREB o d’entitats financeres. Les dues parts també han acordat fer “modificacions normatives” amb l’objectiu d’impulsar el tanteig i retracte. Així com aprovar, durant l’any 2023, el decret que ha de regular el Registre de grans tenidors d’habitatge.
Una de les prioritats per a les negociacions dels comuns eren els recursos destinats a l’atenció primària sanitària. Després de moltes converses, Govern i ECP han acordat incrementar en 279 milions d’euros els recursos en aquest àmbit assistencial, que representa un augment del 15,3% respecte del pressupost del 2022. L’objectiu, segons el document, és que “en l’execució pressupostària es pugui arribar als 2.350 milions d’euros, sempre que la disponibilitat de nous professionals ho permeti”.
També destaquen 100 milions per un pla de millora de l’accessibilitat als equips d’atenció primària (EAP) amb l’objectiu principal que, abans que acabi el 2023,”totes les persones que ho necessitin siguin ateses en 5 dies o menys pel professional més adequat a cada situació clínica”. Així com 400.000 euros per fer front a la covid persistent, 1,8 milions per a un pla de prevenció del suïcidi i 40,8 per impulsar la salut bucodental.
En l’apartat d’infraestructures, el Govern i els comuns també certifiquen la voluntat que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya gestioni, al 2025, quatre línies de Rodalies a Lleida. Concretament, la Lleida-Maresa-Cervera; la Lleida-Les Borges Blanques-Montblanc; la Lleida-Almacelles-Monsó; i la Lleida-Balaguer-La Pobla de Segur.
També en l’àmbit ferroviari, s’aposta per tornar a negociar amb l’Estat el retorn de l’Avant entre Tortosa i Barcelona i destinar 200.000 euros a estudiar la viabilitat d’una xarxa d’alta velocitat entre Lleida i Figueres i entre Tortosa i Tarragona a través de les infraestructures ja existents.
En el document, el Govern i els comuns hi fan constar el compromís d’iniciar els treballs per allargar el servei de diverses vies arreu del territori, culminar la posada en servei d’aquelles que havien quedat aturades i valorar noves infrastructures com ara el projecte de trens tramvies Girona-Banyoles-Olot o els de les Terres de l’Ebre i del ferrocarril del Pirineu.
A l’àmbit metropolità, l’acord incorpora la licitació de la millora de l’accessibilitat de l’intercanviador de diverses línies de metro, mentre que en l’àmbit de mobilitat es comprometen a començar el disseny de la nova xarxa de línies d’autobusos interurbans amb nous horaris, freqüències i rutes per a les línies que finalitzen la concessió el 2028 amb l’objectiu de garantir la intermodalitat.
Una de les reivindicacions dels comuns ha estat un “impost de solidaritat” per a les rendes més altes. En Comú Podem volia tocar el tram autonòmic de l’IRPF per als que ingressen més de 120.000 euros però l’acord final no contempla modificacions en aquest sentit. En canvi, sí que es preveuen els “ajustos necessaris” a la tarifa de l’impost sobre el patrimoni amb “l’objectiu que incorpori noves tarifes per als grans patrimonis que s’ajustin a les que es deriven de l’impost estatal sobre grans fortunes i, d’aquesta manera, garantir que l’augment de la recaptació de la contribució tributària corresponent romangui a Catalunya”.
Pel que fa a l’impost sobre habitatges buits, s’incrementa en un 33% la tarifa de l’impost; es modifica el sistema de càlcul de les bonificacions amb el canvi del quocient que actualment s’utilitza per al càlcul de les bonificacions; i també es modifica l’article que fa referència al còmput del període de dos anys a partir del qual es genera el naixement del fet imposable de l’impost.
El document també inclou la creació de l’impost als grans vaixells, els creuers, que ja va anunciar el Govern que s’inclouria als nous pressupostos. També s’estableix el compromís “d’impulsar” la creació de l’impost sobre aliments ultraprocessats. Un impost que ja es contemplava en l’acord de pressupostos amb els comuns de l’any passat.
