El president a l’exili Carles Puigdemont recorda en què consisteix l’abusiva pràctica persecutòria de la ‘lawfare’. Puigdemont, que l’any 2020 va moderar un acte al Parlament Europeu sobre la ‘lawfare’ i la judicialització de la política, sap bé del que parla quan assegura que l’independentisme pateix aquesta mena de persecució. El missatge sobre el ‘lawfare’ arriba després que aquesta setmana ERC i el PSOE acordessin la nova llei d’amnistia, la qual no exonerarà casos com el de la presidenta de Junts, Laura Borràs, condemnada a quatre anys de presó per un delicte de malversació i falsedat documental, en el que des de Junts denuncien que és un clar cas de ‘lawfare’.
Puigdemont ha exposat que la pràctica del ‘lawfare’, “no busca fer justícia sinó aconseguir efectes polítics a través del poder judicial“. Així, l’eurodiputat de Junts assenyala que aquesta pràctica es basa en “l’ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics“, tot afegint que es fa “per mitjans inacceptables en democràcia”.
El mes de febrer del 2020 vaig moderar un acte al Parlament Europeu sobre “Lawfare, judicialization of politics”. Qui tingui interès a saber què és, allà s’hi van exposar casos escandalosos que afectaven líders polítics sudamericans, entre d’altres. L’ús estratègic de les lleis…
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) November 5, 2023
El missatge arriba en un moment de plenes negociacions amb el PSOE per arribar a un acord d’investidura, tot i que aquestes converses ara mateix es troben encallades, entre altres punts, per l’abast de la llei d’amnistia. Precisament, coincidint amb aquestes converses, Puigdemont ha volgut recordar a les xarxes socials un acte que va moderar el 2020 al Parlament Europeu sobre diversos casos de ‘lawfare’ a l’Amèrica Llatina.