Us presentem quatre artistes que han desenvolupat una part important de la seva carrera fora de les fronteres del principat. Quatre artistes que han portat més enllà el seu art i els podem trobar en diferents països exposant la seva obra, alhora que fent més digne el nostre país amb la bellesa que construeixen.
Texas contemporary art fair/October 4-7 pic.twitter.com/CSx6HRLShK
— xevivilaro (@XeviVilaro) 5 d’octubre de 2018
Xevi Vilaró, un artista pop
Xevi Vilaró (Cellera de Ter, 1975) és un artista contemporani català que només exposa als EUA. La seva fama al país de la llibertat s’il·lustra amb les fires on participa. Aquest any de San Diego a Chicago passant per Texas, en un continu de cites cortesia de Gallery Pimbert (Acapulco, Mèxic).
Aquest any gràcies a la galeria Pimbert l’hem pogut veure a les fires d’art de Houston, Miami, Los Angeles, San Diego. Capitals de la cultura dels EUA, on ha presentat les seves obres pop, on exerceix una dura crítica contra la societat capitalista i consumista en la qual vivim. Les seves creacions tenen com a característica l’aparició de figures femenines que anuncien els problemes que l’artista vol denunciar. D’aquesta manera la musa queda envoltada d’elements que la qüestionen i la fan entrar en dicotomia. Aquest fet genera la tensió suficient per atendre l’obra més enllà de la tècnica usada.
https://www.instagram.com/p/BpC0kzNgf7K/?utm_source=ig_web_copy_link
Carla Cascales, l’escultura nívia
Carla Cascales (Barcelona, 1990) tenia una prometedora carrera com a dissenyadora, però les sirenes de la creativitat l’han arrossegat als penya-segats de l’art. D’ençà que la vaig conèixer el 2017 a l’Espai 88 la seva carrera com a escultora només ha fet que progressar en la millor de les direccions. Com en la via d’un tren, ha mantingut els anellatges de la qualitat estètica i el domini de la comunicació en la millor de les progressions.
La seva obra escultòrica parteix de l’exploració dels elements per tal de crear segons una bella dicotomia. El fet orgànic (representat amb fustes i formes sense angles) i el fet artificial, representat amb materials petris. Una altra representació d’aquesta dicotomia és la demostració de la imperfecció, una constatació de la vida, representada segons la tècnica nipona del Wabi Sabi.
https://www.instagram.com/p/BpJr_HVhlN2/
Andrea Torres, la fotografia barroca i surrealista
Andrea Torres (Barcelona, 1990) exposa al Paris Photo, la CNN comparteix les seves fotografies i té una trajectòria completament meteòrica. Partint d’unes bases surrealistes, ha fet de les composicions barroques holandeses, un senyal d’identitat. Des de París fins a Hamburg la seva obra és exposada i admirada.
L’obra de Torres reflecteix el profund pensament plàstic de l’artista, que gràcies al domini de la tècnica aconsegueix domesticar la llum. D’altra banda, la seva intel·ligència fa que el fet conceptual estigui a la mateixa alçada que la visió impresa sobre el paper.
Fragmentos del diario de Arequipa. pic.twitter.com/SoSLFU1YqS
— Paula Bonet (@paulaboneti) 12 de novembre de 2018
Paula Bonet, la il·lustradora militant
Paula Bonet (Vilareal, 1980) és l’artista estrella del nostre país. La seva fama es materialitza en llargues cues per veure les seves presentacions de llibres, conferències, o actes públics. Bonet hiperactiva a les xarxes socials, ha fet del feminisme la seva lluita i gràcies a la publicació de llibres com “Roedores” ha posat temes com l’avortament espontani a la llum de la palestra pública. Una solució que de ha fet visible el sofriment d’incomptables no-mares que ara se senten acompanyades per una sororitat impresa i il·lustrada. Les seves obres es distribueixen pel tot el globus i la seva activitat artística la podem veure a Sud-amèrica i per tota la península Ibèrica.
La seva obra la podem dividir en dues fases, en una primera, els motius mainstream serien els habituals, una fase que en començar a caminar cap al feminisme militant ha provocat un augment de la qualitat de les seves aquarel·les i gravats. La llibertat cada dia més elevada del traç, la supressió de la forma concreta i la consecució de detalls mínims fan que els seus apunts i retrats mereixin ser tinguts en la màxima de les consideracions.
