El judici del cas Castor ha començat per investigar la responsabilitat d’Escal UGS en els sismes que van tenir lloc a partir de 2013. Les sacsejades van succeir després que l’empresa injectés gas a la plataforma Castor.
El procés judicial investigarà Recaredo del Potro, expresident d’Escal UGS, i l’exconseller delegat, José Luis Martínez Dalmau. El primer a declarar ha estat Recaredo del Potro que ha acceptat respondre les preguntes de totes les parts. Del Potro s’ha excusat afirmant que no tenia tasques executives, ni poders. Ha afegit que requeien en el coordinador i director general de la companyia, Carlos Barat.
D’aquesta manera ha traspassat gran part de la seva responsabilitat i l’ha atorgat al seu superior. Val a dir que el procés judicial valorarà únicament una part dels possibles crims comesos durant l’activitat de l’empresa. De fet, són jutjats per presumptament haver provocat moviments sísmics.
Els dos acusats han assegurat a l’Audiència de Castelló que les injeccions de gas al magatzem submarí Castor causants de més d’un miler de terratrèmols no van superar les pressions màximes que podia admetre l’estructura. Al respecte, han explicat que van reduir els cabals, pocs dies abans d’acabar, i han minimitzat l’abast dels sismes amb l’esperança que no sigui considerat un fet delictiu.
Així, els dos acusats s’han volgut eximir de la responsabilitat en un judici que tan sols seran jutjats per una part molt reduïda de la suma de presumptes delictes que es podrien investigar en aquesta trama. Un exemple és que el Gobierno de Rajoy va haver d’indemnitzar Escal UGS amb una suma de 1350 milions després que s’hagués de clausurar la plataforma a conseqüència dels moviments sísmics que podria causar el 2017. Per tant, que no es pogués dur a terme la concessió i s’hagués de compensar l’empresa.
De fet, públicament es podria haver finançat un projecte d’enginyeria fallit, ja que encara que el Gobierno de Zapatero firmés la concessió se suposa que l’empresa era la responsable de l’execució, i per tant, n’hauria d’haver assumit el risc.
Cal destacar que Escal UGS era l’empresa amb una major participació del grupo ACS. És a dir, de l’organització que Florentino Pérez, n’és president. Així doncs, quan es va paralitzar l’activitat de d’Escal UGS, Pérez va demandar al Gobierno, i va rebre aquesta suma.
A més, el Gobierno va haver de pagar amb interessos el retorn dels 1350 euros a entitats bancàries que “oportunament” també eren inversores de la plataforma Castor.
En definitiva, aquest judici podria ser una barroera manera de satisfer l’opinió pública carregant els neulers a directius de segona fila, mentre el president de l’ACS s’ha estalviat seure al banc dels acusats.
Queda palès, per tant, que el procés judicial ja està esbiaixat, atès que l’únic aspecte pel qual seran jutjats els acusats serà per si han desatès, o no, els advertiments que estaven provocant terratrèmols, i per si van seguir injectant gas als dipòsits submarins.
No obstant això, tota aquesta plataforma podria haver estat una estratègia per repartir-se el pastís de la indemnització un cop van conèixer que no podrien apropiar-se de la concessió. Independentment dels delictes mediambientals que podrien haver comès a la plataforma, de ben segur, que aquests tripijocs no són objecte d’investigació en aquest procés judicial.
