La defensa de Carles Puigdemont ha presentat un recurs a l’escrit del jutge instructor del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena que manté el processament contra ell per malversació agreujada i desobediència. A l’escrit, la defensa de l’expresident de la Generalitat reclama que es revoqui aquesta interlocutòria -emesa després de la reforma del Codi Penal i de la desaparició del delicte de sedició- i demana que es deixi sense efecte l’odre de detenció estatal que pesa contra ell. En cas que les peticions no s’estimin plenament, el recurs demana que es plantegin al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) diverses qüestions prejudicials a l’entorn de la immunitat parlamentària del també diputat del Parlament Europeu.
Les al·legacions del recurs apunten a la vulneració del dret al jutge ordinari i a la tutela judicial efectiva, i consideren, per tant, que Llarena no és el magistrat competent per instruir la causa. En aquest sentit, el text recorda que el mateix instructor va plantejar qüestions prejudicials al TJUE, i interpreta que es van resoldre en el sentit que defensen els lletrats de Puigdemont.
Alhora, el recurs al·lega la manca d’imparcialitat de Llarena, precisament pel fet que no és el jutge competent per instruir el cas. També en aquest punt el recurs es basa en la decisió del TJUE a l’entorn de les qüestions prejudicials del magistrat del TS, que, entre d’altres, afirma que una euroordre pot ser denegada per la justícia d’un país si sap que el reclamat serà posat a disposició d’un jutjat que no és el competent.
També s’al·lega que hi ha “inexistència de sospita raonable” i vulneració del dret a la llibertat personal i a la llibertat de circulació. Així, el text subratlla que “no ha existit malversació perquè en cap moment s’ha actuat ni amb ànim de lucre (…) ni molt menys s’ha desviat diner públic a fins diferents als públics”. Per això considera que la imputació per aquest delicte, arran de la reforma del Codi Penal, és “arbitrària”.
En aquest sentit recorda que la sentència del Tribunal Suprem sobre els fets de l’1-O ja va determinar que no hi havia hagut pagaments a la firma Unipost per distribuir correspondència relacionada amb el referèndum. “No és cert que hi hagués cap pagament. Això ho coneix perfectament el magistrat instructor. El patrimoni de la Generalitat no ha sofert cap perjudici”, afirma el recurs.
Bona part del recurs al·lega vulneració de la immunitat parlamentària de Puigdemont, així com vulneració dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i de reunió. A parer de la defensa de l’expresident de la Generalitat, aquesta immunitat provoca que l’ordre nacional de crida, cerca i ingrés a presó dictada contra ell sigui “radicalment nul·la”.
Després de recordar diferents exemples de diputats que han vist les seves situacions judicials modificades en favor de les seves immunitats, el recurs considera que procedeix l’aixecament de la mesura cautelar de presó provisional com a conseqüència de la proclamació de Puigdemont com a diputat al Parlament Europeu.
Alhora, el recurs acusa el jutge instructor de voler restringir de forma “indeguda” el dret de representació política de Puigdemont amb les ordres de detenció. Una “instrumentalització política” de les ordres que “posa de manifest el veritable objectiu d’aquest procés”, que és, a parer de la defensa de Puigdemont, apartar-lo de l’activitat política.
A banda de tot plegat, el recurs considera que és “del tot necessari” revocar la interlocutòria i adaptar-la a la realitat actual, perquè “ha quedat superada en aspectes substancials que la converteixen en una resolució inaplicable”. Revocar l’escrit i reconduir el procediment “també implica el canvi de la condició processal” de Puigdemont, “que no hauria de seguir essent considerat com a processat”.
“A partir de la reforma operada al Codi Penal el desembre passat, és evident que l’arc penològic del delicte imputat s’ha modificat i, per tant, ha de ser modificat, igualment, el camí processal escollit per a la persecució” de Puigdemont, afirma el text.
